Segurament pel fet de ser un signe a cavall d’altres dos, l’ús del punt i coma genera sovint errors i confusions que, fins i tot, poden provocar que, per por d’equivocar-nos, no l’emprem en els nostres escrits habituals.
Malgrat que és ver que no té tants usos com la coma o el punt mateix, d’entre els signes més habituals (a saber, els que nosaltres feim servir per al nostre concert), el punt i coma és el més desconegut i... desconcertant! Per això resulta tan important saber equilibrar bé la durada de la seva pausa.
A continuació explicam els dos grans usos d’aquest signe, novament resumits amb expressions clau.
Comes internes
El punt i coma serveix per delimitar els diferents elements d’una enumeració o d’una sèrie que ja conté comes internes.
Nota afinada número 1: què passa amb el darrer element
Per l’especificitat de la norma, és important retenir que el darrer element de l’enumeració o la sèrie —sempre que vagi introduït per les conjuncions i, o, ni (un altre cop les tres!)— se separa de la resta del text només amb coma.
Ara bé, en algun cas, per raons de claredat, també és admissible separar aquest darrer element amb el punt i coma mateix. Recordem que, en definitiva, del que es tracta és de delimitar clarament on comencen i on acaben els diferents blocs de la seqüència, i tancar-los amb punt i coma final pot ajudar en aquest aspecte. Ho veurem.
Frases amb relació
El punt i coma serveix per separar una frase d'una altra amb la qual manté una relació de sentit, de continuïtat. Això és: tornant a apel·lar a la condició mitjancera del punt i coma, volem dir que la relació entre les frases implicades és més llunyana que la que expressaria una coma, però més pròxima que la que indicaria el punt; de fet, escriure aquest darrer signe en lloc del punt i coma podria resultar excessiu perquè ens estam referint a frases que expressen la mateixa idea.
De totes maneres, el cas que ens ocupa es fa molt més entenedor aplicant els arguments anteriors als exemples pràctics que veurem.
Nota afinada número 2: la flexibilitat del punt i coma
A part de ser, com hem vist, el signe de l'entre i entre, el punt i coma també es caracteritza per tenir un ús flexible, atès que sovint és substituïble per altres signes com el punt o els dos punts, sobretot. En canvi, normalment no és intercanviable amb la coma, la qual cosa lliga amb la nostra proposta d'acostar-lo més al funcionament del punt, ni que sigui per la durada de la pausa.
Observem, en els exemples següents, els diferents estils que podem aplicar per puntuar un mateix text:
La memòria d’activitats s’estructura en diversos apartats; hi ha una introducció, els antecedents i les propostes de millora.
La memòria d’activitats s’estructura en diversos apartats: hi ha una introducció, els antecedents i les propostes de millora.
La memòria d’activitats s’estructura en diversos apartats. Hi ha una introducció, els antecedents i les propostes de millora.
Estar ben informats és clau: subscriviu-vos a l’edició digital per rebre les darreres novetats.
Estar ben informats és clau; subscriviu-vos a l’edició digital per rebre les darreres novetats.
Estar ben informats és clau. Subscriviu-vos a l’edició digital per rebre les darreres novetats.
Per tot plegat, com ja hem anunciat més amunt, el punt i coma és un dels signes que genera més errors, moltes vegades provocats per no saber-lo usar i, també és cert, per la particularitat dels seus usos. A partir d'ara, però, li sabrem donar l'espai que li correspon.