A) Enumeració no tancada

En una enumeració, els punts suspensius s’escriuen al final de la seqüència per indicar que aquesta queda oberta, és a dir, que encara s’hi podrien afegir més elements, si volguéssim.

B) En suspens i per omissió

Com el seu nom indica, els punts suspensius serveixen per deixar una frase suspesa —això és, inacabada—, amb la intenció d'expressar l'estat d'ànim del parlant o redactor (dubte, sorpresa, vacil·lació, etc.).

Altrament, si, tal com hem vist en la «Veu cantant», mitjançant la coma podem marcar l'absència d'un element clau del text com és el verb, amb els punts suspensius anam molt més enllà en aquesta funció d'elidir que també exerceixen els signes de puntuació. Així, els tres punts tenen un ús importantíssim i prou habitual per indicar que tota una part del text —molt més que un simple verb— s'ha omès.

Aquest ús dels punts suspensius que indica omissió serveix per donar a entendre alguna cosa sense mencionar-la i és característic, però no exclusiu, de construccions lingüístiques singulars com ara refranys, frases fetes, paraules malsonants, etc. Ara bé, dins texts més neutres i generals, si interessa, també poden emprar-se els tres punts, encara que no és tan habitual fer-ho com en els anomenats texts singulars.

Així mateix, és prou freqüent fer servir els punts suspensius, tancats entre claudàtors ([...]), en les transcripcions o citacions literals, a fi d'indicar que s'ha suprimit una part del text original i de reproduir només allò que interessa.

Nota afinada número 1: són tres, però fan estalviar!

Acabam de remarcar que, per mitjà dels punts suspensius, és possible ometre part del discurs que volem manifestar. Hem d'insistir en el valor que té l'acompliment d'aquesta funció. Per calibrar-la en la mesura justa, pensem un moment en el fet que de vegades és més important (afegiríem, significatiu, expressiu...) allò que no es diu que allò que sí s'expressa.

I, per acabar-ho de rematar, reflexionem també sobre l' estalvi lingüístic que permet l'ús dels punts suspensius. Evidentment, no és que facem cap cant a favor de no dir o escriure tot allò que sigui necessari, però convé tenir present la transcendència que pot suposar una omissió del discurs.

Fixem-nos en un detall que ens ajudarà a entendre la dimensió del concepte descrit: hi ha refranys o frases fetes que són més coneguts, o més usats, per la part inicial que els integra (incloent-hi els punts suspensius que marquen omissió) que no pel conjunt complet de la seqüència. Amb exemples reals s'entén millor:

«Qui mal entén...» [mal respon]

«De mica en mica...» [s'omple la pica]

«A cavall regalat...» [no li miris el dentat]

Aquest fenomen, conegut tècnicament amb el nom d'economia lingüística, ha estat objecte de molts estudis i investigacions en diverses vessants, però a nosaltres ara només ens n'interessen els efectes més pràctics amb vista a la puntuació, com sempre feim en aquest material.

Nota afinada número 2: ubicació de la coma amb els punts suspensius

Ja coneixem dos aspectes fonamentals de la puntuació: a) de més enrere, que els diferents elements que formen part d'una enumeració se separen entre si mitjançant una coma, i b) d'ara mateix, que podem deixar oberta la seqüència mitjançant els punts suspensius.

Ara bé, mai no hem d'escriure coma davant els punts suspensius, sinó, en tot cas, darrere. Deim «en tot cas» perquè, segons el context, els punts suspensius poden cloure ells mateixos l'exposició d'una idea (fent la funció del punt); i també pot passar que ens topem amb altres signes, diferents de la coma, situats darrere els tres punts, com ara el punt i coma o els dos punts, per exemple.

Això no obstant, el que no varia mai és la incorrecció que suposa escriure coma davant els punts suspensius. Aquesta norma és una de les que no ens pot fallar mai!