4.1. Quins documents ha de saber redactar:

• Oficis i notes internes: com a documents de comunicació entre unitats administratives, tant si estan jeràrquicament sotmeses a un mateix òrgan o a diversos. La nota interna no és objecte de registre d’entrada i sortida; en canvi, l’ofici sí.Informes: Com documents que reflecteixen una declaració de judici a partir d’una situació de fet, ja sia un judici de valor de caire jurídic o basat en l’estat de la ciència de qualsevol altra branca del coneixement.
• Informes: com a documents que reflecteixen una declaració de judici a partir d’una situació de fet, un judici de valor tant caire jurídic com basat en l’estat de la ciència de qualsevol altra branca del coneixement.
• Propostes de resolució i resolucions: documents que contenen una declaració de voluntat de l’Administració i que ordinàriament finalitzen motivadament un procediment.
• Pel que fa al contingut de les resolucions en les seves distintes modalitats de procediment, escau dir que la nova Llei 39/2015 és més precisa que l’anterior Llei 30/1992 pel que fa a la determinació del contingut. Vegeu els articles 88 a 92 de la Llei 39/2015.

La Llei indica quan és necessària la motivació amb expressió «succinta de fets i fonaments de dret». De tota manera, hem de recordar que, malgrat que es prevegi que les explicacions han de ser breus i que el Llibre d’estil es trobi dominat per un cert «laconisme», la motivació ha de ser clara i comprensible, la qual cosa implica un esforç de redacció.

Així, pel que fa a la motivació, l’article 35 de la Llei 39/2015 disposa el següent:

Article 35. Motivació

1. Han de ser motivats, amb referència succinta de fets i fonaments de dret:

1. 1. Els actes que limitin drets subjectius o interessos legítims.
   2. Els actes que resolguin procediments de revisió d’ofici de disposicions o actes administratius, recursos administratius i procediments d’arbitratge i els que en declarin la inadmissió.
   3.  Els actes que se separin del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d’òrgans consultius.
   4.  Els acords de suspensió d’actes, sigui quin sigui el motiu de la suspensió, així com l’adopció de mesures provisionals que preveu l’article 56.
   5.  Els acords d’aplicació de la tramitació d’urgència, d’ampliació de terminis i de realització d’actuacions complementàries.
   6.  Els actes que rebutgin proves proposades pels interessats.
   7.  Els actes que acordin la terminació del procediment per la impossibilitat material de continuar-lo per causes sobrevingudes, així com els que acordin el desistiment per l’Administració en procediments iniciats d’ofici.
   8.  Les propostes de resolució en els procediments de caràcter sancionador, així com els actes que resolguin procediments de caràcter sancionador o de responsabilitat patrimonial.
   9. Els actes que es dictin en l’exercici de potestats discrecionals, així com els que s’hagin de dictar en virtut d’una disposició legal o reglamentària expressa.

2. La motivació dels actes que posin fi als procediments selectius i de concurrència competitiva s’ha de fer de conformitat amb el que disposen les normes que regulen les seves convocatòries, i en tot cas han de quedar acreditats en el procediment els fonaments de la resolució que s’adopti.

Ara bé, a banda dels documents convencionals que s’han esmentat abans, hi ha un seguit de documents concrets que són la materialització de les activitats de les direccions generals —el primer esborrany dels quals, si més no, hauria de sorgir de la direcció general— i que un cap de secció ha d’estar en condicions de redactar.

Aquests documents són:

• Un esborrany de conveni. Per recordar-ne el contingut s’han de consultar els apartats 4 i 5 de l’article 78 de la Llei 3/2003 i, en general, el títol VII de la mateixa Llei:

4. Els instruments de formalització dels convenis han d’especificar, quan pertoqui:

1. Els òrgans que subscriuen el conveni i la capacitat jurídica amb la qual actua cada una de les parts.
2. La competència que exerceix cada administració.
3. El finançament.
4. Les actuacions que s’acorda desenvolupar.
5. La necessitat o no d’establir una organització personificada per a la gestió.
6. El termini de vigència, la qual cosa no n’impedeix la pròrroga si així ho acorden les parts.
7. L’extinció per causa distinta a la prevista en la lletra anterior, com també la forma de determinar les actuacions en curs per al supòsit d’extinció.

 5. Quan es creï un organisme mixt de vigilància i control, aquest ha de resoldre els problemes d’interpretació i compliment que es puguin plantejar respecte dels convenis de col·laboració. Abans de residenciar, quan sigui pertinent fer-ho, el coneixement dels litigis produïts davant els òrgans jurisdiccionals ordinaris, és un requisit procedimental previ intentar la conciliació en el si de l’òrgan mixt esmentat.

• L’informe justificatiu del conveni i l’informe justificatiu de l’ús de la figura del conveni, d’acord amb l’article 21.3 de la Llei de la bona administració i del bon govern.

Així mateix, per la redacció del conveni s’ha de tenir en compte el punt 12 de la part II de la segona edició del Llibre d’Estil del Govern de les Illes Balears.

• Un esborrany de convocatòria de subvencions. Basta seguir el guió dels apartats 2 i 3 de l’article 15 del Text refós de la Llei de subvencions.

2. L’acte de convocatòria ha de contenir, com a mínim, els extrems següents:

1. La indicació de la disposició o de l’instrument jurídic que estableix les bases reguladores i el Butlletí Oficial de les Illes Balears en què s’hagi publicat, llevat dels supòsits a què es refereixen les lletres b) i c) de l’apartat 1 de l’article 12 d’aquesta Llei en els quals la convocatòria es podrà incloure en el mateix instrument de planificació o conveni, respectivament. Així mateix i amb caràcter excepcional, la convocatòria es podrà incloure en la mateixa norma sectorial a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 12 d’aquesta Llei, sempre que la simultaneïtat de la convocatòria sigui inherent a l’establiment de les normes reguladores de la subvenció, ateses les peculiars característiques d’aquesta.
2. L’import màxim que es destina a la convocatòria i els crèdits pressupostaris als que s’hi imputa.
3. Els criteris objectius i de preferència, de caràcter específic, que han de regir en la concessió de la subvenció.
4. L’import de les subvencions, o la forma de determinar-lo, com també, si pertoca, l’exigència concreta als beneficiaris de finançament propi o de terceres persones juntament amb l’import de la subvenció.
5. En el marc del que disposin les bases reguladores, els requisits específics que han de complir els beneficiaris i el moment d’acreditar-los.
6. Els terminis concrets per efectuar-ne la sol•licitud i qualsevol altre que s’hagi de determinar d’acord amb les bases reguladores.
7. La composició de la comissió avaluadora, si s’escau, d’acord amb les bases reguladores.
8. La forma, els terminis i les condicions concretes per al pagament total o, si pertoca, fraccionat, i la forma i la quantia de les garanties que, si n’és el cas, s’hagin d’exigir als beneficiaris per al pagament anticipat de la subvenció en els termes establerts en l’article 37 d’aquesta Llei.
9. La documentació necessària per a la justificació del compliment de la finalitat de la subvenció i de l’aplicació dels fons percebuts.

3. Quan les característiques del procediment de concessió de la subvenció ho aconsellin i així es prevegi en les bases reguladores, la convocatòria pot establir que el termini màxim per a la resolució del procediment de concessió i per a la notificació de la resolució es computi a partir d’una data posterior a la data de publicació de la convocatòria.

• Un esborrany de norma jurídica (per la redacció de la norma s’ha de tenir en compte les Directrius sobre la forma i estructura dels avantprojectes de llei, aprovades pel Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de 29 de desembre de 2000 (BOIB núm. 12, de 27 de gener, de 2001).

  També resulta una eina útil la segona edició del Llibre d'estil del Govern de les Illes Balears (desembre 2018), d'aplicació als textos escrits en català que generen els òrgans de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els ens i organismes que depenen, que en la seva part quarta tracta de l'estructura i disseny de les normes articulades.

  Així mateix, en el Preàmbul d’una norma reglamentaria i en l’exposició demotius d’una llei s’ha d’informar sobre l’adequació de la norma als principis de bona regulació d’acord amb l’article 49 de la Llei 1/2019.

• La memòria d’impacte normatiu (articles 42 i següents de la Llei 1/2009). Pel que fa a la memòria d’impacte normatiu, ha de tenir el següent contingut, d’acord amb l’article 60 de la Ley 1/2019:

  1. OPORTUNITAT de la proposta normativa: justificació de la necessitat d’una regulació i del rang normatiu i adequació de la regulació als objectius i finalitats de la norma.

  2. CONTINGUT: marc normatiu en el qual s'insereix la proposta, relació de disposicions vigents a les quals afecta o deroga, adequació a l'ordre de distribució de competències i relació amb l'ordenament estatal i europeu.

  En aquest apartat s’inclourà també una descripció del contingut de la proposta normativa en el qual quedi clarament reflectit:

  - L'estructura de la proposta, amb indicació de les divisions d'aquesta i el nombre d'articles.
  - Resum de cadascuna de les parts i de les mesures contingudes en la proposta.
  - Elements nous que incorpora la proposta.

  Així mateix, en aquest apartat entenc que hauran de justificar-se a més els següents extrems:

  • Les raons imperioses d'interès general que justifiquen la introducció d'un silenci administratiu amb un efecte desestimatori (article 59.1c de la Llei 1/2019).

  • La singularitat de la matèria o explicació de les finalitats perseguides quan en matèria de procediment administratiu la iniciativa normativa estableixi tràmits addicionals o diferents als contemplats en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques d'1 d'octubre.

3. ANÀLISIS DELS IMPACTES SEGÜENTS:

1r Impacte econòmic, que avaluarà les conseqüències de l’aplicació sobre els sectors, col•lectius o agents afectats per la norma, inclòs l’efecte sobre la competència, la unitat de mercat i la competitivitat.

En tot cas entenc que en aquest apartat ha d'incloure:

•  En el supòsit d'establiment dels requisits previstos en els articles 11.1 o 12.2 de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, hauran de justificar-se els criteris establerts en els articles 11.2 o 12.3.
•  Si el projecte de norma estableix o modifica requisits d'accés o exercici a una activitat econòmica s'analitzarà la consistència d'aquests amb la resta de la normativa de les altres autoritats competents (article 14.5) de la llei 20/2013 , de 9 de desembre.
•  Si el projecte de norma estableix o modifica mitjans d'intervenció, s'analitzarà l'existència d'altres mesures que afectin la mateixa activitat ja establertes per altres autoritats competents. Així mateix, ha de justificar-se que els mitjans d'intervenció no recauen sobre els mateixos aspectes en cas de concurrència de diverses administracions i preveurà un sistema pel qual el procediment no generi costos addicionals per a l'operador en comparació amb la intervenció d'una única administració (article 14.4 de la Llei 20/2013, de 9 de desembre).

2n Impacte pressupostari, amb referència a la incidència eventual de la norma en els ingressos i en les despeses del sector públic.

3r Càrregues administratives que comporta la proposta

S'entén en relació amb l'administració i les persones interessades (és a dir, aquelles tasques de naturalesa administrativa que han de dur a terme les empreses i els ciutadans per a complir amb les obligacions derivades de la norma

La Conselleria d'Administracions Públiques, mitjançant la Direcció General de Funció Pública, Administracions Públiques i Qualitat dels Serveis, va elaborar la Guia d'elaboració de l'estudi de càrregues administratives, de la qual us adjunt l'enllaç:

http://www.caib.es/sites/carreguesadministratives/ca/guia_de_lestudi_de_carregues-47524/?campa=yes

4. IMPACTE SOBRE DETERMINATS COL·LECTIUS

 

5. ANÀLISIS i VALORACIÓ RESUMIDA DE LeS ALEGACIONS PRESENTADAS en els tràmits d'audiència i informació pública, i dels informes emesos, i el seu reflex en el text de la proposta, si escau.

En aquest apartat haurà de fer-se esment si s'ha realitzat, amb caràcter facultatiu, consulta prèvia, un resum de les principals aportacions d'aquest tràmit. Així mateix, s'ha de deixar constància de tots els tràmits i actuacions realitzats en relació al tràmit d'audiència (incloses les consultes realitzades a les conselleries i als ens territorials, si escau), així com la valoració de les al•legacions presentades. En tot cas haurà de justificar-se l'omissió d'aquest tràmit bé perquè es tracta de normes pressupostàries o de caràcter organitzatiu o bé perquè concorren greus raons d'interès públic.

Així mateix ha de fer-se constar els informes i dictàmens que consten en l'expedient, amb indicació de qui és l'emissor i acompanyats per una breu síntesi del seu contingut, que podrà limitar-se a indicar si ha estat favorable en aquells casos en què així ocorri.

6. REFERÈNCIA AL PROCEDIMIENT D’ELABORACIÓ NORMATIVA, AMB LA CONSTANCIA, SI ESCAU, DE LA TRAMITACIÓ URGENT.

En aquest punt haurà de procedir-se a la descripció de la tramitació duta a terme. Així mateix, haurà de justificar-se el compliment de determinats tràmits així, i a tall d'exemple:

1. Comunicació a la conselleria competent en matèria d'assumptes europeus que el projecte legal conté algun dels requisits previstos en els articles 11.1 o 12.2 de la Llei 17/2009, al costat de la memòria dels criteris establerts en els articles 11.2 o 12.3 respectivament.
2. Quan es tracti de normes que afectin de manera rellevant a la unitat de mercat, compliment del que es disposa en l'article 14.2 de la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat.

3. Que, d'acord amb les lletres c) i d) de l'article 7 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i l'article 51 de la Llei 1/2019 del Govern de les Illes Balears, consta publicada en el Portal de transparència, dins de l'apartat de transparència de la Conselleria respectiva, la informació que exigeix la Instrucció de 30 d'agost de 2018 per a la publicació de la informació organitzativa i de rellevància jurídica en l'apartat de Transparència de cada Conselleria o ens.

7. AVALUACIÓ DEL COMPLIMENT DELS PRINCIPIS DE BONA REGULACIÓ

La Llei 39/2015 exigeix que en l'exposició de motius dels avantprojectes de llei quedi prou justificada l'adequació als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència, la qual cosa també es reflectirà en el contingut de la Memòria d'impacte normatiu. Exigència que també es desprenia de l'article 42.4 de la Llei 4/2011 quan disposava que la memòria havia de contenir els criteris que garanteixin que les normes que s'han d'aprovar són necessàries, amb objectius clars, proporcionades, eficaços, accessibles i transparents.
8. Finalment es preveu en l'última lletra de l'article 60 de la Llei, que la Memòria pot contenir QUALSEVOL ALTRE ASPECTE, inclosos els de caràcter lingüístic, que resulti rellevant a criteri de l'òrgan que tramita el procediment, així com altres avaluacions d'impacte previstes en la legislació vigent, la qual cosa demostra, tal com avançàvem, que no existeixen àmbits vetats o que no puguin ser tinguts en compte en la Memòria d'Impacte Normatiu.

— Un plec de prescripcions tècniques (articles 122 a 126 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic)
(<https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2017/11/09/pdfs/BOE-A-2017-12902-C.pdf>).

— Un esborrany de projectes d’inversió immaterial, a hores d’ara relativament «proscrits», si bé constitueixen un instrument adequat per dur a terme l’avaluació de polítiques o activitats de l’Administració de caràcter innovador de cara a l’anàlisi i posterior implantació; també són un instrument per a la implantació de programes d’actuació amb finançament extern a la Comunitat Autònoma que integren un pressupost i uns objectius a assolir.