Omet navegació

A. Normativa general d'actuació

A.1. NORMATIVA DE RÈGIM JURÍDIC GENERAL DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

A banda, òbviament, de la Constitució espanyola de 1978 i de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears de 2007, ha de conèixer necessàriament les normes següents:

Aquest conjunt de normes regula, en línies generals:

  • El règim jurídic de les administracions públiques.
  • Els drets bàsics dels ciutadans en les seves relacions amb les administracions públiques.
  • L’ordenació de l’estructura de qualsevol procediment administratiu i normes bàsiques per a la seva tramitació.
  • Normes bàsiques de règim sancionador i de regim de responsabilitat de les administracions públiques.

Pel que fa a les relacions dels ciutadans amb l’Administració, d’acord amb els articles 13 i 53 de la Llei 39/2015, són de coneixement obligatori i efectiu per a qualsevol persona que pretengui ocupar una lloc de cap de secció, sigui quin sigui el cos, l’escala, la categoria funcionarial a què pertanyi i sigui quina sigui la formació prèvia.

Article 13. Drets de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques

Els qui, de conformitat amb l’article 3, tenen capacitat d’obrar davant les administracions públiques, són titulars, en les seves relacions amb elles, dels drets següents:

  1. A comunicar-se amb les administracions públiques a través d’un punt d’accés general electrònic de l’Administració.
  2. A ser assistits en l’ús de mitjans electrònics en les seves relacions amb les administracions públiques.
  3. A utilitzar les llengües oficials al territori de la seva comunitat autònoma, d’acord amb el que preveuen aquesta Llei i la resta de l’ordenament jurídic.
  4. A l’accés a la informació pública, arxius i registres, d’acord amb el que preveu la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i la resta de l’ordenament jurídic.
  5. A ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i empleats públics, que els han de facilitar l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions.
  6. A exigir les responsabilitats de les administracions públiques i autoritats, quan així correspongui legalment.
  7. A obtenir i utilitzar els mitjans d’identificació i signatura electrònica que preveu aquesta Llei.
  8. A la protecció de dades de caràcter personal, i en particular a la seguretat i confidencialitat de les dades que figurin als fitxers, sistemes i aplicacions de les administracions públiques.
  9. Qualssevol altres que els reconeguin la Constitució i les lleis.

Aquests drets s’entenen sense perjudici dels que reconeix l’article 53 referits als interessats en el procediment administratiu.

Article 53. Drets de l’interessat en el procediment administratiu

1. A més de la resta de drets que preveu aquesta Llei, els interessats en un procediment administratiu tenen els drets següents:

  1. A conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació dels procediments en què tinguin la condició d’interessats; el sentit del silenci administratiu que correspongui, en cas que l’Administració no dicti ni notifiqui una resolució expressa dins el termini; l’òrgan competent per a la seva instrucció, si s’escau, i la resolució; i els actes de tràmit dictats. Així mateix, també tenen dret a accedir i a obtenir una còpia dels documents continguts en els procediments esmentats.
    Els qui es relacionin amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics tenen dret a consultar la informació a què es refereix el paràgraf anterior, en el punt d’accés general electrònic de l’Administració, que funciona com un portal d’accés. S’entén complerta l’obligació de l’Administració de facilitar còpies dels documents continguts en els procediments mitjançant la posada a disposició de les còpies en el punt d’accés general electrònic de l’Administració competent o en les seus electròniques que corresponguin.
  2. A identificar les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procediments.
  3. A no presentar documents originals llevat que, de manera excepcional, la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari. En cas que, excepcionalment, hagin de presentar un document original, tenen dret a obtenir-ne una còpia autenticada.
  4. A no presentar dades i documents no exigits per les normes aplicables al procediment de què es tracti, que ja estiguin en poder de les administracions públiques o que hagin estat elaborats per aquestes.
  5. A formular al·legacions, utilitzar els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic, i a aportar documents en qualsevol fase del procediment anterior al tràmit d’audiència, que han de ser tinguts en compte per l’òrgan competent en redactar la proposta de resolució.
  6. A obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposicions vigents imposin als projectes, actuacions o sol•licituds que es proposin dur a terme.
  7. A actuar assistits d’un assessor quan ho considerin convenient en defensa dels seus interessos.
  8. A complir les obligacions de pagament a través dels mitjans electrònics previstos a l’article 98.2.
  9. Qualssevol altres que els reconeguin la Constitució i les lleis.

2. A més dels drets que preveu l’apartat anterior, en el cas de procediments administratius de naturalesa sancionadora, els presumptes responsables tenen els drets següents:

  1. A ser notificats dels fets que se’ls imputin, de les infraccions que aquests fets puguin constituir i de les sancions que, si s’escau, se’ls puguin imposar, així com de la identitat de l’instructor, de l’autoritat competent per imposar la sanció i de la norma que atribueixi aquesta competència.
  2. A la presumpció de no-existència de responsabilitat administrativa mentre no es demostri el contrari.

Pel que fa al procediment administratiu:

- Qualsevol cap de secció ha de conèixer l’estructura bàsica d’un procediment administratiu i ser capaç d’aplicar-la.

- Qualsevol cap de secció, respecte d’una sol·licitud d’un ciutadà, ha de ser capaç d’aplicar les normes que regulen el procediment administratiu:

  • Inici: classes d’inici i efectes que se’n deriven, i actes que s’han dur a terme per a la millora i esmena de la sol•licitud (articles 54 a 69 de la Llei 39/2015).
  • Instrucció: principis d’ordenació del procediment (eficàcia, celeritat, impuls d’ofici); fase d’al•legacions i aportació de documents; prova, la seva proposició i pràctica, i sol•licitud d’informes, emissió i caràcter general (articles 70 a 78 de la Llei 39/2015).
  • Audiència: es considera, diferenciadament o no de la instrucció, com el moment procedimental en el qual es consuma el dret de defensa del ciutadà dins el procediment; termini ordinari que s’ha d’atorgar (articles 82 i 83 de la Llei 39/2015).
  • Finalització del procediment: causes i la resolució com a mitjà formal ordinari de finalització del procediment (articles 84 a 90 de la Llei 39/2015).
  • Obligació de resoldre, termini i efectes del silenci administratiu (articles 21 a 25 de la Llei 39/2015).
  • Règim de recursos administratius (articles 112 a 126 de la Llei 39/2015) i jurisdiccionals (Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la jurisdicció contenciosa administrativa).

Hauríem d’admetre que el cap de secció no s’ha de plantejar ni ha de consultar si un ciutadà qualsevol té dret a obtenir una còpia d’un document que consta en un expedient respecte del qual té la condició de persona interessada, malgrat que aquest procediment estigui en fase de tramitació.

Hauríem d’admetre que el cap de secció ha de ser capaç de desenvolupar els actes adients per tramitar un procediment administratiu i per percebre que, si no hi ha una norma procedimental especial que ho habiliti, la manca d’un dels elements descrits en la tramitació d’un procediment significarà ordinàriament una actuació errònia de l’Administració.

A.2. NORMATIVA RELATIVA L’EXERCICI DE L’ACTIVITAT DE FOMENT

Seria suficient que en conegués l’existència i l’àmbit d’aplicació, que comprèn no només les subvencions sinó allò que podem qualificar d’ajuts (prestacions a persones en atenció i concessió de premis, llevat de les que no requereixen sol•licitud prèvia).

A.3. NORMATIVA EN MATÈRIA DE CONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA

Seria necessari que fos capaç de conèixer i qualificar, si més no, les distintes classes de contractes i els procediments per adjudicar-los (obert, restringit, negociat...), i també el contracte menor i el concepte de despesa menor).

A.4. NORMATIVA FINANCERA PRESSUPOSTÀRIA

A més, hauria de conèixer la transcendència jurídica de les lleis anuals de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, més enllà que siguin la previsió d’ingressos i l’autorització màxima de despesa.

A.5. RELACIONS PATRIMONIALS

El que és més important és que el cap de secció conegui l’existència dels òrgans amb competències específiques en matèria de patrimoni (Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques, Servei de Patrimoni) i d’un règim jurídic especial i privilegiat de l’Administració quant als seus béns demanials (destinats a l’ús o al servei públic), dels béns patrimonials de titularitat de l’Administració, així com d’un règim especial pel que fa a l’adquisició de béns i drets tant materials com immaterials, la seva cessió i la seva extinció, diferent del règim de contractació administrativa i del règim general de propietat privada.

En matèria de gestió patrimonial són útils els protocols elaborats pel Servei de Patrimoni

A.6. SECTOR PÚBLIC

Es tracta que tengui coneixement de les personificacions jurídiques del sector públic i dels diversos grau de subjecció al dret administratiu.

A.7. RELACIONS INTERADMINISTRATIVES

Cal saber que les normes que regulen les relacions entre les administracions públiques estan disperses entre les normes de règim jurídic general de cada administració pública: Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques, Llei reguladora de les bases de règim local, Llei dels consells insulars i Llei municipal i de règim local de les Illes Balears.

A.8. FUNCIÓ PÚBLICA

Un cert coneixement de les normes de funció pública no només redunda especialment en profit del cap de secció, sinó també en els supòsits en què la gestió estigui més descentralitzada i exerceixi un comandament més autònom envers el seu personal. El coneixement d’aquesta normativa, tant dels drets com dels deures —vacances, permisos i llicències, i normes de conciliació de vida familiar i laboral—, garantirà millor els drets del personal.