Omet navegació

2. Tècniques d'avaluació i revisió del projecte (PERT i Gantt temporal)

TÈCNIQUES D'AVALUACIÓ I REVISIÓ DEL PROJECTE

Les tècniques de revisió i avaluació de projectes, més conegudes per les seves sigles en anglès, PERT (project evaluation and review techniques), són un mètode d'anàlisi de les tasques necessàries per dur a terme un projecte. Incorpora incertesa en permetre programar un projecte sense conèixer amb precisió els detalls i la durada de totes les activitats.

Què és un esdeveniment?

És un instant específic del temps, no consumeix temps ni recursos. Un punt en el temps que pot ser reconegut i identificat clarament. Un esdeveniment pot ser el principi o el final d'una activitat. Es representa en forma de node dins el diagrama.

  • Esdeveniment predecessor: un esdeveniment que precedeix immediatament algun altre esdeveniment sense que intervengui cap altre esdeveniment. Un esdeveniment pot tenir diversos esdeveniments predecessors i pot ser el predecessor de diversos esdeveniments.
  • Esdeveniment successor: esdeveniment que segueix immediatament un altre esdeveniment sense cap altre esdeveniment intermedi. Un esdeveniment pot tenir successors successors múltiples i pot ser el successor d'esdeveniments múltiples.

Què és una activitat?

Es pot entendre que representa el temps, l'esforç i els recursos necessaris per passar d'un esdeveniment a l'altre. Una activitat no pot començar fins que totes les activitats precedents hagin estat acabades. Es representa en forma de fletxa dins el diagrama.

Quins tipus de temps intervenen?

Les PERT defineixen quatre tipus de temps necessaris per dur a terme una activitat:

  • Temps optimista: el temps mínim necessari per dur a terme una activitat (o) o un camí (O), suposant que tot procedeix millor del que normalment s'espera.
  • Temps pessimista: el temps màxim necessari per dur a terme una activitat (p) o un camí (P), suposant que tot vagi malament (però excloent les catàstrofes majors).
  • Temps més probable: la millor estimació del temps requerit per dur a terme una activitat (m) o una trajectòria (M), suposant que tot procedeixi com és normal.
  • Temps esperat: la millor estimació del temps requerit per dur a terme una activitat (te) o una trajectòria (TE), explicant el fet que les coses no sempre procedeixen com és normal (la implicació és que el temps esperat és el temps mitjana Tasca requeriria si la tasca es repetís en diverses ocasions durant un període prolongat de temps).

El diagrama de PERT comença amb un únic esdeveniment inicial, es ramifica a diversos camins que lliguen diversos esdeveniments, i acaba en un esdeveniment final que assenyala el final del projecte.

DIAGRAMA DE GANTT [EXEMPLE]

El primer pas per planificar un projecte és determinar les tasques que el projecte requereix i l'ordre en què s'han de completar. Per dur a terme aquesta tasca ens hem de basar en els treballs duits a terme anteriorment, el mapa mental i el diagrama d'interrelacions.

Una vegada completada la taula d'estimacions de temps podrem dibuixar el diagrama de Gantt.

Un diagrama de Gantt és un tipus de gràfic de barres, ideat per Henry Gantt en la dècada de 1910, que il·lustra un calendari de projectes.

  • Eix horitzontal del GANTT: És un calendari o escala de temps definit en termes de la unitat més adequada al projecte que estem treballant: hores, dies, setmanes, mesos, etc.
  • Eix vertical del GANTT: Les activitats que formen el projecte. A cada activitat se la representa amb una línia horitzontal de longitud proporcional al seu temps d'execució.

Acabat el diagrama de GANTT, passam a la creació del diagrama de xarxa:

  • Començar amb un node anomenat start. Aquesta activitat té una durada de zero (0).
  • Dibuixar les activitats que no tenen predecessors (A i B, en aquest exemple) i connectar-les amb una fletxa des del node start a cada node.
  • Les activitats C i D tenen com a activitat predecessora l'activitat A; els seus nodes es dibuixen amb fletxes procedents del node A.
  • L'activitat E té B i C com a activitats predecessores, per la qual cosa el node E es dibuixa amb fletxes procedents de B i C.
  • L'activitat F té D com a activitat predecessora, per la qual cosa es dibuixa una fletxa que connecta les activitats.
  • L'activitat G té E com a activitat predecessora, per la qual cosa es dibuixa una fletxa que connecta les activitats.
  • Les activitats F i G no tenen activitats posteriors a elles. Es connecten aquestes activitats a un node final anomenat finish. Aquesta activitat té una durada de zero (0).

Els nodes que formen el diagrama de xarxa han de contenir la informació que considerem necessària per al nostre projecte. La informació més comuna és:

  1. El nom de l'activitat.
  2. El temps de durada normal.
  3. L'hora d'inici primerenc (ES): l'ES es defineix com l'EF màxim de totes les activitats predecessores, llevat que l'activitat en qüestió sigui la primera activitat, per a la qual l'ES és zero (0).
  4. L'hora d'acabament primerenc (EF): l'EF és l'ES més la durada de la tasca (EF = ES + durada).
  5. El temps d'inici tardà (LS): el LS és el LF menys la durada de la tasca (LS = LF - durada).
  6. El temps d'acabament (LF): el LF es defineix com el LS mínim de totes les activitats successores, llevat que l'activitat sigui l'última activitat, per a la qual el LF és igual a l'EF.
  7. El marge (float): la quantitat de temps que una tasca en una xarxa de projecte pot ser retardada sense causar un retard a tasques posteriors (free float) o data d'acabament del projecte (float total). Es calcula com LF - EF o LS - ES.