L’objecte de la tècnica legislativa no és només la bona redacció de les lleis, sinó que afecta qüestions més generals i transcendents, com són la unitat i coherència de l’ordenació jurídica i la qualitat, la publicitat i la viabilitat de les normes (Sáinz Moreno).
Ambdues qüestions repercuteixen en la seguretat jurídica, en la mesura que els ciutadans que han de complir les lleis han de poder conèixer amb certesa els seus mandats, sense que hi hagi dobles interpretacions o normes contraposades o fosques.
Per això el Tribunal Constitucional ha dit que l’objecte de la tècnica legislativa és detectar els problemes que la realització de l’ordenació jurídica planteja i formular les directrius per solucionar-los, servint, per tant, la seguretat jurídica (STC 46/1990), principi garantit per la Constitució (article 9.3), al costat de la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals i la responsabilitat i interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.
M. Kriele enuncia com a màximes prèvies abans de legislar uns principis o reflexions filosoficojurídiques que han de ser tingudes en compte pel legislador abans d’endinsar-se en les qüestions o problemes pràctics. La filosofia d’aquestes màximes inspira també la tècnica dels qüestionaris o checklisten que apareixen en el darrer terç del segle passat en el sistema alemany.
El qüestionari es planteja:
— La necessitat d’actuació.
— Les alternatives.
— La necessitat d’elaborar una llei.
— La seva oportunitat.
— La seva aproximació el sentir dels ciutadans.
— La raonabilitat de la relació costs-beneficis.
Les quatre primeres qüestions s’intenten respondre actualment en la memòria d’impacte normatiu, la penúltima es fa efectiva mitjançant la consulta prèvia i a la darrera tracten de donar-hi resposta tant la memòria com l’avaluació normativa posterior. La tècnica d’avaluació de les normes a través de tests o qüestionaris persegueix analitzar la necessitat de la norma i la seva adequació a la finalitat perseguida, la seva incidència en l’ordenament jurídic i la seva executabilitat, i també la relació entre costs i resultats i l’acceptabilitat dels destinataris.