La Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible, contenia ja en l’article 5.3 que, per contribuir a l’objectiu de millora de la qualitat regulatòria i a l’aplicació dels principis de sostenibilitat i bona regulació, les administracions públiques havien de promoure el desenvolupament de procediments d’avaluació a posteriori de la seva actuació normativa, i disposar l’establiment dels corresponents sistemes d’informació, seguiment i avaluació.
Partint d’aquest article, es va introduir una disposició addicional única en la Llei 2/2016, de 30 de març, de l’impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d’impuls del turisme sostenible, per la qual en el termini de 4 anys des de la meritació de l’impost i, posteriorment de manera periòdica cada 4 anys, el Govern ha d’elaborar i trametre al Parlament un informe d’avaluació de la Llei i les recomanacions que es considerin oportunes respecte a una eventual modificació —o, fins i tot, derogació— de la Llei.
L’article 13 de la Llei 4/2011 també conté la previsió que l’Administració ha d’impulsar l’avaluació de l’impacte normatiu que té en la societat la regulació ja existent, especialment quant a les conseqüències econòmiques en la ciutadania i el teixit empresarial derivades de la seva aplicació.
En aquest mateix sentit, l’article 15 de la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat, establia l’avaluació periòdica de la normativa. Així, disposa que totes les autoritats competents han d’avaluar periòdicament la seva normativa amb la finalitat de valorar-ne l’impacte en la unitat de mercat.
Finalment, l’article 130 de la Llei 39/2015 estableix que les administracions públiques han de revisar periòdicament la seva normativa vigent per:
— Adaptar-la als principis de bona regulació, en el cas que no hi estigui.
— Comprovar la mesura en què les normes en vigor han aconseguit els objectius prevists.
— Comprovar si estaven justificats i correctament quantificat el cost i les càrregues que s’hi imposen.
Així mateix preveu que el resultat de l’avaluació s’ha de plasmar en un informe que s’ha de fer públic, amb el detall, la periodicitat i a càrrec de l’òrgan que determini la normativa reguladora de l’Administració corresponent (declarat no bàsic per la Sentència 55/2018).
D’altra banda, la Llei 50/1997, en desplegament de la previsió de l’article 130 de la Llei 39/2015 abans esmentat, ha establert que el pla normatiu, al qual s’ha fet referència en la unitat 1, d’acord amb els criteris que s’estableixin reglamentàriament, ha d’incloure les normes que s’han de sotmetre a una anàlisi sobre els resultats de la seva aplicació, atenent fonamentalment el cost que suposa per a l’Administració o els destinataris i les càrregues administratives que se’ls imposem.
El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri de la Presidència, ha d’aprovar, abans del 30 d’abril de cada any, un informe anual de l’anàlisi d’aquestes normes. L’avaluació s’ha de fer en els termes i els terminis prevists en la memòria de l’anàlisi d’impacte normatiu (d’aquí es dedueix que és un dels aspectes que ha de contenir la memòria en el cas que el pla normatiu l’hagi identificat com a norma objecte d’avaluació posterior) i ha de comprendre, en tot cas, els aspectes següents:
-
L’eficàcia de la norma, entenent per tal la mesura en què ha aconseguit les finalitats preteses amb la seva aprovació.
-
L’eficiència de la norma, identificant les càrregues administratives que podrien no haver estat necessàries.
-
La sostenibilitat de la disposició.
L’informe pot contenir recomanacions específiques de modificació i, si escau, de derogació de les normes avaluades, quan així ho aconselli el resultat de l’anàlisi.
Així mateix, aquest informe ha de contenir el grau de compliment del pla anual normatiu de l’any anterior, les iniciatives adoptades que no hi estaven inicialment incloses, i també les incloses en anteriors informes d’avaluació amb objectius pluriennals que hagin produït almenys part dels seus efectes l’any que s’avalua.
D’acord amb la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 55/2018, de 24 de maig, aquestes previsions no són aplicables a l’exercici de la iniciativa legislativa dels governs autonòmics, i així es recull en l’article 50 de la Llei 1/2019 (que es transcriu a continuació) únicament per a la normativa reglamentària, sens perjudici, això sí, que una llei pugui preveure expressament la seva pròpia autoavaluació.
Article 50
Avaluació i adaptació de la normativa reglamentària vigent als principis de bona regulació
1. Les conselleries competents han d’avaluar els reglaments vigents de la Comunitat Autònoma pel que fa al compliment dels principis de bona regulació, l’adequació de les normes als objectius prevists i la justificació dels costs, així com les càrregues administratives que comporten aquestes normes.
2. La conselleria competent en matèria de coordinació de la iniciativa legislativa ha de fixar els criteris generals i les prioritats dels processos d’avaluació, així com l’òrgan encarregat de fer públic el resultat de l’avaluació. En tot cas, a més de les normes que prevegin expressament la pròpia avaluació, han de tenir caràcter preferent per a l’avaluació les normes reglamentàries de caràcter estratègic per als sectors econòmics i socials, les normes necessàries per a l’efectivitat dels drets socials i les que tenguin impacte en la gestió dels grans recursos econòmics de l’Administració pública.