Les Directrius són instruccions o recomanacions que han de ser tingudes en compte en la redacció de les lleis.
L’estructura d’un text normatiu consisteix en l’ordre i distribució de les parts que formen el seu contingut dispositiu. Es tracta d’un exercici de disseny, que permet desenvolupar el primer esborrany del projecte legislatiu i controlar finalment el seu contingut. I l’estil dels texts normatius ha de caracteritzar-se per la concisió, la precisió i la claredat, a fi d’assegurar la certesa, és a dir, el coneixement indubtable dels preceptes o normes que conté.
A Espanya hi havia les Directrius sobre la forma i estructura dels avantprojectes de llei des de l’any 1991, i també directrius aprovades en diferents comunitats autònomes. Les primeres han estat substituïdes per les Directrius de tècnica normativa, aprovades pel Consell de Ministres el 22 de juliol de 2005 i publicades en el Butlletí Oficial de l’Estat de 29 de juliol.
En la Comunitat Europea es van aprovar unes directrius relatives a la qualitat de la redacció de la legislació comunitària mitjançant la Resolució de 8 de juny de 1993 (DOCE núm. C-166/1, de 17 de juny de 1993), modificades el 1998 (DOCE núm. 73, de 17 de març de 1999), desplegades l’any 2000en la Guia pràctica comuna dirigida a les persones que contribueixen a la redacció dels texts legislatius al si de les institucions comunitàries.
En l’àmbit autonòmic hi ha les Directrius sobre la forma i l’estructura dels avantprojectes de llei, aprovades pel Consell de Govern el dia de 29 de desembre de 2000 (BOIB núm. 12, de 27 de gener, de 2001), les quals consten com a material del curs i sobre les quals versaran les preguntes del qüestionari tipus test corresponent a aquesta segona unitat.
També resulta una eina útil el Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears, aplicable als texts escrits en català que generen els òrgans de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els ens i organismes que en depenen. La segona edició va ser aprovada per l’Acord de Consell de Govern de 24 de maig de 2019 pel qual s’aproven els criteris d’estil que han d’aplicar-se als texts de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (Recurs 3).
Únicament en aquest punt volia assenyalar, respecte a les modificacions, alguns aspectes que s’han de distingir.
Quan es tracta de normes no modificatives que contenen preceptes modificatius, aquestes s’integren a les disposicions finals (en l’Estat es permet també utilitzar un títol o capítol de la norma), indicant en el títol de la disposició final corresponent que es tracta d’una modificació, així com el títol de la disposició modificada, i dividir en apartats per cada article o disposició modificada o afegida.
Exemple:
Disposició final segona
Modificacions de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
1. L’epígraf del capítol IV del títol II de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:
[...]
2. L’apartat 2.3 de l’article 65 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:
[...]
3. La lletra i de l’apartat 2 de l’article 82 de la Llei 11/1998 esmentada queda sense contingut.
4. S’afegeix un apartat, l’apartat 3, a l’article 82 de la Llei 11/1998 esmentada, amb el contingut següent:
[...]
En relació amb les lleis modificadores, les directrius assenyalen que només s’ha d’emprar la tècnica de modificació per donar una nova redacció a parts d’una llei anterior, afegir-hi disposicions noves, suprimir parts de les normes existents i prorrogar o suspendre la vigència d’altres normes, i que en els casos de modificacions extenses o reiterades s’ha de dictar una llei enterament nova.
Quant a la divisió, els avantprojectes de lleis de modificació s’han de dividir en articles o, si escau, en capítols.
— Els articles —i capítols, si s’escau— s’han de numerar amb ordinals escrits en lletres (exemple, article primer) i s’han de realçar tipogràficament.
— El títol de l’article de modificació ha d’incloure el número i el títol de l’article que es modifica, si en té, i de la norma modificada.
— Les normes de modificació múltiple s’han de dividir en capítols i s’ha d’utilitzar un capítol per a la modificació de cada llei.
A diferència de les directrius de l’Estat i de la Unió Europea, que per al cas de modificació múltiple estableixen que hi d’haver un article per cada norma modificada i si es modifiquen diversos preceptes d’una norma s’ha de dividir en apartats. Per tant, en la modificació simple, seria un article únic, amb diferents apartats per cada precepte o disposició que es modifica (a tall de les disposicions finals de modificació).
Cal assenyalar també que la directriu núm. 18 de la Guia pràctica comuna dirigida a les persones que contribueixen a la redacció dels textos legislatius al si de les institucions comunitàries de l’any 2000 estableix com a mostra d’una bona tècnica legislativa que l’acte de modificació no ha de contenir disposicions substantives autònomes respecte de l’acte que hagi de ser modificat. D’aquesta manera, el nou acte legislatiu de mera modificació no té més abast jurídic que el de modificar l’antic, per la qual cosa n’exhaureix així els efectes en el moment de l’entrada en vigor i substitueix únicament l’acte de base (que continua regulant el conjunt de la matèria), amb la finalitat de contribuir amb això a la simplificació normativa.