3.3 Procediment i principis d’igualtat, publicitat, mèrit i capacitat

Pel que fa al procediment, s’ha de dir que a l'Administració de la CAIB cap norma, de rang legal o reglamentari, estableix un procediment específic per proveir llocs de feina mitjançant comissions de serveis de caràcter voluntari. Aquesta és una de les diferències més destacables si comparam la comissió de serveis voluntària amb els sistemes de provisió ordinaris, respecte del quals la normativa d’aplicació estableix la necessitat de la convocatòria pública i determina un procediment específic que ha de seguir l’Administració de la CAIB per proveir llocs de feina mitjançant els sistema de concurs o de lliure designació.

En aquest mateix sentit s’ha pronunciat diferents tribunals superiors de justícia, com per exemple el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó en la Sentència de 17 de juny de 2011 de la qual es pot extreure el següent fragment del fonament de dret quart:

«Los artículos 78 y siguientes del EBEP regulan la provisión de puestos de trabajo. Concretamente el artículo 78 se refiere a los principios y al procedimiento aplicable para la provisión de puestos de trabajo del personal funcionario de carrera indicando que este procedimiento ha de basarse en los principios de igualdad, mérito, capacidad y publicidad. El artículo 81.3. del propio Estatuto permite, en casos de urgente e inaplazable necesidad, la provisión de puestos de trabajo con carácter provisional exigiendo una convocatoria pública dentro del plazo que señalen las normas que sean de aplicación. Los artículos citados están incluidos en el Capítulo III del Título V del EBEP de forma que, según la Disposición Final Cuarta del mismo, resultan aplicables a partir de la entrada en vigor de las Leyes de la Función Pública que se dicten en desarrollo del propio Estatuto.

No consta que en el ámbito de la función pública local se haya desarrollado el EBEP por lo que el análisis de la comisión de servicios ha de hacerse teniendo en cuenta el contenido de la legislación sobre la función pública aplicable a la Administración Local contenida en normas jurídicas distintas del propio Estatuto.

El artículo 101 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, se refiere a la provisión de puestos de trabajo por concurso y por libre designación sin mencionar, por lo tanto, la comisión de servicios. El artículo 168 del RD Legislativo 781/1986, de 18 de abril, dispone que la provisión de puestos de trabajo que estén reservados o puedan ser desempeñados por funcionarios de carrera se regirá por las normas que, en desarrollo de la legislación básica en materia de función pública local, dicte la Administración del Estado. Teniendo en cuenta que el EBEP ha derogado el artículo 61 de la Ley de Funcionarios Civiles del Estado, que se refería a la comisión de servicios forzosa o impuesta, y que la Ley 30/1984, de 2 de agosto, no contiene ninguna referencia específica a este sistema de provisión de puestos de trabajo, hay que considerar que la normativa que regula la comisión de servicios contenida en el RD 364/1995, de 10 de marzo, es aplicable a la Administración Local por la remisión a la que se ha hecho referencia anteriormente y por lo dispuesto en el artículo 1,3 del Real Decreto citado. El artículo 64 del Real Decreto al que se está haciendo referencia regula las comisiones de servicio dentro del apartado dedicado a otras formas de provisión de puestos de trabajo caracterizándolas, en lo que ahora importa, por su naturaleza temporal y por la necesidad de que concurran razones de interés público que hagan necesario la urgente e inaplazable necesidad de cubrir el puesto de trabajo vacante por este sistema siendo exigible, además, que el funcionario nombrado reúna los requisitos establecidos para el desempeño del puesto de trabajo. Desde un punto de vista negativo hay que indicar que en la normativa citada no se regula ningún procedimiento específico orientado a garantizar la concurrencia de aquellos que puedan estar interesados en el nombramiento ni tampoco se dispone que este nombramiento se realice a favor de aquel que reúna las mejores condiciones por mérito y capacidad según los criterios previamente establecidos al efecto. Lo que se acaba de señalar no impide considerar que en la referida normativa sí que se exige un requisito de capacidad para poder ser nombrado en comisión de servicios y que se concreta, como antes se ha dicho, en la necesidad de que el funcionario nombrado reúna los requisitos exigidos en la relación de puestos de trabajo para el desempeño del puesto provisto por el sistema de comisión de servicios.»

[...]

També es pot transcriure el següent fragment del fonament de dret sisè de la Sentència 286/2014, del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Palma:

SEXTO.-
[…]

«En primer lugar, debemos partir de la posibilidad indiscutible de la que goza la Administración al amparo de lo establecido en el artículo 82 de la Ley 3/2007 de la Función Pública Balear que establece otros sistemas de provisión y de ocupación de trabajo como son las comisiones de servicio:

“1. Cuando un puesto de trabajo quede vacante de forma temporal o definitiva, puede ocuparse en comisión de servicios ordinaria de carácter voluntario con personal funcionario de carrera del mismo cuerpo, escala o especialidad que cumpla los requisitos establecidos en la relación de puestos de trabajo para su ocupación.

2. En caso de que la provisión del puesto sea inaplazable y no exista personal funcionario de carrera del mismo cuerpo, escala o especialidad, puede ocuparse con personal funcionario de carrera perteneciente al mismo grupo siempre que posea la titulación requerida.

3. El puesto de trabajo ocupado en comisión de servicios tiene que ser incluido en la siguiente convocatoria de provisión por el sistema que corresponda, a no ser que tenga titular.

4. El personal funcionario en comisión de servicios tiene derecho a la reserva del puesto de trabajo de procedencia y percibe las retribuciones correspondientes al puesto que efectivamente ocupa.”

En semejantes términos se pronuncia el artículo 7 del Decreto 33/1994, de 28 de marzo, que establece: […].

Por lo que, según lo establecido se aprecia en materia de comisión de servicios que no se exigen los mismos requisitos que para el caso de provisión de puestos de carácter definitivo. La comisión de servicios no es una forma de provisión de puestos de trabajo ordinaria y definitiva, sino una forma de provisión de vacantes de carácter temporal y excepcional.

Los propios preceptos anteriores reconocen la discrecionalidad de la Administración en este tipo de nombramientos, ya que, en ningún caso hablan de una convocatoria pública como en los sistemas de provisión ordinarios, sino que se establece que las comisiones de servicio serán autorizadas por el conseller competente en materia de función pública, el cual podrá solicitar informe previo si procede.»

Tot i que normativament no es trobi fixat cap procediment específic, ni tampoc l’obligació d’establir una convocatòria pública per adjudicar una comissió de serveis de caràcter voluntari, l’Administració ha de respectar els principis d’igualtat, publicitat, mèrit i capacitat quan fa ús d’aquest sistema de provisió. Tal com es va fer esment en la Unitat I d’aquest curs, els principis d’igualtat, mèrit i capacitat que han de concórrer quan s’accedeix o s’ingressa a la funció pública, són igualment d’aplicació respecte a la provisió de llocs de feina tant quan s’empren sistemes de provisió ordinaris com provisionals. No obstant, és cert que la intensitat en la qual es manifesten aquests principis és menor respecte quan es fa ús dels sistemes de provisió temporals, tal com s’exposa més endavant.

En la pràctica, l’Administració de la CAIB estableix, com a regla general, convocatòries per adjudicar les comissions de serveis i segueixi el procediment administratiu que regula la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú. Així mateix, i en aquesta matèria, es va emetre la Instrucció 2/2012 de 27 de març, de la directora general de Funció Pública, Administracions Públiques i Qualitat dels Serveis per la qual es fixen els criteris i les pautes per adjudicar les comissions de serveis de caràcter voluntari en l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (veure document d’interès núm. 1).

Aquesta Instrucció:

Garanteix l’aplicació dels principis de publicitat, d’igualtat, mèrit i capacitat a l’hora d’adjudicar les comissions de serveis ordinàries voluntàries.
Satisfà les necessitats de l’Administració consistents en proveir llocs de feina de manera provisional i ràpida quan hi ha necessitats urgents i inajornables.
És d'aplicació en la tramitació de les comissions de serveis per proveir llocs vacants i amb dotació pressupostària de personal funcionari de l’àmbit de Serveis Generals de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que es troben adscrits a òrgans propis de l’Administració autonòmica o a ens del seu sector públic instrumental.

Per finalitzar, s’ha de fer esment a una important sentència emesa recentment pel Tribunal Suprem el 24 de juny de 2019 (rec. 1594/2017). Aquesta sentència fixa un camí important en aquesta matèria i estableix que, tot i que la normativa no ho prevegi expressament, per adjudicar una comissió de serveis de caràcter voluntari és necessari establir una convocatòria prèvia i, a l’hora d’adjudicar-la, s’han de tenir en compte els principis d’igualtat, mèrit i capacitat. Per tant, la doctrina fixada per altres sentències, com les parcialment transcrites en aquest mateix punt (Sentència 286/2014 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Palma i Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó de 17 de juny de 2011), és superada pel Tribunal Suprem.

De la Sentència del Tribunal Suprem s’ha de destacar el següent fragment:

FUNDAMENTOS DE DERECHO

«PRIMERO.- En la instancia se impugnó la resolución reseñada en el Antecedente de Hecho Primero de esta sentencia por la que se nombró, en comisión de servicios, a doña Belinda como Jefe del Área de Recaudación en el período voluntario de la TGSS Dirección Provincial de Melilla. La sentencia ahora impugnada anuló tal resolución con base en estos razonamientos que se exponen en síntesis:

1º No hubo oferta pública de la plaza, con infracción del artículo 81.3 Ley 7/2007, de 12 de abril, del Estatuto Básico del Empleado Público (en adelante, EBEP).

2º El nombramiento carece de motivación, pues el acto impugnado es un mero impreso y el informe de 8 de agosto de 2014 que alega la TGSS como motivación no se basa en criterios objetivos relacionados con la carrera profesional de la nombrada, sino subjetivos, de mera confianza, propios de cargos discrecionales de libre designación.

3º La cobertura de plazas mediante comisión de servicios no obedece a "mecanismos de designación aleatorios". Exige flexibilidad, pueden emplearse "parámetros" más sencillos y objetivos -no los más complejos propios de un concurso de méritos- entre ellos el de antigüedad tal y como se deduce del artículo 64 del Reglamento General de Ingreso de Personal al servicio de la Administración General del Estado y Provisión de Puestos de Trabajo y Promoción Profesional de los Funcionarios Civiles de la Administración del Estado aprobado por Real Decreto 364/1995, de 10 de marzo (en adelante, RGIPPT).

4º Concluye que se ha incurrido en desviación de poder porque se han eludido los principios de publicidad, transparencia, objetividad, mérito y capacidad, todo con el fin de imponer el nombramiento de un funcionario de la preferencia de quien hizo el nombramiento.

[..]

TERCERO.- El artículo 81.3 del EBEP dice que " en caso de urgente e inaplazable necesidad los puestos de trabajo podrán proveerse con carácter provisional debiendo procederse a su convocatoria pública dentro del plazo que señalen las normas que sean de aplicación". Pues bien, el auto de 3 de julio marzo de 2017 identificó que la cuestión que tiene interés casacional objetivo para la formación de jurisprudencia es la siguiente: si a la vista de la redacción de los citados preceptos "es o no imprescindible que la cobertura de puestos de trabajo en comisión de servicios deba ir precedida de una convocatoria pública, habida cuenta que -teniendo en cuenta el tenor literal del primero de aquellos preceptos- no consta la existencia de normas de aplicación que señalen un plazo específico para proceder a tal convocatoria".

CUARTO.- Como se ha visto, la sentencia exige esa convocatoria pública, lo que rechaza la TGSS por dos razones: una, porque la convocatoria a la que se refiere el artículo 81.3 del EBEP es para la plaza ya cubierta en comisión, no a la que esté vacante y cuya cobertura sea urgente e inaplazable; y la segunda, porque la convocatoria es exigible en los procedimientos de provisión de puestos -por concurso o libre designación- luego exigir una convocatoria iría contra el principio de eficacia.

QUINTO.- De la interpretación del artículo 81.3 del EBEP se deduce lo siguiente:

1º La comisión de servicios se regula dentro de la "movilidad" funcionarial, figura distinta del régimen de provisión de puestos de trabajo del artículo 78.2 del EBEP , y la exigencia de convocatoria pública se deduce de la literalidad del citado precepto, norma de carácter básico (cf. disposición final primera ), mientras que el artículo 64 del RGIPPT sólo tiene como ámbito de aplicación la Administración General del Estado y sus Organismos autónomos.

2º La regulación básica se ciñe a una modalidad de comisión de servicios -la que venga exigida por existencia de plazas vacantes de urgente e inaplazable necesidad de ser servidas-, su carácter potestativo, que haya convocatoria pública y la posibilidad de que se fije un plazo para su cobertura transitoria. Queda a la determinación de la normativa de desarrollo de tal norma básica regular las diferentes clases de comisiones, su temporalidad, plazo de duración, cobertura de la vacante mediante los sistemas ordinarios de provisión de destinos, etc.

3º La referencia a un plazo indeterminado en el artículo 81.3 del EBEP obedece, por tanto, a ese carácter básico, luego qué plazo rija es cuestión que se deja al que señalen las normas de desarrollo de las bases. Ahora bien, tal plazo debe predicarse o relacionarse no tanto con la exigencia de la convocatoria pública, como respecto del presupuesto de la comisión de servicios: que haya una plaza vacante cuya cobertura sea urgente e inaplazable, luego su exigencia es coherente con la perentoria necesidad de cubrirla, acudiendo a esta posibilidad transitoria hasta que se cubra mediante los sistemas ordinarios de provisión de destinos.

4º Por tanto, cuando la causa que justifica la comisión de servicios es que haya una plaza vacante cuya cobertura es urgente e inaplazable, si como medida transitoria se acuerda cubrirla en comisión de servicios -obviamente voluntaria-, la comisión de servicios debe ofertarse mediante convocatoria pública y hacerlo, en su caso, dentro del plazo que prevea el ordenamiento funcionarial respectivo.

5º Si en la normativa de desarrollo no se prevé un plazo concreto para ofertarla, tal silencio podrá percutir en la atención a esas necesidades urgentes, esto es, a cuándo debe acordarse la comisión de servicios y cuánto tiempo puede mantenerse la plaza sin ser servida hasta que se oferte en comisión de servicios, pero no a cómo debe acordarse su cobertura para lo cual es exigible ex lege que sea mediante convocatoria y que sea pública. Tal exigencia es coherente con el principio de igualdad en el acceso al desempeño de cargos y funciones públicas, para así evitar tratos preferentes en beneficio de la carrera profesional del funcionario comisionado.

6º A la exigencia de convocatoria pública hay que añadir otras garantías y así es como cobra sentido en el ámbito de la Administración General del Estado las deducibles del artículo 64 del RGIPPT: partiendo del presupuesto general -que exista vacante y que sea urgente e inaplazable cubrirla- se regula su duración máxima y prorrogabilidad, que el designado cuente con las exigencias previstas en la relación de puestos de trabajo para ocupar la plaza en cuestión, la competencia para acordarla, que en su caso se oferte la plaza en la siguiente convocatoria para la provisión por el sistema que corresponda, más aspectos relacionados con la condiciones de trabajo del adjudicatario.

7º La convocatoria pública a la que se refiere el artículo 81.3 del EBEP no implica -máxime si concurren necesidades urgentes e inaplazables- aplicar las exigencias y formalidades procedimentales propias de los sistemas de provisión ordinarios, en especial el concurso, en el que se presentan y valoran méritos, se constituyen órganos de evaluación, etc.: bastará el anuncio de la oferta de la plaza en comisión de servicios, la constatación de que el eventual adjudicatario cuenta con los requisitos para ocuparla según la relación de puestos de trabajo y su idoneidad para desempeñar la plaza vacante.

8º Y, en fin, frente a lo que sostiene la TGSS añádase que del artículo 81.3 del EBEP y del artículo 64 del RGIPPT -éste para el ámbito de la Administración General del Estado-, no se deduce que la convocatoria pública proceda cuando se trata de proveer una plaza vacante ya cubierta en comisión de servicios, al margen de lo contradictorio que pueda ser ese planteamiento con la idea de temporalidad y excepcionalidad que tiene la comisión de servicios para el supuesto que contempla el artículo 81.3 del EBEP.»

3.3.1 Inici: convocatòria

L’article 54 de la Llei 39/2015 disposa que els procediments es poden iniciar d’ofici o a petició de la persona interessada.

En aquest cas ens trobam davant de procediments que s’inicien sempre d’ofici. Això no obstant, res impedeix que una persona insti a l’Administració a què convoqui la provisió d’un determinat lloc de feina mitjançant una comissió de serveis ordinària voluntària, sol·licitud que es podria emmarcar dins del dret de petició que regula la Llei orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del dret de petició. En tot cas, l’apreciació de la necessitat urgent i inajornable i de l’oportunitat d’establir la convocatòria correspon a l’Administració de la CAIB.

Una altra característica d'aquest tipus de procediments és que es tracten de procediments de concurrència competitiva.

D’acord amb la Resolució de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat de 24 de febrer de 2021 per la qual es deleguen competències en matèria de gestió de personal, l'òrgan competent per establir la convocatòria de les comissions de serveis de caràcter voluntari dels llocs de feina vacants és el secretari o la secretària general de les conselleries on es trobin adscrits els llocs de feina dotats i vacants que es vulguin proveir. Pel que fa als ens del sector públic de l’Administració de la CAIB amb personal funcionari adscrit, aquesta competència es troba delegada en el titular o la titular de l’òrgan que tengui atribuïdes les funcions en matèria de personal. La convocatòria s’estableix mitjançant l’emissió de la resolució corresponent.

El fet que les secretaries generals, o els òrgans corresponents dels ens del sector públic instrumental, siguin els competents per establir les convocatòries implica que també siguin competents per declarar-les desertes, sense efectes o resoldre els recursos administratius que es puguin interposar, d'acord amb el que estableix la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú i la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la CAIB.

És important indicar que l’article 1.4 del Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s’aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears determina que no es poden formular nomenaments de personal funcionari interí per proveir llocs de treball de prefectures orgàniques, excepte en el supòsit que aquests llocs no es puguin proveir amb personal funcionari de carrera. A aquest efecte, la Direcció General de Funció Pública entén que no és possible proveir aquest tipus de llocs mitjançant una comissió de serveis de caràcter voluntari quan es declaren desertes, de forma consecutiva, dues convocatòries de comissions de serveis dins un termini de sis mesos. A aquest efecte, la Direcció General de Funció Pública entén que no és possible proveir aquest tipus de llocs mitjançant una comissió de serveis de caràcter voluntari quan es declaren desertes, de forma consecutiva, dues convocatòries de comissions de serveis dins un termini de sis mesos. En aquest cas, el lloc de feina de què es tracti es pot proveir mitjançant personal funcionari interí.

En aquest punt s’ha de fer esment a què la Instrucció 2/2012, a l’hora d’establir les pautes i els criteris per adjudicar les comissions de serveis de caràcter voluntari, s’estructura diferenciant tres tipus de supòsits:

Llocs de feina el sistema de provisió ordinari dels quals és el concurs i que tenen un complement de destí inferior al nivell 28.
Llocs de feina el sistema de provisió dels quals és el concurs i que tenen un complement de destí igual o superior al nivell 28.
Llocs de feina el sistema de provisió dels quals és la lliure designació.

La convocatòria és obligatòria per proveir llocs de feina en els supòsits a) i b), i és potestativa respecte al supòsit de la lletra c).

L’òrgan competent, a l’hora d’establir la convocatòria, pot optar entre:

Convocar la comissió de serveis restringida al personal funcionari de carrera adscrit a la Conselleria i als ens dels sector públic instrumental d’aquesta.
Convocar la comissió de serveis oberta al personal funcionari de totes les conselleries i de tots els ens del sector públic instrumental adscrits a aquestes.

La Instrucció 2/2012 estableix l’obligació de publicar les convocatòries de les comissions de serveis:

En el tauler d’anuncis de la conselleria convocant i en els dels ens instrumentals del sector públic que hi estiguin adscrits.
En el Portal de Serveis al Personal de la Intranet.

Així mateix, les convocatòries es publiquen a la pàgina web de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat amb l’objectiu que el personal funcionari d’altres administracions públiques puguin tenir-hi accés i, en el supòsit que es tracti de llocs de feina que puguin ser ocupats per personal funcionari d’altres administracions, participar-hi.

D’aquesta manera es dóna compliment al principi de publicitat que exigeix la Constitució Espanyola.

La convocatòria ha d’indicar:

a) La denominació i les característiques del lloc de treball.

b) Els requisits exigits per ocupar el lloc de feina.

c) El barem de mèrits, si escau.

d) El dia d’inici i d’acabament del període de presentació de sol·licituds.

e) La durada de la comissió de serveis.

f) El període per presentar sol·licituds.

Contra la resolució de convocatòria d’una comissió de serveis de caràcter voluntari, es pot interposar un recurs administratiu de reposició que ha de resoldre l’òrgan convocant, o bé, directament, un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Palma.

3.3.2 Requisits de participació i sol·licituds

Amb caràcter general, els requisits per poder participar en una convocatòria són:

Tenir la condició de personal funcionari de carrera.
Trobar-se en la situació administrativa de servei actiu.
Complir els requisits del lloc de feina de què es tracti.
Trobar-se adscrit a la conselleria que hagi aprovat la convocatòria o algun dels ens instrumental que tengui adscrits, en el cas de què es tracti d’una convocatòria restringida.
Que a la persona interessada:
- no se li hagi adjudicat un lloc de feina mitjançant un sistema de provisió ordinari en el termini del darrer any. Aquesta limitació no és d’aplicació en els supòsits de remoció, supressió del lloc de treball o de redistribució d’efectius.
- no se li hagi adjudicat una comissió de serveis de caràcter voluntari en el termini del darrer any. Aquesta restricció no és aplicable al personal funcionari que dins aquest termini hagi cessat en la comissió per causa diferent de la renúncia voluntària.
Pel que fa al personal funcionari de nou ingrés o de promoció interna, cal ajustar-se al que disposi la convocatòria sobre el període mínim de permanència en el lloc de treball. Si no hi ha una disposició expressa en les bases corresponents o en la normativa d’aplicació, la Instrucció 2/2012 fixa que ha d’haver transcorregut un any des de l’ingrés o la promoció interna.

L’article 98.1 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la CAIB específica que el personal funcionari està en la situació de servei actiu quan ocupa un lloc de treball dotat pressupostàriament amb caràcter permanent o provisional. Consegüentment, el personal funcionari que ocupa un lloc de feina mitjançant una adscripció provisional pot participar en les convocatòries de comissió de serveis de caràcter voluntari. La Instrucció 2/2012 preveu que, en cas que pertoqui adjudicar una comissió de serveis de caràcter voluntari a una persona que es troba en adscripció provisional, allò que pertoca és tramitar un canvi de l’adscripció provisional, i no formalitzar la comissió de serveis. Això és deu a què, la comissió de serveis implica la reserva del lloc de feina del qual la persona adjudicatària es titular, i a una persona que ocupa un lloc de feina en adscripció provisional no se li pot reservar el lloc de feina de què es tracti atès que no gaudeix de la titularitat. Aquest és el criteri que segueix també l'Administració General de l'Estat (veure document d'interès núm.2).

El personal funcionari de carrera d’altres administracions públiques pot participar en el supòsit que el lloc convocat pugui ser proveït per personal funcionari de carrera d’altres administracions públiques, sempre que acompleixi també la resta de requisits establerts per la relació de llocs de treball i la normativa d’aplicació.

El personal funcionari que gaudeix de crèdit horari per exercir funcions sindicals també pot participar en les convocatòries de comissions de serveis, atès que es troben en la situació administrativa de servei actiu.

El termini de presentació de sol·licituds no pot ser inferior a set dies hàbils. Aquest termini comença a transcórrer a partir de l’endemà de la publicació de la convocatòria en el portal de serveis al personal de la Intranet. S’ha de tenir en compte que, des de l’entrada en vigor de la Llei 39/2015, els dissabtes ja no computen com a dies hàbils.

Les sol·licituds de participació en les convocatòries, juntament amb la documentació que correspongui, s’han de presentar en el registre d’entrada de la conselleria o de l’òrgan del sector públic autonòmic que ha emès la Resolució de convocatòria, o en qualsevol de les altres formes previstes en l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú.

El punt 8.2.5 de la Instrucció 2/2012 especifica que la conformitat de la persona interessada en l’adjudicació de la comissió de serveis s’entén atorgada amb la presentació de la sol·licitud per participar en la convocatòria corresponent.

3.3.3 Barem de mèrits

És obligatori establir un barem de mèrits per adjudicar comissions de serveis de caràcter voluntari en llocs de feina el sistema de provisió ordinari dels quals és el concurs i que tenen un complement de destí inferior al nivell 28. Pel que fa als llocs de feina el sistema de provisió dels quals és el concurs, i que tenen un complement de destí igual o superior al nivell 28, l’establiment d’un barem de mèrits és opcional. És a dir, que en aquest darrer cas l'ens convocant pot optar entre establir un barem de mèrits o no; això sí, si opta per establir-ho, la proposta d'adjudicació s'ha de fer a favor de la persona que obtengui la major puntuació.

La Instrucció 2/2012 no preveu la constitució d’una comissió tècnica de valoració, sinó que és el propi òrgan convocant l’encarregat de valorar els mèrits. Habitualment, aquesta tasca la fa la unitat de personal de la Secretaria General que ha emès la Resolució de convocatòria. En aquest sentit, s'ha de fer esment a què la disposició addicional desena de la Llei 3/2007 estableix que les conselleries han de disposar d’una unitat administrativa adscrita a la Secretaria General, que exerceixi les funcions relacionades amb la gestió del personal.

A l’hora de baremar els mèrits les secretaries generals gaudeixen de certa discrecionalitat tècnica que s’atribueix a les comissions tècniques de valoració, com deixa palès la Sentència núm. 262 del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears emesa dia 11 de maig de 2016, de la qual es pot destacar el fragment següent del fonament de dret tercer:

«Tercero. La relación directa del título con las funciones del puesto de trabajo

Las funciones para el puesto de trabajo “Jefe de Sección III de la Dirección General de Industria y Energía” tal como consta en la orden del consejero de Economía y Competitividad de 14 de junio de 2013, por la que se aprueban las funciones del puesto de trabajo son: […].

El recurrente invoca que su título de licenciado en Investigación y Técnicas del Mercado comprende estudio sobre herramientas estadísticas para reflejar y analizar en qué situación se encuentra el mercado o sector, lo que se relaciona directamente con el “Registro Industrial”, que es una de las funciones del puesto al que se aspira. Dicho registro no sería sino una recopilación de datos de empresas e incluir en el registro, por lo que las asignaturas del título son las idóneas a tal fin.

Admitimos con la sentencia apelada que el punto de partida no puede ser otro que la valoración o no del título o no pertenece al ámbito de la discrecionalidad técnica de los Tribunales administrativos a los que se encomienda la valoración de las pruebas selectivas y que los Tribunales de Justicia no se pueden subrogar en el lugar de la Comisión de Evaluación, sin perjuicio de que el uso de la discrecionalidad técnica pueda y deba ser objeto de control jurisdiccional desde el exterior de ese núcleo reservado, en función de criterios de carácter jurídico, como son fundamentalmente la interdicción de la arbitrariedad y el principio de igualdad de acceso a los cargos públicos (arts. 9.3. y 23.2. CE), y sobre la base de datos fácticos o jurídicos diferentes en todo caso de la pura valoración de los méritos en su dimensión técnica.

Es decir, si la interpretación aplicada por el Tribunal Calificador entra dentro de las posibles interpretaciones a las Bases del Concurso, tendrá que estarse a la interpretación del Tribunal Calificador.

De lo que discrepamos de la sentencia apelada es de su afirmación respecto a que el título o curso ha de estar relacionado con todas y cada una de las funciones del puesto o con la de su contenido esencial o fundamental. En este punto debe admitirse que los cursos y títulos a valorar no sólo son aquellos relacionados con “todos y cada una” de las funciones del puesto de trabajo. Que ello es así lo demuestra que el Tribunal Calificador haya valorado a la que obtuvo el puesto de trabajo un curso sobre “bases químicas de contaminación y su control”, que, por ejemplo, no guarda relación con el Registro Industrial, que es una de las funciones del puesto de trabajo.

No obstante, a pesar de la indicada corrección y reconociendo que el argumento del recurrente es serio y fundamentado en cuanto relacionada los estudios del título (en particular sobre las herramientas estadísticas para reflejar o analizar la situación de un determinado mercado o sector) con los fines del Registro Industrial, sin embargo, no apreciamos que el criterio del Tribunal Calificador sea notoriamente erróneo, arbitrario o incurra en desviación de poder. Es decir, no basta que la interpretación del recurrente sea posible —sino que para contrarresta la prevalente discrecionalidad técnica del que ha de valorar los méritos, se ha de considerar que no hay otra interpretación posible. Y es esta la apreciación a la que no llegamos.

La interpretación de la Administración en el sentido de que los estudios sobre investigación y técnicas del mercado están destinados a otros fines distintos de los Registro Industrial o registro administrativo de empresas, es una interpretación posible y admisible si atendemos a que dichos estudios de mercado están destinados prioritariamente a la investigación de posibilidades o soluciones de negocio, lo que sin duda es relevante para la implantación de empresas o negocios, pero ya no desde la perspectiva de un registro administrativo de las existentes. En definitiva, no se entiende arbitraria o que incurra en desviación de poder, aquella valoración realizada por la Administración que, en la ponderación de los méritos que guardan directa relación con las funciones del puesto, y por proceder del órgano que mejor sabe qué conocimientos y capacidades son los más adecuados para aquello a lo que ha de servir el funcionario a designar en comisión de servicios, considere que no han de ponderar aquellos estudios sobre técnicas de mercado que, por relevantes que sean, no sirven para la práctica administrativa del puesto.»

Un altre aspecte que s’ha de tenir en compte és que els mèrits que es valoren per adjudicar una comissió de serveis no són els mateixos que es tenen en compte per adjudicar un lloc de feina mitjançant el sistema de provisió ordinari de concurs de mèrits. Això és del tot congruent atès que es tracta d’un sistema d’ocupació de llocs de feina provisional i, atesa la necessitat urgent i inajornable que justifica la utilització d’aquest sistema de provisió. El procediment per adjudicar una comissió de serveis de caràcter voluntari ha de ser àgil, breu i eficaç, per la qual cosa en les convocatòries de comissions de serveis ordinàries es valoren menys mèrits que en les convocatòries de provisió ordinària.

Els documents que acrediten els mèrits s’han d’adjuntar a la sol·licitud corresponent. Pel que fa al personal funcionari de serveis generals de la CAIB, la documentació es pot substituir per un certificat expedit pel Servei de Registre de Personal de la Direcció General de Funció Pública. Aquest és un certificat específic que emet el Servei de Registre de Personal per aquest tipus de procediment. El certificat ve referit amb relació al darrer dia de presentació de sol·licituds i deixa constància de tots els mèrits que es tenen en compte per adjudicar les comissions de serveis. Les persones interessades poden sol·licitar el certificat telemàticament a través del portal de serveis al personal.

D’acord amb la Instrucció 2/2012 els mèrits que s’han de baremar són els següents:

a) Antiguitat

Es valora l’antiguitat que es tengui reconeguda com a personal funcionari, fins a 9 punts, a raó de 0,045 punts per mes.

b) Els cursos i les accions formatives

Només es valoren els cursos i les accions formatives que s’hagin superat amb aprofitament i que estiguin directament relacionats amb les funcions del lloc de treball que s’hagi de cobrir.

Les accions formatives s’han d’acreditar mitjançant els certificats corresponents, els quals han d’indicar les hores de durada o els crèdits dels cursos (en aquest darrer cas, amb indicació del valor crèdit/hores).

Els cursos o les accions formatives de contingut idèntic només poden ser valorats una vegada. En aquest cas, s’ha de valorar l’acció formativa amb més hores de durada.

No han de ser objecte de valoració els cursos que s’exigeixin com a requisit específic del lloc de treball convocat.

La Instrucció 2/2012 atorga una puntuació diferent a les accions formatives atenent l’ens que les ha impartides:

I) Els cursos i les accions formatives es valoren fins a un màxim de 5,5 punts, a raó de 0,01 per cada 10 hores de durada del curs, si s’han dut a terme en universitats o en escoles d’administració pública, o es tracti d’accions formatives homologades per aquestes.

Les titulacions universitàries no oficials, que tenen el caràcter de títols propis d’una determinada universitat, tenen la consideració d’accions formatives i ha de ser valorades com a tals sempre que estiguin directament relacionades amb les funcions del lloc de treball convocat.

II) Els cursos i les accions formatives duts a terme per centres o organismes oficials s’han de valorar fins a un màxim de 3 punts, a raó de 0,01 per cada 10 hores de durada del curs.

El punt 7.2.8 de la Instrucció 2/2012 determina que es consideren centres o organismes oficials: els organismes autònoms, les entitats públiques empresarials (quan figuri la formació entre els seus objectius públics específicament determinats per la seva llei de creació) i els consorcis i les fundacions que també tenguin entre els seus objectius públics la formació.

S’inclouen en aquest apartat els cursos realitzats en el marc dels acords de formació contínua en les administracions públiques per qualsevol administració pública i per les organitzacions sindicals, quan siguin signants o promotores d’aquests acords.

c) Els estudis acadèmics oficials.

Es valoraren els estudis o les titulacions oficials amb validesa en tot el territori nacional que siguin de nivell superior a la titulació exigida per ingressar en el cos o escala del grup més alt al qual estigui adscrit el lloc de treball i que estiguin directament relacionats amb les funcions del lloc de treball.

No pot ésser objecte de valoració la titulació quan s’exigeixi com a requisit específic en la relació de llocs de treball.

La valoració dels estudis acadèmics oficials s’ha de fer de la manera següent:

- Per cada títol de doctor1/a: 4 punts.
- Per cada títol de màster: 3,5 punts.
- Per cada titulació de grau, segon cicle universitari, llicenciatura, arquitectura o enginyeria: 3 punts.
- Per cada titulació acadèmica de diplomatura universitària, arquitectura tècnica, enginyeria tècnica o equivalent: 2,5 punts.
- Per cada titulació de tècnic/a superior de formació professional: 2 punts.
- Per cada títol de tècnic/a de formació professional o de batxillerat: 1,5 punts.
- Per cada títol de graduat escolar o títol de graduat en educació secundària: 0,5 punts.

d) Coneixements de català.

La Instrucció 2/2012 estableix que s’han de valorar de la manera següent:

- Certificat de coneixements de llenguatge administratiu (E): 0,5 punts.
- Certificat de coneixements de nivell de domini (C2): 2,5 punts.
- Certificat de coneixements de domini funcional efectiu (C1): 2 punts.
- Certificat de coneixements de nivell avançat (B2): 1,5 punts.

Els títols o certificats de coneixements de català han de ser els expedits per l’Escola Balear d’Administració Pública i els expedits o, si s’escau, homologats, per la direcció general competent en matèria de política lingüística.

S’ha de valorar el certificat de nivell superior a l’exigit com a requisit per ocupar el lloc de feina convocat. Només s’ha de valorar un certificat, excepte en el cas del certificat de coneixements de llenguatge administratiu (E), en què la puntuació s’ha de sumar a l’establerta pel certificat objecte de valoració (C2, C1o B2).

També han de ser valorades les equivalències amb els certificats de coneixements de català establertes per l’Ordre del conseller d’Educació, Cultura i Universitats de 21 de febrer de 2013 per la qual es determinen els títols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements de llengua catalana de la Direcció General de Cultura i Joventut i la resta de normativa que hi sigui d’aplicació.

3.3.4 Preferència en l’adjudicació

En les convocatòries de comissions de serveis per proveir llocs de treball de concurs de nivell inferior a 28, el personal funcionari de la conselleria convocant i dels ens del sector públic instrumental que tengui adscrits tenen preferència en l’adjudicació. Tenen exactament la mateixa preferència, sigui la conselleria o sigui l’ens del sector públic instrumental la qui hagi fet la convocatòria.

En conseqüència, i en el supòsit que s’hagi establert una convocatòria oberta, només és necessari valorar els mèrits de les persones que tenen preferència en l’adjudicació, així ho indica expressament el punt 8.2.2 de la Instrucció 2/2012.

Es considera personal funcionari de la conselleria convocant el personal funcionari que ostenta un lloc de feina mitjançant un sistema de provisió ordinari en aquesta, o bé en règim d’adscripció provisional.

3.3.5 Propostes de resolució

Després d’haver finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, el secretari o la secretària general, o l’òrgan competent de l’ens del sector públic instrumental, disposa d’un termini de deu dies hàbils per emetre la proposta de resolució de la convocatòria. En aquest cas s'han de diferenciar entre tres supòsits:

3.3.5.1 Llocs de feina el sistema de provisió ordinari dels quals és el concurs i que tenen un complement de destí inferior al nivell 28

L’ens convocant ha d’emetre una proposta de resolució provisional a favor de la persona aspirant que gaudeixi de preferència en l’adjudicació i hagi obtingut la puntuació més alta. En el cas que no s’hagi presentat cap persona que gaudeixi de preferència en l’adjudicació, la proposta de resolució provisional ha d’indicar obligatòriament les puntuacions obtingudes per part del personal d’altres conselleries i ens del sector públic autonòmic, sempre que s’hagi establert una convocatòria oberta a tot el personal. En aquest darrer cas, la proposta també s’ha de fer a favor de la persona que hagi obtingut major puntuació.

La proposta de resolució provisional s’ha de publicar en els taulers d’anuncis de la conselleria o conselleries afectades i en els dels ens del sector públic instrumental afectats i en el portal de serveis al personal de la Intranet. Un cop publicada, les persones interessades disposen d’un termini de dos dies hàbils, a comptar a partir de l’endemà de la publicació, per sol·licitar el tràmit d’audiència i/o formular les al·legacions que creguin oportunes. Durant aquest tràmit es pot tenir accés a l'expedient a l'efecte de conèixer i examinar la puntuació atorgada a totes les persones participants. Si es sol·licita l'accés a l'expedient l'Administració ha de vetllar per la intimitat de les persones participants i no permetre l'accés a aquelles dades de caràcter personal que no tenguin incidència per determinar la proposta d'adjudicació.

Després d’haver resolt, de forma motivada, les al·legacions presentades i, si s’escau, d’haver modificat les puntuacions atorgades a les persones aspirants, l’òrgan que n’ha fet la convocatòria ha de formular la proposta de resolució definitiva.

La Instrucció 2/2012 determina que, en el cas que la proposta de resolució definitiva d’adjudicació de la comissió de serveis s’hagi de fer a favor d’una persona que no pertany a la conselleria convocant o a un ens instrumental que hi estigui adscrit, s’ha de trametre a la Direcció General de Funció Pública la conformitat de la conselleria o de l’ens al qual estigui adscrit el funcionari o la funcionària corresponent. Aquesta requisit per poder adjudicar la comissió de serveis de caràcter voluntari s’ha de posar amb relació amb l’article 7.3 del Decret 33/1994 que determina que les comissions de servei són autoritzades per la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública que pot sol·licitar informe previ a les respectives conselleries.

En el supòsit que la conselleria o l’ens del sector públic no estigui conforme amb l’adjudicació de la comissió de serveis proposada, n’ha d’especificar les raons. En aquest cas, la conselleria o l’ens convocant, amb la comunicació d’aquesta circumstància a la persona interessada, ha d’emetre la proposta de resolució definitiva a favor de la persona amb la segona puntuació més alta i que disposi de la conformitat de la conselleria o de l’ens instrumental al qual estigui adscrit, i així successivament.

Aquesta proposta definitiva s’ha de remetre a la direcció general competent en matèria de funció pública i s’hi ha d’adjuntar un certificat que acrediti que s’han acomplert tots els criteris, requisits i procediments prevists en aquesta Instrucció, i que el funcionari seleccionat compleix totes les condicions i els requisits del lloc de treball convocat.

3.3.5.2 Llocs de feina el sistema de provisió dels quals és el concurs i que tenen un complement de destí igual o superior al nivell 28

Com ja s’ha dit, en aquest cassos la Instrucció 2/2012 estableix que en la convocatòria no és obligatori establir un barem de mèrits.

En el cas que la convocatòria no estableixi barem de mèrits, després d’haver-se exhaurit el termini de presentació de sol·licituds, l’òrgan competent ha d’emetre directament una proposta de resolució definitiva d’adjudicació de la comissió de serveis a favor de la persona participant que consideri més convenient, estigui o no adscrita a la conselleria convocant o a un ens del sector públic instrumental d’aquesta. Consegüentment, en aquest tipus de comissions de serveis de caràcter voluntari no existeix preferència en l’adjudicació a favor del personal adscrit a la conselleria convocant.

La proposta de resolució definitiva s’ha de publicar en el tauler d’anuncis de la conselleria o conselleries afectades i en el portal de serveis al personal de la Intranet durant un període mínim de 7 dies hàbils. En el supòsit que la proposta es faci a favor d’una persona que no pertanyi a l’ens convocant, també s’ha de recaptar la conformitat de la conselleria o ens del sector públic corresponent.

Així mateix, la proposta s’ha de remetre a la direcció general competent en matèria de funció pública i s’hi ha d’adjuntar un certificat que acrediti que s’han acomplert tots els criteris, requisits i procediments prevists en aquesta Instrucció, i que el funcionari seleccionat compleix totes les condicions i els requisits del lloc de treball convocat.

En el cas que la conselleria o l’ens del sector públic instrumental estableixi en la convocatòria el barem de mèrits, és d’aplicació tot el que s’ha assenyalat respecte a la proposta de resolució provisional i definitiva en l’apartat anterior.

3.3.5.3 Llocs de feina el sistema de provisió dels quals és la lliure designació.

En el cas que no se’n faci la convocatòria corresponent, l’òrgan competent ha de formular directament la proposta d’adjudicació definitiva a favor de la persona que cregui més idònia i que compleixi els requisits exigits per la normativa d’aplicació i la Instrucció 2/2012.

A la proposta de resolució definitiva se li ha de donar la mateixa publicitat que en els casos anteriors. També és necessària la conformitat de la conselleria d’origen en el supòsit que la persona aspirant no pertanyi a l’ens convocant. I, a més del certificat d’acompliment de tràmits i requisits exigits per la Instrucció 2/2012, l’ens convocant ha de trametre la conformitat de la persona interessada atès que en aquest cas no s'ha presentat cap sol·licitud que acrediti la voluntarietat de la persona interessada.

Si l’òrgan competent decideix fer-ne la convocatòria no és obligatori establir un barem de mèrits, ha de formular la proposta d’adjudicació definitiva a favor de la persona que cregui més idònia i no és necessari trametre la conformitat amb l’adjudicació de la comissió de serveis de la persona interessada.

3.3.6 Resolució

Una vegada que es tramet tota la documentació a la Direcció General de Funció Pública, aquest òrgan comprova si es compleixen tots els requisits establerts per la normativa d’aplicació. En cas afirmatiu, que és el que habitualment succeeix, s'ha d'emetre la resolució d'adjudicació de la comissió.

Tot i que l’article 7.3 del Decret 33/1994 disposa que la competència per autoritzar les comissions de serveis ordinàries voluntàries correspon a la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública, a dia d’avui, aquesta competència es troba delegada en el director o la directora competent en matèria de funció pública per la Resolució Resolució de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat de 24 de de febrer de 2021.

Per tant, en el cas que es compleixi tots els requisits exigits, la Direcció General de Funció Pública emet una resolució d’adjudicació de la comissió de serveis que es tramet a les unitats de personal de la conselleria o dels ens del sector públic instrumental que l’hagin proposada i al Servei de Registre de Personal. Les unitats de personal han de notificar la resolució tramesa a la persona a la qual s’hagi adjudicat la comissió. En les notificacions que es duguin a terme ha de quedar constància del nom i llinatges de la persona que rep la resolució així com de la data d’aquesta recepció. Un cop fetes les notificacions, les unitats de personal les han de remetre a la direcció general competent en matèria de funció pública.

Així mateix, la Direcció General de Funció Pública ha de notificar la resolució d’adjudicació a la resta de persones que hagin participat en la convocatòria i que així ho sol·licitin.

« Anterior | Següent »