4.1 Comissió de serveis en altres administracions
La normativa d’aplicació fa una referència molt exigua a aquest tipus de comissions de serveis. L’article 74.3 a de la Llei 3/2007 esmenta la comissions de serveis en altres administracions com una modalitat de les comissions de serveis i, el Decret 33/1994, no en fa cap tipus de referència.
Amb caràcter general, l’article 96.1 de la Llei 3/2007 especifica que el personal funcionari d’altres administracions únicament pot participar en els procediments de provisió de llocs de l’administració autonòmica que tenguin establerta aquesta possibilitat en la relació de llocs de feina. Per la seva banda, l’apartat segon de l’article 96 bis preveu que la mobilitat entre administracions públiques es pot dur a terme amb caràcter temporal mitjançant comissions de serveis.
Pel que fa a l'Administració General de l'Estat, l'article 69 del Reial decret 364/1995, respecte a les comissions de serveis en altres administracions, disposa:
Artículo 69. Comisiones de servicios
A petición de las administraciones de las comunidades autónomas, los departamentos ministeriales podrán autorizar comisiones de servicios con carácter voluntario de hasta dos años de duración a los funcionarios que presten servicio en aquéllos. A estas comisiones de servicios no será de aplicación lo dispuesto en el artículo 64, apartado 5, de este reglamento.
Tot i que el precepte fa referència únicament a les comissions de serveis de personal funcionari de l’Administració General de l’Estat a llocs de feina de l'Administració de la CAIB, també és possible la comissió de serveis de caràcter voluntari de personal funcionari autonòmic a l'Administració de l'Estat. Així ho va determinar la Comissió Superior de Personal en un dictamen emès desprès de rebre una consulta de 25 de febrer de 1991. D'aquest dictamen es pot extreure el fragment següent:
Cuestión planteada:
Se solicita información sobre la posibilidad de comisión de servicios de un funcionario de una Comunidad Autónoma para un puesto de trabajo en la Administración del Estado.
Síntesis de la contestación:
Un funcionario propio de una Comunidad Autónoma sólo podrá acceder, bien en comisión de servicios o bien mediante concursos de provisión de puestos de trabajo, a aquellos puestos de la Administración del Estado que se contemplan en las Relaciones de Puestos de Trabajo como de adscripción indistinta a funcionarios del Estado y de las comunidades autónomas.
Texto:
Con carácter general, el artículo 15.1.f de la Ley 30/1984, de 2 de agosto, de medidas para la reforma de la función pública, redactado conforme a la Ley 23/1988, de 28 de julio, determina que la provisión de puestos de trabajo a desempeñar por el personal funcionario requerirá que los mismos figuren detallados en las respectivas Relaciones de Puestos. En este sentido el artículo 17 prevé que los puestos de trabajo de la Administración del Estado y de las comunidades autónomas puedan ser cubiertos por funcionarios que pertenezcan a cualquiera de estas administraciones públicas, subordinándose esta posibilidad en la expresada norma a lo que establezcan al respecto las relaciones de puestos de trabajo correspondientes.
En consecuencia, un funcionario propio de una comunidad autónoma sólo podrá acceder, bien sea en comisión de servicios o mediante la participación en las convocatorias de concursos de provisión de puestos de trabajo, a aquellos puestos de la Administración del Estado que se contemplan en las Relaciones de Puestos de Trabajo como de adscripción indistinta entre funcionarios del Estado y de las comunidades autónomas.
El personal funcionari en comissió de serveis en altres administracions roman en la situació administrativa de servei actiu a l’administració d’origen, de fet és aquesta l’Administració competent per declarar un canvi de situació administrativa o per reconèixer els triennis que vencen durant el temps en què el funcionari o la funcionària roman en comissió de serveis en una altra administració.
També és de destacar que el personal funcionari en comissió de serveis en altres administracions percep les retribucions amb càrrec a l’Administració on efectivament presta serveis i d’acord amb l’estructura retributiva que aquesta tengui establerta. Així mateix pot gaudir del permisos i llicències que l’Administració de destí tengui establerts. En aquest sentit, l’article 96.2 de la Llei 3/2007 preveu que el personal funcionari procedent d’altres administracions públiques que obté destinació, definitiva o provisional, en un lloc de feina de l’administració autonòmica es regeix per la legislació en matèria de funció pública d’aquesta comunitat autònoma. I, en sentit contrari, s’ha de dir que el personal funcionari de l’Administració de la CAIB que accedeix temporalment o definitiva a una altra administració pública es regeix per la normativa en matèria de funció pública de l’administració de destí.
4.1.1 Tipus
Des del punt de vista de la gestió de personal, es pot distingir entre el personal funcionari d’altres administracions que ocupa llocs de feina mitjançant una comissió de serveis ordinària voluntària a l’Administració de la CAIB, i el personal funcionari de l’Administració de la CAIB que ocupa llocs de feina a una altra administració mitjançant una comissió de serveis ordinària voluntària.
4.1.1.1 Comissions de serveis de personal funcionari extern a la CAIB
Entre altres dades, a la relació de llocs de feina de la CAIB, figura l’administració d’adscripció de cada lloc. D’aquesta manera, el personal funcionari d’altres administracions poden conèixer els llocs de feina als quals poden optar a ocupar mitjançant els sistemes de concurs, lliure designació o comissió de serveis de caràcter voluntari. Això sí, també han de complir la resta de requisits que s’estableixin com ara el cos d’adscripció del lloc de feina.Els codis de l’administració d’adscripció que estableix la Relació de Llocs de feina són els següents:
AA: Administració autonòmica.
AE: Administració del propi ens.
AS: Personal del sector públic instrumental.
AT: Administració Tributària.
A1: Administració de l’Estat i de les Comunitats Autònomes.
A2: Administració de l’Estat i Administracions Locals.
A3: Administració de l’Estat, de les Comunitats Autònomes i de les Administracions Locals.
A4: Administració de l’Estat, de les Comunitats Autònomes, de les Administracions Locals i personal estatutari del Servei de Salut.
A5: Totes les administracions públiques.
A6: Administració tributària i Administració de la CAIB.
A7: Administració de la CAIB i Consell Consultiu de les Illes Balears.
A8: Administració de la CAIB i personal estatutari de l’IB-Salut.
A9: Administració autonòmica i local.
CC: Consell Consultiu.
El funcionari o la funcionària d’una altra administració que vulgui ser adjudicatari d’una comissió de serveis a l’Administració de la CAIB s’ha d’atendre a la normativa aplicable en la nostra administració. Per tant, i pel que fa al personal funcionari d’altres administracions públiques, s’ha d’atendre allò que estableix la Llei 3/2007 i la Instrucció 2/2012.
Perquè es pugui formalitzar una comissió de serveis de personal d’altres administracions a l’Administració de la CAIB és necessari disposar de la conformitat de l’administració d’origen. Per aquesta raó, en el supòsit que, d’acord amb el procediment tramitat, pertoqui adjudicar una comissió de serveis a personal funcionari extern, la Direcció General de Funció Pública i Administracions recapta la conformitat de l’Administració d’origen abans de formalitzar-la.
4.1.1.2 Comissions de serveis de personal funcionari de la CAIB a altres administracions
El personal funcionari de la CAIB pot participar en les comissions de serveis de caràcter voluntari d’altres administracions d’acord amb la normativa aplicable a l’Administració de què es tracti.
En aquest cas també, quan una administració determinada vol adjudicar una comissió de serveis de caràcter voluntari a una persona de la nostra Administració, abans d’emetre la resolució corresponent, ha de sol•licitar la conformitat o l’autorització a l’Administració de la CAIB. En aquest cas, la conformitat o la disconformitat es tramet per la Direcció General de Funció Pública i Administracions, amb la consulta prèvia a la conselleria o ens on es trobi adscrita la persona interessada.
En darrer terme assenyalar que recentment s'ha modificat la normativa relativa a la carrera administrativa que afecta a les persones que acompleixen una comissió de serveis a una altra administració. La modificació es va dur a terme mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 19 de gener de 2018, de ratificació de l’Acord del Comitè Intercentres de 18 de desembre de 2017 i de l’Acord de la Mesa Sectorial de Serveis Generals de 19 de desembre de 2017 pels quals es modifiquen els acords relatius a la carrera professional del personal de l’àmbit de serveis generals.
D'acord amb aquesta modificació, el personal funcionari de carrera de qualsevol Administració pública que passi a ocupar un lloc de treball en comissió de serveis a l'Administració de la CAIB i tengui reconegut en l’Administració d’origen algun nivell o grau de carrera professional, pot sol•licitar l’homologació d’aquesta als únics efectes retributius sempre que prèviament es determinin, amb l’Administració d’origen, criteris d’homologació mitjançant convenis de conferència sectorial o altres instruments de col•laboració i d’acord amb el principi de reciprocitat. Aquest principi de reciprocitat implica que el personal de l'Administració de la CAIB també pugui optar a l'homologació retributiva de la carrera si presta serveis mitjançant una comissió de serveis de caràcter voluntari a una altra administració.
La resolució d'homologació retributiva que emeti l'Administració de la CAIB ha d’establir la retribució a què té dret el personal d'altres administracions. Aquesta retribució ha de ser la de l’administració d’origen, sempre que aquesta sigui inferior a la del nivell equivalent a l’àmbit de serveis generals; en cas contrari la retribució ha de ser la del nivell equivalent esmentat.
4.1.2 Especial referència a les comissions de serveis a la Unió Europea
La normativa en matèria de funció pública de la Unió Europea preveu les comissions de serveis del personal funcionari i laboral dels estats membres a la Comissió Europea. Aquestes comissions de serveis s’articulen a través tres programes: el programa d’experts nacionals en comissió de serveis (ENCS), el programa d’experts nacionals en formació professional (ENFP) i el programa Erasmus per a l’Administració Pública.
La Unió Europea selecciona el personal per acomplir aquestes comissions de serveis mitjançant convocatòries públiques. La participació en aquestes convocatòries per part del personal funcionari i laboral es fa amb la interlocució de la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea (REPER).
Per participar en els procediments de selecció d’aquests programes les persones interessades han d’adjuntar, entre d’altra, la documentació següent:
- Una carta d’autorització signada pel superior jeràrquic competent.
- El currículum vitae redactat amb llengua castellana i anglesa (model Europass).
Les persones interessades, per poder participar en les convocatòries de selecció, a més d’altres requisits específics de cada programa, han de complir amb els que s’indiquen a continuació:
- Pertànyer a un subgrup funcionarial o categoria laboral que exigeixi una titulació universitària per a l’accés.
- No haver-se beneficiat de qualsevol tipus de contracte, ocupació o període de pràctiques a les institucions de la Unió Europea.
Quan la Unió Europea selecciona un funcionari o una funcionària per a dur a terme una d’aquestes comissions de serveis, allò que fa l’Administració de la CAIB és autoritzar-la per dur a terme una comissió de serveis en altres administracions. Durant el període en què la persona interessada es troba destinada a la Unió Europea:
a) Percep les retribucions amb càrrec a l'Administració de la CAIB.
b) Continua d'alta en el règim de previsió social corresponent (Seguretat Social o Classes Passives).
c) L’Administració de la CAIB ha de dur a terme les cotitzacions establerts, a càrrec de l’empresa i a càrrec de la persona treballadora..
S’ha de dir que aquests tres aspectes constitueixen les principals diferències respecte a altres comissions de serveis de personal funcionari de la CAIB en altres administracions, ja que és l’Administració de destí la que es fa càrrec de les retribucions i cotitzacions al règim de previsió social d’aplicació.
4.1.2.1 Experts Nacionals en Comissions de Serveis (ENCS)
Els experts nacionals en comissió de serveis són persones que una administració pública nacional posa a disposició de les institucions europees. Les institucions europees recorren a aquests experts per aprofitar els seus coneixements en un àmbit determinat.
El programa es troba destinat a empleats públics amb coneixements i experiència professional d’alt nivell que desenvolupen funcions relacionades amb polítiques de la Unió Europea.
Per poder participar en les convocatòries, les persones interessades han d’adjuntar una carta de motivació on han d’exposar les raons per les quals consideren que l’experiència professional de què disposen les erigeixen com uns candidats sòlids per a la vacant a la qual opten.
Principalment, les institucions a les quals poden ser destinades són: la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea.
La duració d’aquestes comissions de serveis oscil•la entre els 6 mesos i els 4 anys, per la qual cosa aquest tipus de comissions poden ser qualificades com a de llarga durada.
També s’ha de dir que, excepcionalment, es poden prorrogar fins assolir sis anys.
Com a requisits específics per poder participar en convocatòries de selecció d’ENCS es poden destacar els següents:
- Haver acomplit, durant un mínim de tres anys, un lloc de feina que s’hagi de proveir amb personal del subgrup A1 o A2 o amb personal de la categoria laboral 1 o 2.
- Tenir la condició de personal funcionari de carrera o laboral fix.
- Haver prestat serveis efectius, al menys, durant dotze mesos immediatament anteriors al nomenament com ENCS.
-Disposar d’un coneixement excel·lent d’una de les llengües oficials de la UE i un coneixement satisfactori d’una altra llengua de la UE (equivalent a un nivell B1).
Amb caràcter general, els ENCS perceben de la Unió Europea una indemnització diària en concepte de dieta. No obstant, quan la convocatòria corresponent així ho especifica, les persones seleccionades no tenen dret a percebre aquest tipus d’indemnització (experts nacionals en comissió de serveis sense cost).
Anualment es solen dur a terme de dues a quatre convocatòries (veure document d’interès núm. 4).
4.1.2.2 Experts Nacionals en Formació Professional (ENFP)
Els experts nacionals en formació professional són agents de les administracions públiques dels estats membres als quals la Comissió Europea acull perquè segueixin una formació professional. La Direcció General de Recursos Humans i Seguretat de la Comissió Europea és l’òrgan encarregat de gestionar aquest programa.
El programa d’ENFP es troba dirigit a empleats públics que desenvolupen la seva activitat professional amb temes relacionats amb l’administració europea amb l’objectiu principal que coneguin els mètodes de treball i les polítiques de la Comissió i, a la vegada, posin en pràctica els coneixements adquirits en els àmbits competencials assignats als llocs de feina d’origen.
La durada d’aquestes comissions de serveis és de 3 a 5 mesos. No obstant això, si la comissió de serveis s’ha de desenvolupar en el gabinet d’un comissari, aquesta pot assolir fins a sis mesos. Aquests terminis no són prorrogables. La durada de les comissions es fixa des de l’inici i no pot ésser modificada ni prorrogada.
Entre els requisits específics de participació es pot fer referència als següents:
- Disposar d’un coneixement excel·lent d’una de les llengües oficials de la UE i un coneixement satisfactori d’una altra llengua de la UE (equivalent a un nivell B1).
- Tenir la condició de personal funcionari o laboral abans i desprès de desenvolupar la comissió de serveis.
Així com succeeix amb els experts nacionals en comissió de serveis sense cost, els experts nacionals en formació professional no tenen dret a percebre cap indemnització diària amb càrrec a la Unió Europea.
La Comissió Europea sol dur a terme dues convocatòries anuals durant els dies 1 a 16 dels mesos de març i octubre (veure document d’interès núm. 5).
4.1.2.3 Erasmus per a l’Administració Pública
La Comissió Europea, en el marc del programa denominat Erasmus per a l’Administració Pública (Erasmus for Officials) organitza períodes de pràctiques de curta durada destinats als joves empleats públics que treballen en temes europeus.
L’Escola Europea d’Administració (European School of Administration) és l’encarregada d’organitzar aquest programa amb el recolzament de la Direcció General de Recursos Humans i Seguretat de la Comissió Europea.
El programa es concreta, entre d’altres, en les activitat següents:
- Visitar les institucions europees.
- Assistir a conferències sobre les polítiques i mètodes de treball de la UE.
- Participar en sessions de tutoria, que consisteixen en acompanyar durant dues jornades i mitja a una persona funcionària de la Comissió Europea o de la Secretaria General del Consell de la Unió Europea (Job Shadowing).
Els objectius del programa són reforçar el coneixement i la comprensió de les polítiques europees, prendre coneixement dels procediments de pressa de decisions de la UE, millorar la comprensió dels procediments administratius de les institucions europees, fomentar la cooperació administrativa i contribuir a la creació d’un espai administratiu comú.
Són requisits específics de participació en aquest programa:
- Tenir una antiguitat en l’Administració d’origen no superior a cinc anys, a comptar a partir de la data de finalització de presentació de sol·licituds.
- Haver prestat serveis efectius, al menys, durant sis mesos en el lloc de feina des del qual es sol·licita la comissió.
- Disposar d’un bon coneixement pràctic de l'anglès.
La durada d’aquestes comissions de serveis és de 15 dies i la Comissió Europea es fa càrrec de les despeses d’allotjament.
El número de convocatòries anuals d’aquest tipus de comissions de serveis oscil·la entre dos i quatre (veure document d’interès núm.6).