4.2 La comissió de serveis forçosa
La comissió de serveis forçosa, tal com es desprèn de la seva pròpia denominació, és un sistema de provisió que s’ha d’enquadrar dins la mobilitat forçosa.
L’article 87.1 de la Llei 3/2007 determina que, quan és urgent proveir un lloc de treball, el conseller o la consellera competent en matèria de funció pública, a proposta del o de la titular de la conselleria o ens on hi ha el lloc vacant, pot adjudicar una comissió de serveis amb caràcter forçós.
Per declarar a algun funcionari o a alguna funcionària en comissió de serveis forçosa, la Llei 3/2007 exigeix que abans no s'hagi pogut proveir el lloc en qüestió mitjançant altres sistemes de provisió. En concret:
a) S'ha d'haver intentat proveir mitjançat una convocatòria de provisió ordinària o mitjançant una comissió de serveis ordinària voluntària.
b) No hi ha d'haver cap funcionari de carrera en la llista que compleixi els requisits per ser nomenat provisionalment en un grup o un subgrup superior.
c) No ha de ser possible recórrer al nomenament de personal funcionari interí o no n’hi d'haver en condicions d’ocupar-lo.
De tot això es desprèn que aquest és un sistema de provisió de llocs de feina temporal al qual l’Administració només pot acudir de manera molt restringida i un cop s’hagi verificat la impossibilitat de proveir-los mitjançant altres sistemes de provisió, que podem qualificar de menys agressius. El precepte preveu, fins i tot, la necessitat d’acudir al nomenament de personal funcionari interí abans de formalitzar una comissió de serveis de caràcter forçós.
Si es verifiquen tots els requisits i pressuposts que estableix l’article 87.1 de la Llei 3/2007, i tenint en compte les necessitats funcionals del lloc que s’ha de cobrir, l’Administració pot formalitzar la comissió de serveis forçosa. Aquest precepte diferencia entre dos supòsits: el cas que només sigui un lloc de feina que s’hagi de proveir o que es tractin de diversos llocs de feina.
En el primer cas, la comissió de serveis forçosa s’ha d’intentar adjudicar, en primer lloc, a personal de la mateixa conselleria o d’algun dels ens de dret públic que hi estiguin adscrits, que presti serveis en la mateixa localitat i que tengui menys càrregues familiars o, si no hi ha cap persona adient, s’ha d’optar pel personal que presti serveis en la localitat més propera o que disposi de més facilitats de desplaçament i que així mateix tengui menys càrregues familiars. En cas d’empat, s’ha d’optar pel que tengui menys antiguitat.
En el segon cas, un cop valorades les càrregues de feina i les disponibilitats de personal de les diferents unitats afectades, per elegir el personal que hi ha d’anar destinat s’ha de fer una distribució equitativa entre les diferents conselleries i ens.
En qualsevol dels dos supòsits, la comissió de serveis forçosa s’ha de resoldre, amb l’audiència prèvia de les persones afectades.
La persona a la qual se li adjudiqui una comissió de serveis de caràcter forçós te dret a percebre, mentre romangui en aquesta situació, un complement transitori per la diferència si el lloc adjudicat té assignades unes retribucions inferiors a les del lloc des qual es produeix la comissió.
La comissió de serveis forçosa s’ha adjudicar a personal funcionari que compleixi amb tots els requisits d'ocupació establerts per la relació de llocs de treball.
El temps durant el qual el personal funcionari acompleixi la comissió de serveis forçosa s’ha de valorar en les convocatòries de provisió temporal o definitiva de llocs de feina, com a mèrit general de consideració necessària.
Així es va preveure en el barem de mèrits de la darrera convocatòria per proveir llocs de feina mitjançant els sistemes de provisió ordinaris, aprovada per la Resolució de la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques de 14 de juliol de 2016, en el termes següents:
7. Comissió de serveis forçosa i en atribució temporal de funcions
En aquest apartat es valora la prestació de serveis mitjançant una comissió de serveis forçosa o una comissió de serveis en atribució temporal de funcions.
Al personal funcionari a qui s’adjudiqui una d’aquestes comissions se li valora el temps que romangui en aquesta situació amb 0,025 punts per mes complet.
Aquest mèrit s’ha d’acreditar mitjançant l’aportació de la resolució corresponent, d’acord amb la forma que estableix la base 6.2.d).
La puntuació màxima d’aquest apartat és de 0,6 punts. En darrer terme s'ha de fer esment a què la competència per adjudicar una comissió de serveis de caràcter forçós és de la directora general de Funció Pública atesa la Resolució de la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques de 4 de setembre de 2015 per la qual es deleguen competències en matèria de gestió de personal de Presidència, Funció Pública i Igualtat de 24 de febrer de 2021