1.1. Els set principis del web col·laboratiu

1.1.1. La World Wide Web com a plataforma de treball

Fins ara, la indústria del programari computacional s'enfrontava gairebé amb exclusivitat a un model de negoci de paquets amb drets propietaris i venda en règim d'obsolescència programada. En aquest sistema, perquè els dissenyadors, empreses o institucions puguin utilitzar les aplicacions de forma legal, han de comprar-ne els drets d'ús i actualitzar-ne el programari de tant en tant, amb els consegüents costos addicionals per llicència. Aquesta dinàmica comença a conviure amb les aplicacions web 2.0. En aquest nou model, les companyies ofereixen programari gratuït i utilitzen el web com a plataforma. Les eines i continguts són al web i no a l'ordinador de l'usuari. Apareix el concepte de webtop com oposat al de desktop (escriptori).

1.1.2. L'enfortiment de la intel·ligència col·lectiva

En l'entorn web 2.0 els usuaris actuen de la manera que volen: de forma tradicional i passiva, navegant a través dels continguts; o de forma activa, creant i aportant continguts propis, de manera que qualsevol usuari pot aportar la definició d'un terme i qualsevol altre pot corregir-lo, la qual cosa transforma l'usuari d'un mer consumidor en un codesenvolupador.

1.1.3. La gestió de bases de dades com a competència bàsica

Aquest principi ens presenta una altra paraula clau: infoware, que és programari més dades. Allò valuós de les aplicacions web 2.0 són les dades; en molts casos el programari és un recurs obert o d’implementació fàcil.

Per exemple, Amazon, amb la mateixa base de dades que altres llibreries en línia, va tenir des del començament una política d'enriquiment de la informació gràcies a la contribució dels usuaris. Avui la seva base de dades és molt més potent que els recursos originals, i l'administració de les dades n’és la competència bàsica i una part essencial del valor del servei que ofereix.

L'interès inicial d'aquests projectes és obtenir una massa crítica d'usuaris que produeix un volum de dades de gran valor. Posseir aquesta informació clau i usuaris codesenvolupadors atorga valor comercial al producte.

1.1.4. La fi del cicle de les actualitzacions de versions de programari

Es trenca el model inicial del programari propietari, i s’evoluciona cap a un model en què el web es consolida com a plataforma que aporta el programari i l'emmagatzematge de dades. Aquest model ofereix avantatges clars als usuaris.

Google representa, amb el seu motor de cerca i tots els serveis complementaris, el model d'actualització diària del programari sense costos per a l'usuari. L'esperit de les empreses web 2.0 rau en transformar prototips en versions beta i col·locar-los en línia, amb l’objectiu d’utilitzar el mètode d'assaig i error per aprendre del consum dels usuaris. Així es millora l'eina de forma constant, sense costos addicionals per a l'usuari.

1.1.5. Models de programació lleugera i la recerca de la simplicitat

La disposició mental del web 2.0 és bona per a la reutilització. A més, un altre principi clau del web 2.0 és el que es coneix com a innovació en l'acoblament. Si els components són abundants, es pot crear valor simplement acoblant-los de forma nova o eficaç.

Es dissenya perquè el contingut sigui remesclat. Les aplicacions web 2.0 es construeixen a partir d'una xarxa de serveis de dades que cooperen. S'ofereixen interfícies de serveis web i sindicació de continguts, amb els quals es reutilitzen els serveis de dades d'altres.

Aquesta noció ens parla de substituir els dissenys ideals de l'arquitectura de la informació, de les metadades i de les interfícies gràfiques per una versió pragmàtica que promogui alhora simplicitat i fiabilitat en aplicacions no centralitzades i escalables.

Un exemple en són les aplicacions existents al voltant de Google Maps, que des que es varen rellançar el juny de 2005 són el centre d'un ecosistema de milers de remescles (mashups).
Un altre exemple és Menéame, fundat el 2005 per Ricardo Galli, que es basa en la participació comunitària i en el filtrat social de notícies.

1.1.6. El programari no es limita a un únic dispositiu

La utilització dels productes del web 2.0 no es limita als ordinadors. Els telèfons mòbils de nova generació tenen protagonisme en el web 2.0. Encara que els primers mòbils van ser pensats de manera similar als seus parells cablejats, avui s'han tornat plataformes per a l'entreteniment, la gestió de la informació, el consum de mitjans, la producció de continguts multimèdia i l'enfortiment de les xarxes socials.

Els desenvolupadors poden construir aplicacions web amb interfícies d'usuari tan riques com les de les aplicacions locals de PC. El programari de l'era d’Internet es lliura com un servei, no com un producte.

1.1.7. Experiències enriquidores de l'usuari

Quan el web era només contingut textual i gifs animats, el 1996 va aparèixer Flash Macromedia per donar-li a l'usuari una experiència més rica des del punt de vista gràfic. Els seus botons, clips de pel·lícula, màscares i programació en Action Script promovien zones actives d'interacció.

Però la interacció de Flash es queda curta si la comparam amb la creativitat interactiva i amb l’experiència d'usuari que ofereixen les aplicacions web 2.0. Si es pensa en continguts dinàmics, passa el mateix. Les eines clàssiques per produir webs, com Dreamweaver i Flash, ofereixen la possibilitat de crear un disseny complex de continguts dinàmics mitjançant HTML, estils CSS i programació, però també es queden enrere comparades amb aplicacions dissenyades en Ajax, Ruby, etc. Els productes web 2.0. ofereixen interfícies amb capacitat d'accés de tot arreu i en qualsevol moment a serveis web, amb usabilitat, familiaritat i senzillesa.

Una altra experiència d'usuari de gran transcendència i popularitat són els blogs. La facilitat de creació, la productivitat, la possibilitat d'indexació i la visibilitat en els cercadors, en justifiquen l’èxit.

Avui dia és vital accedir a la informació de manera àgil i eficaç. La xarxa és la força que sustenta moltes de les iniciatives 2.0, ja que majoritàriament aquestes es basen en l'agregació d'esforços individuals que acaben constituint una xarxa de coneixement compartit. A major nombre de gent compartint, major utilitat del servei proposat. Els grans paradigmes d'aquest moviment –com Delicious, on la gent comparteix enllaços, Flickr, on comparteix fotografies, YouTube, on comparteix vídeos, etc.– basen la força en l'aportació de milions de persones, la qual cosa al seu torn els proporciona milions de visitants.