Omet navegació

1.5. Col·laboració i treball en grup

El programari social és tot aquell que permet la interacció del grup, ja sigui a través de la interacció conversacional entre individus o grups des de missatgeria instantània o amb espais de treball col·laboratiu asíncron, per exemple escrivint comentaris en blogs. També permet la retroalimentació social en qualificar les contribucions d'altres i crear una reputació digital. El programari social es caracteritza per presentar un guany comunitari, en el sentit que molts usuaris es beneficien d'altres que actuen amb un sentit de comunitat.

Entre les principals característiques del programari social trobam:

  • Permet la comunicació entre els membres d'un grup.
  • Facilita la comunicació amb moltes persones de diferents contextos, cultures, etc.
  • Proveeix els mitjans per a la recopilació i distribució de recursos digitals.
  • Facilita la col·lecció col·laborativa i la indexació de la informació.
  • Permet la subscripció a serveis de sindicació

El programari social engloba un rang molt ampli de diferents tipus d'activitats. Les més conegudes són els fòrums de discussió, les xarxes socials, els wikis, els blogs i els marcadors socials, tecnologies que ofereixen serveis de sindicació RSS. També s'utilitzen comunicacions no textuals com són els podcasts o la publicació d'àudio i vídeo a Internet.

Berners-Lee identifica algunes característiques del treball col·laboratiu, com ara que hauríem de ser capaços no només de trobar qualsevol document al web, sinó també de poder crear-hi qualsevol document amb facilitat. Hi hauríem de poder interactuar amb altres persones, però també poder iniciar i participar en processos de creació amb altres persones. Ara moltes persones etiqueten, qualifiquen, fan seus o condemnen a l'oblit els continguts que es difonen.

La teoria de la intel·ligència col·lectiva indica que les tecnologies s'orienten a potenciar la creativitat i a fer de mitjà de transmissió entre les intel·ligències dels individus, mentre la societat, com a sistema, podria arribar a un nivell superior d'intel·ligència col·lectiva.

Per exemple, a les flash mob o mobilitzacions espontànies, que són fenòmens socials en què es convoca a una multitud de persones per mitjà de dispositius digitals i aquestes es reuneixen de manera presencial per fer una determinada acció, les plataformes tecnològiques digitals són la columna vertebral d'aquest moviment, ja que tota la interacció es produeix a distància i funciona a través de la distribució de missatges per mitjà de xarxes socials. Així, s'afavoreix l'intercanvi de coneixement col·lectiu i la construcció d'un capital social que es genera quan es comparteixen, en les xarxes socials, la confiança, la reciprocitat, les normes i els valors per promoure la col·laboració i la cooperació entre les persones.