1.3. Metodologies de gestió de tasques

Les metodologies d'organització de tasques tenen per fi ajudar a organitzar-nos eficaçment i d'una manera senzilla per fer totes les tasques que hem de completar, sigui en l’àmbit acadèmic, personal o professional, i ens permeten planificar, ordenar i prioritzar la nostra feina pendent i evitar el parany de la procrastinació, que és l'hàbit de posposar o retardar activitats que s'han de realitzar substituint-les per unes altres que ens resulten més agradables i que solen ser irrellevants.

Els sistemes de gestió tradicionals es basen en l'assignació de prioritats a cadascuna de les accions o projectes que tenim pendents de realitzar. El problema d'aquest model d'assignació és que, comunament, aquesta assignació no la feim en funció de la importància d’una tasca, sinó de la urgència per dur-la a terme: en assignar prioritats al més urgent, les coses que ho són menys acaben relegades i mai es realitzen. Mai, fins que es produeix una crisi i, llavors, passen a ser urgents.
D'aquesta manera, entram en un cercle viciós, en què actuam sempre en situació d'emergència: Tenim sempre moltes coses urgents a fer i la sensació angoixant de no tenir temps suficient per apagar tots els focs.

Per trencar aquesta dinàmica, cal aturar-nos, analitzar els nostres projectes, tant aquells que estan en marxa com els pendents, i decidir en quins d’ells és important avançar. La majoria de les crisis s’esdevenen perquè, en algun moment, vàrem decidir que alguna cosa no era prioritària.