1. Introducció
Si analitzam el context tecnològic actual, podem observar que vivim en la societat del coneixement, a causa del naixement de les tecnologies de la informació i les comunicacions. Amb el pas del temps, aquestes tecnologies han anat evolucionant i han adquirit una rellevància com a web col·laboratiu.
Quan ens referim al web 1.0, web 2.0, web 3.0 o web 4.0, no parlam de diferents versions que millorin progressivament/de manera progressiva un programa informàtic o una aplicació, no es basen en un canvi de tipus tecnològic en els servidors (tot i que ha existit un considerable avanç en el maquinari); ens referim realment al concepte de web en fase de prova, de millora permanent, en la qual els anteriors models són simples artificis didàctics. Les diferències entre la primera i la segona era del web es basen en l'enfocament de la xarxa, els objectius i la forma en què les persones usuàries van començar a percebre la informació en línia.
Inicialment les pàgines web eren estàtiques, escrites en llenguatge HTML. Al web 1.0, però, l'èxit i l'àmplia difusió de les famoses empreses puntcom es varen aconseguir a partir de webs més dinàmiques, en les quals es facilitava el treball col·laboratiu, que permetien als usuaris i usuàries participar-ne en la gestió i en què l'estètica visual i les visites es consideraven factors molt importants. La crisi de la bombolla de les puntcom va posar fi a un corrent especulatiu que es va produir entre 1997 i 2001 a causa de la creació d'expectatives exagerades al voltant d'Internet i la nova economia. El web es va haver de reinventar. Després d'analitzar els motius de la crisi, el web 2.0 va tractar de superar-los.
Els nous models de negoci havien subestimat la complexitat i els costos de logística i de distribució dels productes i, en canvi, havien sobreestimat l'economia de l'abundància i la tendència a fer serveis i continguts gratuïts en un moment en què el nombre d’usuaris del web i els hàbits de consum encara no eren els adequats.
Alguns anys més tard, l'increment d'usuaris, amb més habilitats digitals, costos de producció més baixos i avanços tecnològics exponencials tant en la capacitat d'equips com en les xarxes, va fer factible l'aparició del web col·laboratiu.
Es van produir avanços en els llenguatges de programació i en els ampladaes de banda, que varen permetre incrementar el nombre d'usuaris i l'interès comercial, i varen possibilitar el canvi de paradigma.
El web 2.0 s'entén més fàcilment/amb facilitat si esmentam empreses com Facebook o YouTube, els trets principals de les quals són la interacció i la construcció de grups i comunitats amb el suport de les xarxes socials.
El web és el lloc on es desenvolupa un fenomen social únic en relació amb la creació i distribució de continguts, caracteritzat per una comunicació oberta, descentralitzada, amb llibertat per compartir i usar, en un context que tracta les relacions humanes i econòmiques com a converses. La clau del mercat són ara les persones, una per una, i cadascuna amb veu pròpia. Els ciutadans passen de ser audiències en els mitjans tradicionals, de tenir un paper passiu com a receptors de sistemes de difusió de comunicació unidireccional, a ser protagonistes amb capacitat d'interacció com a productors de continguts.