3. Texts i documents no adreçats a un destinatari específic

S’inclouen en aquest grup alguns tipus d’escrits que, en principi, no són concebuts per a un sol destinatari o col·lectiu, sinó que serveixen per donar testimoni de fets, acords, compromisos, etc., o per expressar criteris tècnics.

Entre aquests texts i documents hi podem trobar l’informe, el conveni, el contracte, l’acta (de sessió o de reunió), etc. Específicament, quant a l’informe, la seva condició de document variable i obert fa que a vegades pugui tenir un destinatari clar, però així i tot, per simplificació, l’hem inclòs en aquest apartat.

En conseqüència, inicialment, a l’hora de redactar aquests texts, no tenim el problema d’haver d’adaptar al masculí o al femení la referència al receptor, però igualment dins el text sovint s’esmenten tant persones concretes com col·lectius, amb la qual cosa sorgeix la necessitat d’haver de recórrer a les alternatives lingüístiques que ja coneixem.

Així doncs, per les característiques d’aquests texts i documents, recomanam el següent:

Emprar les formes femenines, si es parla d’una dona, i les masculines, si es tracta d’un home, quan hàgim de fer referència a una persona concreta dins el text.

En lloc de	Proposam
La tècnic d’educació Maria Roca ha exercit deu anys com a funcionari.	La tècnica d’educació Maria Roca ha exercit deu anys com a funcionària.
L’advocat de la defensa, Eva Sansó, ha presentat un recurs d’empara contra la sentència del jutge Patrícia Jiménez.	L’advocada de la defensa, Eva Sansó, ha presentat un recurs d’empara contra la sentència de la jutgessa Patrícia Jiménez.

No fer servir les barres, en cap cas, a l’interior de text, perquè ja sabem que dificulten la lectura i la comprensió.
Fer referència a unitats administratives i a òrgans en lloc de fer-ho a persones concretes, sempre que això no modifiqui el sentit del text. Podem usar noms d’unitats administratives i òrgans, per exemple, quan desconeixem qui ocupa un càrrec o quan sigui correcte referir-se al càrrec com a institució, és a dir, amb independència de qui l’ocupi en aquell moment.

Masculí genèric	Llenguatge igualitari
Aquesta és una competència del president.	Aquesta és una competència de la presidència.
Podeu adreçar-vos als nostres consultors ambientals.	Podeu adreçar-vos al servei de consultoria ambiental.
El Consell de Direcció, a proposta del director executiu, ha d’aprovar el pla de formació.	El Consell de Direcció, a proposta de la Direcció Executiva, ha d’aprovar el pla de formació.

Utilitzar noms genèrics i col·lectius o perífrasis en lloc del masculí genèric, com s’ha tractat en el mòdul 2.

Masculí genèric	Llenguatge igualitari
els habitants	la població
els treballadors	el personal, la plantilla
el contractant	la part contractant
l’arrendador, l’arrendatari	la part arrendadora, la part arrendatària
els professors	el cos docent, el personal docent
els joves	la joventut, el jovent

Ara bé, el fet d’ometre el gènere mitjançant formes com les anteriors no ha de suposar la creació de frases estranyes.

Exemple d'ús inadequat

El professorat s’ha d’encarregar de cridar l’alumnat per ordre alfabètic segons el primer llinatge i fer-lo entrar a l’aula. Si, durant el desenvolupament de les proves escrites, el professorat detecta algun comportament irregular, no es podrà continuar l’exercici i les persones implicades hauran d’abandonar l’aula. [No és ‘el conjunt de professors’ qui ha de cridar el ‘conjunt d’alumnes’ ni tampoc és el ‘col·lectiu de professors’ qui pot detectar comportaments irregulars, sinó que es tracta d’accions que, en cada cas, són protagonitzades o recauen sobre individus concrets.]

Emprar recursos varis de què disposa la llengua per estalviar-se les marques de gènere, tal com hem indicat en l’apartat anterior i, també, en el mòdul 2: construccions despersonalitzades, formes verbals i pronominals...

Masculí genèric	Llenguatge igualitari
els drets lingüístics de tots els parlants	els drets lingüístics de cada parlant / de qualsevol parlant
els representants de les associacions	les persones que representen les associacions
quedaren satisfets de la seva actitud	hi hagué satisfacció per la seva actitud s’alegraren de la seva actitud
els beneficiaris dels ajuts han de justificar les despeses	s’han de justificar les despeses

Fer servir formes dobles, però sempre amb mesura i sent conscients que si ens decantam per aquesta opció l’haurem de mantenir durant tot el text. De fet, si els desdoblaments es combinen amb el masculí genèric, el text resultant serà ambigu, perquè tant es podrà interpretar que només ens referim als homes com que també s’hi inclouen les dones.

Exemple de text ambigu

Els sindicats han aconseguit que els treballadors i les treballadores de l’Administració tenguin dret a un dia més de vacances. A més, enguany els funcionaris també podran gaudir d’un dia més d’assumptes propis. [En la primera construcció queda clar que és ‘tot el col·lectiu’ qui té dret a una dia més de vacances, però aquesta idea «global» no té continuïtat en la segona forma, quan es parla d’assumptes propis.]

No obstant l’anterior, s’ha de recordar, tal com s’ha indicat en el mòdul 2, que existeix el cas contrari, és a dir, l’ús del masculí plural en sentit «englobador» quan està degudament contextualitzat (cosa que no ocorre en l’exemple de més amunt).

Anar combinant en el mateix text, tant com sigui possible, els diferents recursos a què ens hem referit fins ara per mantenir un estil neutre: desdoblaments, noms genèrics i col·lectius, construccions despersonalitzades... Aquesta alternança de formes és aconsellable per tal d’aconseguir texts més dinàmics.

Mantenir el contingut original de les citacions de texts, encara que no s’hi usin formes igualitàries i el resultat ens pugui semblar sexista. Convé aclarir que les citacions poden ser habituals en documents com els que hem vist en aquest apartat. En qualsevol cas, però, hem de ser fidels a la font citada i no introduir-hi cap canvi.

Exemple de contracte

Seguidament es reprodueix un fragment d’un contracte de treball en dues versions: en la que figura a la part esquerra, s’hi han marcat en vermell les opcions que no segueixen les recomanacions anteriors (ús de la barra inclinada o formes en masculí genèric); contràriament, en la versió de la dreta s’hi va combinant la utilització de diverses formes no discriminatòries, com ara paraules desdoblades, noms genèrics o construccions despersonalitzades.

Específicament, observem que, en el contracte de la part dreta, tot i que s’hi fan visibles les formes del llenguatge igualitari —o, justament, perquè s’hi fan visibles—, el resultat és una redacció que «peca» de feixuga i carregosa, malgrat aconseguir que tothom se senti representat en el text.

En definitiva, hem de ser conscients que resultats així es poden produir en aplicació dels preceptes del llenguatge igualitari i que no hi ha gaire marge de maniobra per aconseguir una lectura més amena.

Contracte de treball de durada determinada

Parts

[nom i llinatges], amb DNI [....], en qualitat de director/a □ / de gerent/a □ de la fundació Tot en Verd, amb NIF Q5566778X.

[nom i llinatges], en qualitat de treballador/a (1), amb DNI [....], núm. d’afiliació a la Seguretat Social [....] i domicili a [....].

(1) Amb l’assistència legal, si escau, del pare □, mare □, tutor/a □, persona o institució □ que el/la tengui a càrrec seu.

Declaren

Que compleixen els requisits per subscriure aquest contracte de treball i, en conseqüència, decideixen formalitzar-lo d’acord amb les següents

Clàusules

1. El treballador/a ha de prestar els seus serveis com a biòleg, inclòs en el grup professional / categoria / nivell professional de tècnic de grau superior, d’acord amb el sistema de classificació professional vigent a l’empresa.

2. La jornada de treball és la d’un treballador/a a temps complet comparable, que en el cas dels tècnics en grau superior que presten serveis com a biòlegs és de 25 hores setmanals.

3. El treballador/a ha de percebre una retribució bruta total de [...].

En cas de contracte per substituir treballadors en formació per treballadors beneficiaris de prestacions d’atur, el treballador/a en atur ha de percebre la prestació contributiva o el subsidi d’atur a què tengui dret pel 50 % de la quantia durant la vigència del contracte. L’empresari/ària, durant el període de percepció de la prestació o el subsidi que es comptabilitza, haurà d’abonar al treballador/a la diferència entre la quantia de la prestació o el subsidi d’atur i el salari que li correspongui [...].

Contracte de treball de durada determinada

Parts

[nom i llinatges], amb DNI [....], en qualitat de director o directora □ / de gerent o gerenta □ de la fundació Tot en Verd, amb NIF Q5566778X.

[nom i llinatges], en qualitat de treballador o treballadora (1), amb DNI [....], núm. d’afiliació a la Seguretat Social [....] i domicili a [....].

(1) Amb l’assistència legal, si escau, del pare □, mare □, tutor o tutora □, persona o institució □ que estigui a càrrec seu.

Declaren

Que compleixen els requisits per subscriure aquest contracte de treball i, en conseqüència, decideixen formalitzar-lo d’acord amb les següents

Clàusules

1. El treballador o treballadora ha de prestar els seus serveis com a biòleg o biòloga, que s’inclou en el grup professional / categoria / nivell professional de tècnic o tècnica de grau superior, d’acord amb el sistema de classificació professional vigent a l’empresa.

2. La jornada de treball és la d’un treballador o treballadora a temps complet comparable, que en el cas del personal tècnic en grau superior que presta serveis en el departament de biologia és de 25 hores setmanals.

3. El treballador o treballadora ha de percebre una retribució bruta total de [...].

En cas de contracte per substituir personal treballador en formació per personal beneficiari de prestacions d’atur, el treballador o treballadora en atur ha de percebre la prestació contributiva o el subsidi d’atur a què tengui dret pel 50 % de la quantia durant la vigència del contracte. L’empresari o empresària, durant el període de percepció de la prestació o el subsidi que es comptabilitza, haurà d’abonar al treballador o treballadora la diferència entre la quantia de la prestació o el subsidi d’atur i el salari que li correspongui [...].