Sota l’epígraf de «Documents legals i normatius» situam disposicions normatives diverses com la resolució, l’acord, l’ordre, el decret, la llei, etc.
Per tant, per a aquest tipus de documents, més que mai, cal valorar el conjunt del que es vol exposar i tenir present, d’una banda, el que ja anunciàvem en el mòdul 1 quant a la prevalença del principi de claredat i precisió en texts de caràcter juridicoadministratiu sobre el d’oportunitat representat per l’ús de les formes del llenguatge igualitari; i, de l’altra, el que hem indicat en el mòdul 2 respecte al fet que el masculí genèric, per naturalesa lingüística, no és sexista.
Ara bé, això no vol dir que les disposicions normatives hagin de contenir sexisme lingüístic, sinó que, com la resta de documents de l’Administració, aquesta pràctica s’ha d’evitar fins allà on sigui possible mitjançant els recursos lingüístics que ja coneixem, especialment en l’àmbit semàntic.
Així doncs, prescindir del masculí genèric en les disposicions normatives pot ser complex i delicat, perquè sovint ens trobam amb problemes com els següents:
- S’han d’esmentar altres texts normatius que es redactaren íntegrament en masculí genèric i, encara que no se citin de manera literal, pot ser confús canviar-hi algunes denominacions.
- S’ha d’anar molt alerta que la introducció d’alternatives lingüístiques com les que hem explicat no produeixin canvis de sentit en el text o no alterin la precisió de les frases, tot en el context de dificultat tècnica que implica la redacció d’aquests documents.
- S’ha de considerar que la sovint llarga extensió d’aquests texts determina que fer-hi servir segons quins recursos com les formes dobles en lloc del masculí genèric sigui molt dificultós a l’hora de mantenir aquesta tria durant tot el document. Per això, sempre cal valorar si emprar-les és una opció realista i aporta un guany al text.
D’altra banda, podem apuntar que algunes opcions per evitar el masculí genèric en aquestes normes ja són acceptades amb naturalitat pels redactors:
- Sempre que una dona signa la norma, s’hi fa referència constantment en femení, encara que ja sabem que els càrrecs poden canviar i aquella norma continuar vigent. Així, es diu per exemple «Ordre de la consellera de Salut i Consum de 22 de març de 2021 per la qual...», tot i que en el futur pugui ser un home qui ocupi el càrrec.
- En les ordres de funcions i en les normes per les quals es creen òrgans o es nomenen càrrecs (resolucions, decrets...), ja hi ha una certa tradició de fer servir els noms dels òrgans o les formes dobles per referir-se als diferents llocs de treball, independentment de si el text resulta repetitiu.
- Si els documents són breus o no hi apareixen gaire casos en què es faci referència a persones concretes o a col·lectius, és recomanable evitar la presència exclusiva del masculí genèric.
Finalment, les recomanacions que faríem per a aquest tipus de texts coincideixen amb les que hem especificat en l’apartat anterior, «Documents no adreçats a un destinatari específic».