S’han agrupat en un títol tan genèric els texts relacionats amb la comunicació institucional i els missatges que els responsables de les administracions emeten des de les xarxes socials. Es tracta, doncs, de texts escrits generalment breus que tenen capacitat d’arribar a un nombre important de persones i amb gran repercussió social.

Parlarem, d’una banda, de texts més aviat propis de l’àmbit periodístic com la convocatòria o el comunicat de premsa, la nota informativa, l’agenda (entesa com a programa) o la presentació (escrit d’índole molt diversa); i, de l’altra, de comunicacions que cerquen la immediatesa com els missatges transmesos per les xarxes socials.

Per les característiques intrínseques d’aquests escrits, adreçats al conjunt de la ciutadania amb l’afany bàsic de difondre i compartir informacions d’interès, les administracions estan obligades no només a donar un tracte igualitari a tothom, sinó també a ser un model en aquest sentit.

En conseqüència, tal com també s’esdevenia amb els texts i documents administratius que ja hem explicat, és molt important fixar-nos en el significat global del missatge i en el sexisme semàntic que pot implicar l’ús de determinades paraules, i hem de ser especialment curosos de no reproduir estereotips sexistes a l’hora d’escriure.

Per tot plegat, en els texts de l’àmbit de la comunicació i les xarxes socials recomanam el següent:

• Prescindir d’informacions que resultin irrellevants per al missatge que volem transmetre i que, en canvi, podrien servir per atribuir estereotips a dones i homes. Per exemple, no s’ha de fer referència a l’estat civil de les dones si aquesta informació no és explícita també en el cas dels homes que apareguin en la notícia.

En lloc de	Proposam
Han assistit al congrés importants homes de negocis i algunes dones empresàries que han cridat l’atenció durant la trobada per la seva elegància i les bones intervencions que han fet davant el públic.	Han assistit al congrés importants homes de negocis i dones empresàries que han cridat l’atenció durant la trobada per les bones intervencions que han fet davant el públic.
El famós científic ha entrat a la sala al costat d’una jove i atractiva acompanyant, que també es dedica a la investigació amb cèl·lules mare.	El famós científic ha entrat a la sala al costat d’una acompanyant que també es dedica a la investigació amb cèl·lules mare.

• Evitar, sobretot, l’atribució —per «defecte», per una tradició «mal entesa»...— de determinades professions als homes i d’altres a les dones; contràriament, s’ha d’atorgar la mateixa consideració a uns i a altres.

En lloc de	Proposam
Els metges, les infermeres, les auxiliars i els zeladors de l’hospital reivindiquen els seus drets.	El personal sanitari de l’hospital reivindica els seus drets.
En la negociació amb la nova companyia aèria hi han pres part tant els pilots com les hostesses.	En la negociació amb la nova companyia aèria hi han pres part tant pilots com personal auxiliar de vol.

• Fer visibles les dones a l’hora de transmetre les notícies. Hem de tenir en compte que, en determinats contexts com el de l’esport, les finances, etc., si no s’explicita que hi ha dones, sembla que en són completament absents. El mateix pot passar amb els homes quan parlam de l’àmbit domèstic, de la cura dels infants i les persones grans, etc.

• Tenir en compte en tot moment la perspectiva que les informacions poden ser llegides sempre tant per dones com per homes.

• Cuidar l’ordre d’aparició. En aquest sentit, s’ha de valorar l’ordre en què han d’aparèixer dones i homes o noms femenins i masculins quan feim una enumeració.

a) En principi, cal considerar quins càrrecs ocupen aquests homes i aquestes dones i ordenar-los consegüentment. En aquest cas, és convenient que marqui l’ordre la prelació per raó de càrrec.

Hi assistiren la directora, Antònia Pasqual; el secretari, Pere Gual, i l’assistenta tècnica, Maria Gelabert.

b) En cas de dubte, desconeixement o irrellevància de les jerarquies en els càrrecs, utilitzar el criteri de l’ordenació alfabètica per llinatge.

Hi assistiren Maria Gelabert, Pere Gual i Antònia Pasqual.

• No abusar del masculí genèric. Sabem que hi ha solucions variades per evitar-lo i podem fer servir els mateixos recursos que hem apuntat per als documents administratius: termes genèrics o abstractes, estructures impersonals, determinants sense marca de gènere... Això farà que no s’hagin de repetir constantment els termes en masculí i femení.

• Limitar la presència, en els texts que es publiquin en les xarxes socials —que quasi sempre han de ser breus i efectius des del punt de vista informatiu—, de desdoblaments de formes a fi de no allargar excessivament el missatge, i, especialment, prescindir de qualsevol símbol per simplificar paraules, com ara l’arrova o lletres que no corresponguin.
  
  En aquests contexts, podem optar pel recurs a les fórmules lingüístiques despersonalitzades i, en general, a les que ometin les marques de gènere, si pel contingut del missatge és viable fer-ho. En cas contrari, podem recórrer a les barres inclinades.

Si ets persona cuidadora, treballes en una botiga d’alimentació, bar o restaurant, en una perruqueria o barberia, en el camp o en el sector de la construcció, ja pots fer-te una PCR gratuïta! Convocats al 1r exercici opositors/ores del cos de bombers. [versió esquemàtica] Convocats al primer exercici els opositors i les opositores per accedir al cos de bombers. [versió llarga]

• Fer servir les formes femenines, si es parla d’una dona, i les masculines, si parlam d’un home, quan hàgim de fer referència a una persona concreta. Aquesta distribució tan «natural» s’ha de tenir en compte sobretot a l’hora d’esmentar els càrrecs i les professions.

La jutgessa Antònia Marí L’advocada Josa Jiménez L’arquitecta Coloma Vidal La sergenta Àngela Mir