Una vegada que hem vist com s’apliquen els recursos per a un llenguatge igualitari en texts i documents habituals de l’Administració, podem extreure algunes conclusions a mode de resum.
- A l’hora d’escriure texts i documents, o a l’hora de proposar models d’impresos que hagin d’emplenar els ciutadans o ciutadanes, s’ha de tenir present que els destinataris poden ser tant dones com homes. Per tant, hem d’actuar consegüentment des del punt de vista lingüístic.
- Dins la concepció mateixa de qualsevol escrit, és necessària una anàlisi prèvia i reflexiva dels efectes que pot tenir emprar sistemàticament les formes que visibilitzen ambdós gèneres.
- L’objectiu de l’anàlisi és evitar l’oposició entre el principi d’oportunitat i el de claredat i precisió, partint de la base que poden ser compatibles en una majoria de situacions.
- En qualsevol cas, si preveim dificultats per fer expresses les formes femenines en texts de marcat caràcter juridicoadministratiu, sabem que hi és prevalent el criteri de claredat i precisió.
- Constatada la viabilitat de fer servir un estil neutre i igualitari, triar entre les diferents opcions de què disposam per plasmar-lo —això és: desdoblaments, noms genèrics o col·lectius, construccions despersonalitzades o barres inclinades— sempre depèn del tipus de text o document i de la finalitat que es persegueixi.
- Hem de tenir clar que, malgrat que combinem en un mateix text les diferents alternatives lingüístiques existents per emprar un estil neutre i igualitari, a vegades en pot resultar una redacció no prou reeixida per ser massa repetitiva i de lectura complexa.