Omet navegació

B. Motivació

La motivació obeeix al fet que el subjecte a qui va adreçat l’acte administratiu deu conèixer el procés intel·lectual seguit per l’Administració per elaborar el contingut de l’acte.

La motivació apareix quan en l’acte hi ha la possibilitat de discrecionalitat per part de qui dicta l’acte. Si un acte és discrecional ha de motivar-se, però si un acte és totalment reglat no seria necessària la motivació.

Els actes administratius, a més de deixar-se constància escrita dels mateixos, han de motivar-se, és a dir, ha de deixar-se constància per escrit dels fets i fonaments de dret que justifiquen i determinen l’acte, i això com a funció de garantia dels drets i interessos dels ciutadans.

En aquest sentit, l’article 35 de la LPACAP enumera els supòsits en els quals els actes administratius han de ser motivats amb referència succinta de fets i fonaments de dret:

Article 35. Motivació

1. Han de ser motivats, amb referència succinta de fets i fonaments de dret:

  1. Els actes que limitin drets subjectius o interessos legítims.
  2. Els actes que resolguin procediments de revisió d’ofici de disposicions o actes administratius, recursos administratius i procediments d’arbitratge i els que en declarin la inadmissió.
  3. Els actes que se separin del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d’òrgans consultius.
  4. Els acords de suspensió d’actes, sigui quin sigui el motiu de la suspensió, així com l’adopció de mesures provisionals que preveu l’article 56.
  5. Els acords d’aplicació de la tramitació d’urgència, d’ampliació de terminis i de realització d’actuacions complementàries.
  6. Els actes que rebutgin proves proposades pels interessats.
  7. Els actes que acordin la terminació del procediment per la impossibilitat material de continuar-lo per causes sobrevingudes, així com els que acordin el desistiment per l’Administració en procediments iniciats d’ofici.
  8. Les propostes de resolució en els procediments de caràcter sancionador, així com els actes que resolguin procediments de caràcter sancionador o de responsabilitat patrimonial.
  9. Els actes que es dictin en l’exercici de potestats discrecionals, així com els que s’hagin de dictar en virtut d’una disposició legal o reglamentària expressa.

2. La motivació dels actes que posin fi als procediments selectius i de concurrència competitiva s’ha de fer de conformitat amb el que disposen les normes que regulen les seves convocatòries, i en tot cas han de quedar acreditats en el procediment els fonaments de la resolució que s’adopti.

Per tant:

  • Els actes administratius han de motivar-se en certs supòsits, indicant els fets i fonaments de dret que els justifiquen i determinen.
  • És garantia dels drets i interessos dels ciutadans.