Omet navegació

Silenci administratiu en els procediments iniciats d’ofici (art. 25)

En el cas dels procediments iniciats d’ofici, cal diferenciar dues situacions:

  • Si es tracta de procediments iniciats d’ofici dels quals es pogués derivar per als interessats el reconeixement o la constitució de drets o altres situacions jurídiques favorables, els interessats podran entendre desestimades les seves pretensions per silenci administratiu.
  • Si es tracta de procediments que siguin sancionadors, d’intervenció o desfavorables per al ciutadà, no es produeix el silenci administratiu sinó la caducitat del procediment.

Finalment, i ja com a qüestió aplicable als dos tipus de silenci que hem vist, cal fer referència a la manera d’acreditació del silenci administratiu (art. 24.4.). Com ja s’ha assenyalat abans, el silenci positiu equival a un acte administratiu i, per tant, pot oposar-se a l’Administració i a tercers. La seva existència pot ser acreditada per qualsevol mitjà de prova admès en dret, inclòs el certificat acreditatiu del silenci administratiu que pot sol·licitar-se davant l’òrgan competent per resoldre.

En un altre ordre de consideracions i com a complement al que s’ha explicat fins ara respecte al silenci administratiu, és important fer referència al termini que té l’Administració per dictar resolució, ja que el seu transcurs sense que es dicti resolució expressa determina l’aplicabilitat de la figura del silenci administratiu.

D’acord amb el que preveu l’article 21.2., el termini màxim en el qual ha de notificar-se la resolució expressa serà el fixat per la norma reguladora del procediment corresponent. Aquest termini no pot excedir de sis mesos tret que una norma amb rang de llei n’estableixi un de major, o així estigui previst en el Dret de la Unió Europea.

Quan les normes reguladores dels procediments no fixin termini màxim, aquest serà de tres mesos i s’explicaran de la manera següent:

  • En els procediments iniciats d’ofici, des de la data de l’acord d’iniciació.
  • En els iniciats a sol·licitud de l’interessat, des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en el registre electrònic de l’Administració o l’organisme competent per a la seva tramitació.

Per tant, la fixació del termini correspon a les lleis específiques i sectorials, estatals o comunitàries, i per conèixer quin és el termini que cal tenir en compte, primer cal acudir a aquestes lleis específiques o a la normativa comunitària. Si aquestes no diuen res, cal anar als reglaments que les desenvolupen, tenint sempre present que el termini mai no pot ser major de sis mesos. Finalment, si ninguna d’aquestes ho regula, la Llei supleix aquest buit i fixa el termini en tres mesos.

Aquest termini per resoldre es pot suspendre quan concorri algun dels casos previstos en l’article 22.1. de la Llei:

  1.  Quan hagi de requerir-se a qualsevol interessat per a l’esmena de deficiències o l’aportació de documents i altres elements de judici necessaris, pel temps que intervingui entre la notificació del requeriment i el seu efectiu compliment pel destinatari, o, en defecte d’això, pel del termini concedit, tot això sense perjudici del previst a l’article 68 d’aquesta Llei.
  2.  Quan s’hagi d’obtenir un pronunciament previ i preceptiu d’un òrgan de la Unió Europea, pel temps que intervingui entre la petició, que haurà de comunicar-se als interessats, i la notificació del pronunciament a l’Administració instructora, que també els haurà de ser comunicada.
  3.  Quan hi hagi un procediment no finalitzat en l’àmbit de la Unió Europea que condicioni directament el contingut de la resolució de què es tracti, des que es tingui constància de la seva existència, que haurà de ser comunicada als interessats fins que es resolgui, la qual cosa també haurà de ser notificat.
  4.  Quan se sol·licitin informes preceptius a un òrgan de la mateixa o d’una altra Administració, pel temps que intervingui entre la petició, que s’haurà de comunicar als interessats, i la recepció de l’informe, que igualment haurà de ser comunicada. Aquest termini de suspensió no podrà excedir en cap cas de tres mesos. En cas de no rebre’s l’informe en el termini indicat, prosseguirà el procediment.
  5.  Quan s’hagin de dur a terme proves tècniques o anàlisis contradictòries o diriments proposades pels interessats, durant el temps necessari per a la incorporació dels resultats a l’expedient.
  6.  Quan s’iniciïn negociacions amb vista a la conclusió d’un pacte o conveni en els termes previstos a l’article 86 d’aquesta Llei, des de la declaració formal sobre aquest tema i fins a la conclusió sense efecte, si escau, de les referides negociacions, que es constatarà mitjançant declaració formulada per l’Administració o els interessats.
  7.  Quan per a la resolució del procediment sigui indispensable l’obtenció d’un pronunciament previ per part d’un òrgan jurisdiccional, des del moment en què se sol·licita, la qual cosa s’haurà de comunicar als interessats, fins que l’Administració en tingui constància. Això també els haurà de ser comunicat.

Així mateix, serà obligatòria la suspensió en els casos següents:

  1.  Quan una Administració pública en requereixi una altra perquè anul·li o revisi un acte que entengui que és il·legal i que constitueixi la base per la qual la primera hagi de dictar en l’àmbit de les seves competències, en el supòsit al que es refereix l’apartat 5 de l’article 39 d’aquesta Llei, des que es realitza el requeriment fins que s’atengui o, si escau, es resolgui el recurs interposat davant la jurisdicció contenciosa administrativa. Haurà de ser comunicat als interessats tant la realització del requeriment com el seu compliment o, si escau, la resolució del corresponent recurs contenciós administratiu.
  2.  Quan l’òrgan competent per resoldre decideixi dur a terme alguna actuació complementària de les previstes a l’article 87, des del moment en què es notifiqui als interessats l’acord motivat de l’inici de les actuacions fins que es produeixi la seva terminació.
  3.  Quan els interessats promoguin la recusació en qualsevol moment de la tramitació d’un procediment, des que aquesta es planteja fins que sigui resolta pel superior jeràrquic del recusat.

D’altra banda, pel que fa al còmput de terminis, cal tenir ben presents les regles que conté l’article 30 de la Llei, en relació amb els terminis assenyalats per hores, dies i als que són per mesos o per anys.

Terminis assenyalats per hores. Tret que per llei o al Dret de la Unió Europa es disposi un altre còmput, s’entén que quan els terminis s’assenyalen per hores, aquestes són hàbils. Són hàbils totes les hores del dia que formen part d’un dia hàbil. Els terminis expressats per hores s’expliquen d’hora en hora i de minut en minut des de l’hora i minut en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte que es tracti i no pot tenir una durada superior a 24 hores, perquè en cas contrari s’hauria d’expressar en dies.

Terminis assenyalats per dies. S’entén que aquests són hàbils: s’exclouen del còmput dissabtes, diumenges i festius. Els terminis expressats en dies s’expliquen a partir del següent de la notificació o publicació de l’acte que es tracti, o des del següent a aquell en què es produeixi l’estimació o desestimació per silenci administratiu.

Terminis assenyalats per mesos o anys. Es computen a partir de l’endemà del dia que té lloc la notificació o publicació de l’acte que es tracta, o des del següent a aquell en què es produeix l’estimació o desestimació per silenci administratiu. El termini conclourà el mateix dia en què es va produir la notificació, publicació o silenci administratiu en el mes o any de venciment.

Quan l’últim dia del termini sigui inhàbil, s’entendrà prorrogat al primer dia hàbil següent.

Si un dia fos hàbil al municipi o comunitat autònoma que residís l’interessat però inhàbil a la seu de l’òrgan administratiu, o al revés, es considerarà inhàbil en tot cas.

Finalment, és important destacar que la Llei dedica un article al còmput de terminis en els registres. En línies generals cal remarcar que el registre electrònic es regeix per les regles següents:

  • Permet la presentació de documents cada dia de l’any durant les 24 hores.
  • La presentació en un dia inhàbil s’entendrà realitzada a primera hora del primer dia hàbil següent. Els documents presentats en dia inhàbil es consideren anteriors, segons el mateix ordre, als que els segueixin el primer dia hàbil posterior.
  • L’inici del còmput dels terminis que hagin de complir les administracions públiques serà determinat per la data i l’hora de presentació al registre electrònic de cada Administració o organisme.