Omet navegació

D. Notificació i publicació

Les administracions públiques tenen l’obligació de comunicar els actes administratius als interessats mitjançant la notificació o mitjançant la publicació, sense que la notificació dels actes administratius n’afecti la validesa, sinó la seva eficàcia. És a dir, perquè els efectes dels actes administratius puguin començar a produir efectes als seus destinataris, s’han de notificar. Per tant, és important retenir la idea que la notificació de l’acte administratiu és condició d’eficàcia del mateix però no de validesa.

Article 40. Notificació

1. L’òrgan que dicti les resolucions i els actes administratius els ha de notificar als interessats els drets i interessos dels quals siguin afectats per aquells, en els termes que preveuen els articles següents.

A continuació, l’apartat 2 de l’article 40 es refereix a les especificacions i els requisits de la notificació. Del contingut d’aquests apartats, cal destacar el següent:

  • La notificació s’ha de cursar en el termini de 10 dies.
  • Ha de contenir el text íntegre de la resolució.
  • Ha d’indicar si posa fi o no a la via administrativa o judicial, assenyalar l’òrgan davant el qual han d’interposar-se i el termini per interposar-los.

Si la notificació no conté cap dels requisits assenyalats, es tractarà d’una notificació defectuosa, que podrà tenir-se per no feta i que no tindrà efectes per als interessats. Malgrat això, algunes poden ser esmenades pel mateix interessat i tenir efectes. A aquesta possibilitat es refereix l’article 40.3. de la Llei quan assenyala que faran efecte a partir de la data en què l’interessat dugui a terme actuacions que suposin el coneixement del contingut i l’abast de la resolució, o interposi qualsevol recurs que procedeixi.

En relació amb les condicions generals per a la pràctica de les notificacions, l’apartat 1 de l’article 41 estableix que las notificacions es practicaran preferentment per mitjans electrònics i en tot cas quan l’interessat resulti obligat a rebre-les per aquesta via (que són els subjectes als quals es fa referència a l’article 14).

No obstant tot l’anterior, les administracions poden practicar les notificacions per mitjans no electrònics en els supòsits següents:

  • Quan la notificació es dugui a terme a causa de la compareixença espontània de l’interessat o el seu representant a les oficines d’assistència en matèria de registre i sol·liciti la comunicació o notificació personal en aquell moment.
  • Quan per assegurar l’eficàcia de l’actuació administrativa resulti necessari practicar la notificació per lliurament directe d’un empleat públic de l’Administració notificant.

Amb independència del mitjà que s’utilitzi per a la notificació, l’article 41.1. de la LPACAP assenyala que es consideraran vàlides sempre que permetin tenir-ne constància de l’enviament o posada a disposició de la recepció o accés per l’interessat o el seu representant, de les seves dates i hores, del contingut íntegre i de la identitat fidedigna del remitent i destinatari. L’acreditació de la notificació efectuada s’incorporarà a l’expedient.

A partir de la determinació continguda a l’article 41.1., la LPACAP distingeix entre els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat i els iniciats d’ofici per fer referència al mitjà idoni per a la notificació:

  • En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, la notificació es practicarà pel mitjà assenyalat a aquest efecte per l’interessat i aquesta notificació serà electrònica en els casos en què sigui obligatori relacionar-se electrònicament amb l’Administració.
  • En els procediments iniciats d’ofici i únicament als efectes d’iniciació, es manté el criteri que la notificació sigui al domicili de l’interessat: les administracions públiques podran recaptar, mitjançant consulta a las bases de dades de l’Institut Nacional d’Estadística, les dades sobre el domicili de l’interessat, recollits al padró municipal.

Un aspecte important que cal tenir en compte en relació amb la notificació és el que recull l’apartat 6 de l’article 41, que estableix que, amb independència que la notificació es faci en paper o per mitjans electrònics, les administracions públiques enviaran un avís al dispositiu electrònic i/o a l’adreça de correu electrònic de l’interessat que aquest hagi comunicat, informant-lo de la disposició d’una notificació a la seu electrònica de l’Administració o organisme corresponent o a l’adreça electrònica habilitada única. La falta de pràctica d’aquest avís no impedirà que la notificació sigui considerada plenament vàlida.

En el cas que l’interessat rebi la notificació per diverses vies, d’acord amb el previst a l’article 41.7., es prendrà com a data de notificació la que s’hagi produït en primer lloc.

Respecte a les notificacions en paper, i d’acord amb l’esperit general de la Llei d’afavorir que els interessats optin per la notificació electrònica, la Llei assenyala que totes les notificacions que es practiquin en paper hauran de ser posades a la disposició de l’interessat a la seu electrònica de l’Administració o organisme actuant perquè en pugui accedir al contingut de manera voluntària (art. 42.1.). Així mateix, quan l’interessat accedeixi al contingut de la notificació en seu electrònica, se li oferirà la possibilitat que la resta de notificacions es puguin dur a terme a través de mitjans electrònics.

Quan la notificació es faci al domicili de l’interessat i aquest no hi sigui, la Llei possibilita que una altra persona, major de 14 anys, que sigui al domicili i faci constar la seva identitat pugui fer-se’n càrrec.

Si no hi ha ningú que pugui fer-se càrrec de la notificació, es farà constar aquesta circumstància a l’expedient, juntament amb el dia i l’hora en què es va intentar la notificació, intent que es repetirà una sola vegada i en una hora diferent dins dels tres dies següents. En cas que el primer intent de notificació s’hagi dut a terme abans de les 15.00 hores, el segon intent s’haurà de fer després de les 15.00 hores i viceversa, deixant en tot cas un marge de diferència almenys de tres hores entre els dos intents de notificació. Si el segon intent també resulta infructuós, es procedirà en la forma prevista a l’article 44.

Sobre la pràctica de les notificacions a través de mitjans electrònics (art. 43), cal destacar el següent:

  • Es practicaran mitjançant compareixença a la seu electrònica de l’Administració o organisme actuant a través de l’adreça electrònica habilitada única o mitjançant els dos sistemes. Per compareixença a la seu electrònica s’entén l’accés de l’interessat o el seu representant al contingut de la notificació.
  • Les notificacions per mitjans electrònics s’entenen practicades al moment en què es produeix l’accés al contingut. En canvi, s’entenen rebutjades quan han transcorregut deu dies naturals des de la posada a la disposició de la notificació sense que s’accedeixi al contingut. A aquest rebuig s’entén que li resultarà d’aplicació l’establert a l’article 41.5. de la LPACAP, amb el qual es farà constar tal circumstància a l’expedient i continuarà.

Finalment, respecte a la notificació, l’article 44 es refereix a la notificació infructuosa, que se soluciona amb la publicació al BOE substitutiva de la notificació que no s’ha pogut practicar:

«Quan els interessats en un procediment siguin desconeguts, s’ignori el lloc de la notificació o bé quan, intentada la notificació, no s’hagi pogut efectuar, la notificació s’ha de fer per mitjà d’un anunci publicat al Butlletí Oficial de l’Estat

En un altre ordre de consideracions, però directament relacionat amb el tema de la notificació, és necessari referir-se a la publicació, regulada als articles 45 i 46 de la Llei.

La regla és que els actes administratius seran objecte de publicació quan així ho estableixin les normes reguladores de cada procediment o quan ho aconsellin raons d’interès públic apreciades per l’òrgan competent.

A continuació, la Llei preveu els casos en què és obligatòria la publicació, substituint aquesta els efectes de la notificació:

  • Quan l’acte tingui per destinatari una pluralitat indeterminada de persones o quan l’Administració estimi que la notificació efectuada a un sol interessat és insuficient per garantir la notificació a tots.
  • Quan es tracti d’actes integrants d’un procediment selectiu o de concurrència competitiva de qualsevol tipus.