Omet navegació

5.2.3 Solvència i classificació

Per poder subscriure contractes amb el sector públic, els empresaris han d’acreditar les condicions mínimes de solvència econòmica i tècnica que per a cada cas s’estableixin en el plec del contracte.

L’òrgan de contractació pot establir els mitjans, els criteris de selecció i els requisits mínims per considerar acreditada la solvència de l’empresari, d’acord amb les normes que fixa l’LCSP, que en el cas de la solvència tècnica varia en funció del tipus de contracte. Aquests requisits mínims d’acreditació de la solvència han de ser proporcionals i s’han de vincular a la finalitat del contracte.

No obstant això, hi ha supòsits en els quals l’acreditació de la solvència es produeix mitjançant la classificació de l’empresari com a contractista d’obres o serveis dels poders adjudicadors. El sistema de classificació dels contractistes està definit per grups, subgrups i categories, de manera que el grup i el subgrup fan referència a l’activitat desenvolupada per l’empresari, i la categoria fa referència a l’import del contracte, definit pel valor estimat.

Així, en els contractes d’obres amb un valor estimat igual o superior a 500.000 € la classificació és un requisit indispensable per acreditar la solvència, de manera que l’empresari ha d’estar classificat en el grup o subgrup que correspongui en funció de l’objecte del contracte, i amb la categoria igual o superior a l’exigida segons el valor estimat del contracte.

En la resta de contractes d’obres, l’empresari pot optar per acreditar la solvència tècnica i econòmica d’acord amb els requisits establerts en el plec o mitjançant la classificació en el grup, subgrup i categoria corresponent.

En els contractes de serveis no és exigible la classificació, però el licitador pot emprar-la com a mitjà per acreditar la solvència, sempre que l’objecte del contracte estigui inclòs en l’àmbit d’algun dels grups o subgrups de classificació vigents, per a la qual cosa s’ha de tenir en compte el codi CPV.

En la resta de contractes la solvència s’ha d’acreditar d’acord amb els requisits establerts en el plec.

L’LCSP inclou dos supòsits en els quals, fins i tot si es presenten les circumstàncies per a això, s’eximeix l’empresari de l’exigència de classificació:

  • Els empresaris no espanyols d’estats membres de l’Unió Europea o d’estats signataris de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu, tant si es presenten al contracte aïlladament o com integrats en una unió, sens perjudici de l’obligació d’acreditar la solvència.
  • Excepcionalment, per raons d’interès públic, amb l’autorització prèvia del Consell de Ministres o de l’òrgan equivalent de les comunitats autònomes.

Addicionalment a la solvència o classificació, l’òrgan de contractació pot exigir als licitadors que es comprometin a adscriure a l’execució del contracte els mitjans materials o personals necessaris, sempre que aquesta exigència sigui raonable, justificada i proporcional a l’entitat i les característiques del contracte.

A més, en contractes d’obres, serveis, concessió d’obres i concessió de serveis, així com en els contractes de subministrament que incloguin serveis o treballs de col·locació i instal·lació es pot exigir als licitadors que especifiquin en la seva oferta o sol·licitud de participació els noms i la qualificació professional del personal responsable d’executar la prestació.

L’annex II del RGLCAP estableix la correspondència entre subgrups de classificació i codis CPV dels contractes de serveis. Cal tenir en compte que, en l’àmbit dels serveis, no hi ha subgrups de classificació per a tots els codis CPV.