Omet navegació

Introducció

Imatge obtinguda a https://pixabay.com/es/érase-una-vez-escritor-autor-719174/

La legislació de contractes està clarament influïda pel dret de la Unió Europea i és objecte de regulació en les directives comunitàries. Així, l’anterior Llei de contractes del sector públic de 2007 neix amb l’objectiu principal d’incorporar a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de març de 2004, sobre coordinació dels procediments d’adjudicació dels contractes públics d’obres, de subministrament i de serveis.

L’Estratègia Europa 2020 és l’agenda de creixement i ocupació de la Unió Europea en aquesta dècada, mitjançant la qual s’han fixat els objectius següents:

  • Creixement intel·ligent, sostenible i integrador com a manera de superar les deficiències estructurals de l’economia europea.
  • Millora de la competitivitat i la productivitat.
  • Manteniment d’una economia social de mercat sostenible.

En el marc d’aquesta Estratègia Europa 2020, la contractació pública exerceix un paper molt important com a instrument per aconseguir aquests objectius. Cal tenir present que la contractació pública representa un percentatge molt important en l’economia europea.

En aquest context, s’han aprovat tres noves directives comunitàries:

  • Directiva 2014/23/UE, relativa a l’adjudicació de contractes de concessió: apareix per primera vegada una nova directiva sobre concessions, matèria que abans no estava regulada en el dret europeu, tret del contracte de concessió d’obres públiques (Directiva 2004/18/CE).
  • Directiva 2014/24/UE, sobre contractació pública: estableix com a principals objectius la millora de la transparència i eficiència en la despesa pública, el foment de la participació de les pimes, i l’impuls de la contractació pública com a instrument per potenciar la innovació i la consecució de finalitats socials i mediambientals.
  • Directiva 2014/25/UE, relativa a la contractació a càrrec d’entitats que operen en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals.

El 9 de novembre de 2017 es va publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014 (d’ara endavant, LCSP), que com el nom indica transposa a l’ordenament espanyol dues de les tres directives esmentades abans.

Es tracta d’un text extens i complex, que conté 327 articles, 53 disposicions addicionals, cinc disposicions transitòries, una disposició derogatòria i setze disposicions finals. L’articulat de l’LCSP estructura de la manera següent:

  • Títol preliminar: recull les disposicions generals sobre la contractació pública.
  • Llibre I: configuració general de la contractació del sector públic i dels elements estructurals dels contractes.
  • Llibre II, «Dels contractes de les administracions públiques»: es refereix a la preparació dels contractes administratius, la selecció del contractista i l’adjudicació, i també als efectes, el compliment i l’extinció d’aquests contractes.
  • Llibre III, «Dels contractes d’altres ens del sector públic»: estableix les especialitats relatives al règim jurídic, la preparació, l’adjudicació, els efectes i l’extinció dels contractes que subscriuen altres ens del sector públic.
  • Llibre IV, «Organització administrativa per a la gestió de la contractació»: regula els òrgans competents en matèria de contractació, els registres oficials i la gestió de la publicitat contractual per mitjans electrònics, informàtics i telemàtics.

Les novetats més destacables de l’LCSP són les següents:

  • Per primera vegada s’estableix la incorporació en la contractació pública, de manera transversal i perceptiva, de consideracions de tipus social, mediambiental i d’innovació i desenvolupament vinculades amb l’objecte del contracte, ja sigui en el disseny dels criteris d’adjudicació o bé com a condicions especials d’execució. És una novetat de gran importància, que és recurrent al llarg del desenvolupament de les unitats d’aquest curs.
  • Delimitació dels tipus contractuals: desapareixen els contractes de gestió de serveis públics i de col·laboració publicoprivada, però s’hi inclou com a nou tipus de contracte el de concessió serveis.
  • Nova regulació dels encàrrecs de gestió a mitjans propis.
  • Ampliació de l’àmbit aplicació subjectiu: s’estén a sindicats, organitzacions empresarials, partits polítics i fundacions públiques, i també a les associacions constituïdes per les entitats anteriors quan es compleixin certs requisits.
  • Ampliació de l’aplicabilitat de la Llei als poders adjudicadors que no tenen la condició d’administració pública: desapareixen les instruccions de contractació.
  • Quant als procediments d’adjudicació, desapareix el procediment negociat per raó de la quantia i s’hi inclouen com a novetat el d’associació per a la innovació i una modalitat simplificada del procediment obert.
  • Disminueix la quantia dels llindars i s’incrementa l’exigència de requisits per subscriure contractes menors.
  • Mesures de foment de la participació de les pimes en la contractació pública: s’estableix com a regla general l’exigència de divisió dels contractes en lots.
  • Ampliació de l’àmbit i les característiques del recurs especial en matèria de contractació.
  • Nou règim jurídic de les modificacions contractuals.
  • Mesures per millorar la competència: obligació de la mesa de contractació o de l’òrgan competent per valorar les ofertes de comunicar a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència els indicis de pràctiques col·lusòries que detectin en l’exercici de les seves funcions.
  • Aposta decidida per la contractació electrònica: s’estableix com a regla general l’obligatorietat de l’ús de mitjans electrònics i telemàtics en les licitacions.
  • Noves normes per a la composició de les meses de contractació.
  • Creació de nous òrgans de cooperació, observació i supervisió en matèria de contractació.

L’LCSP entra en vigor als quatre mesos de la publicació en el BOE, tret de les excepcions següents:

  • Entren en vigor als deu mesos de la publicació l’obligació dels licitadors d’estar inscrits en el Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades del Sector Públic, o en l’òrgan equivalent d’àmbit autonòmic, per participar en el procediment obert simplificat (article 159.4.d) i algunes de les noves normes dels requisits necessaris que han de complir els ens del sector públic a efectes de ser considerat mitjà propi (article 32.2.d).
  • Entren en vigor des de l’endemà de la publicació en el BOE les disposicions relatives als òrgans consultius en matèria de contractació (articles 328 a 334) i les modificacions de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegir, indicades en la disposició final desena.
  • L’obligació de la mesa de contractació o òrgan competent per valorar les ofertes de comunicar a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència els indicis de pràctiques col·lusòries que detectin en l’exercici de les seves funcions, prevista en l’article 150.1, entrarà en vigor quan ho faci la disposició reglamentària que desplegui aquest aspecte.

En el cas d’Espanya, s’estima que el percentatge és del 18,5 %. Font: informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència de 5 de febrer de 2015 «Análisis de la Contratación Pública en España: Oportunidades de mejora desdel punto de vista de la competencia» (https://www.cnmc.es/file/123729/download).

Creat amb eXeLearning (Finestra nova)