4. L’educació afectiva i sexual
L’educació sexual significa aprenentatge sobre els aspectes cognitius, emocionals, socials, interactius i físics relacionats amb la sexualitat. L’educació sexual ens dóna l’oportunitat d’explorar els valors i les actituds de cada un de nosaltres, de construir el procés de presa de decisions i habilitats de comunicació i de reducció de riscs sobre molts d’aspectes de la sexualitat. UNESCO, 2009.
L’educació sexual ha d’estar en un context educatiu més ampli que afronti aspectes emocionals, afectius i relacionals..., que no s’ocupi només de la mecànica de la resposta sexual humana, l’anticoncepció, les infeccions de transmissió sexual i l’activitat sexual. S’han de treballar també els afectes sexuals -el desig, l’atracció, l’enamorament i l’amor- i els socials -l’afecció, l’amistat i les cures- i emfatitzar en l’ètica de les relacions amoroses. Félix López Sánchez, 2010.
OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL
- Proporcionar als al•lots i les al•lotes una formació basada en la salut i el plaer i que aprenguin a conèixer-se, a acceptar-se i a expressar la seva eròtica de la manera que se sentin bé.
- Fomentar l’autoestima i l’autonomia.
- Promoure la igualtat entre els homes i les dones.
- Respectar les diferents orientacions sexuals.
- Potenciar la reflexió i l’anàlisi de per què la nostra cultura “regula” el comportament sexual, qualificant-lo en termes de normalitat i anormalitat, per poder comprendre el caràcter convencional i arbitrari d’aquestes normes.
- Contribuir a evitar els embarassos no desitjats, la transmissió d’infeccions i altres esdeveniments desafortunats.