Desenvolupament psicosexual

L’educació sexual comença d’una manera imperceptible i no intencional des dels primers dies de la vida. Indistintament del que es faci i de les ideologies respecte d’això, la família educa sexualment, principalment a través dels models d’identificació i del contacte corporal, del llenguatge del cos, del clima familiar, de les actituds i els comportament materns i paterns.

• A partir dels 2 anys i mig l’infant, que ja ha descobert que les seves mans, els seus peus, la seva cara li pertanyen, comença a interessar-se pels seus òrgans sexuals, a voler comparar-los i a saber-ne alguna cosa. No hi ha una orientació específica del desig, les zones erògenes són molt difuses i les sensacions del plaer sexual són poc intenses.

• La identitat sexual es desenvolupa entre els 2-7 anys, parteix del concepte de saber si som nin o nina, seguit d’una generalització i classificació sexual constant de l’entorn i de les persones amb les quals es relacionen. Aquestes concepcions es manifesten en la conducta.

Aquesta assignació es fa a través de les pautes de criança: assignació dels genitals externs, els noms masculins–femenins i l’adjudicació de vestits i joguines, pentinats, complements -arrecades, flocs...-.

En aquesta etapa es pot intervenir fent feina amb la figura corporal, la identitat sexual, la higiene corporal i la cura del propi cos fomentant el respecte i l’estima per ell mateix o ella mateixa, els afectes i el propi origen. Convé afavorir el desenvolupament de rols sexual flexibles, no discriminatoris.

• A partir dels 7 anys fins aproximament els 10-12 anys no hi ha cap zona erògena preponderant; es considera una etapa de tranquil•litat, la qual cosa no vol dir que les inquietuds per la sexualitat desapareguin, sinó que sorgeixen altres interessos i preocupacions amb més força.

És una etapa en què pot aparèixer una certa discriminació sexual expressada a través dels jocs. També és una etapa de grans amors i relacions sentimentals, es comença a tenir consciència de la pròpia masculinitat o feminitat, i se li dóna sentit a través de les diferències que s’observen en el món adult. També s’inicia un procés d’autoafirmació, que s’afavorirà o refrenarà a través de la consideració de les altres persones.

• L’adolescència és un període de grans canvis i transformacions: el cos comença a madurar, a convertir-se en adult; la ment s’omple de noves idees i pensaments, apareixen nous gusts i interessos, noves experiències afectives, molt especialment l’emoció sexual i l’enamorament. És l’època del desig d’independència familiar, de l’inconformisme i de les teories que pretenen canviar el món. En aquest moment neixen les grans amistats i els primers amors que solen deixar empremta.

L’adolescència comença per la pubertat. En la pubertat (12 a 16 anys segons els casos) es produeixen grans canvis físics: es fa l’estirada, surten grans a la cara i a l’esquena, apareix el pèl a les aixelles i el pubis, es desenvolupen els genitals, creixen el pits a les al•lotes, canvia la veu en els al•lots i comença a perfilar-se el bigoti, apareixen les primeres menstruacions en les al•lotes i les primeres ejaculacions en els al•lots. Es viuen molt confusament aquestes transformacions, que es produeixen de manera brusca.

Font: <http://www.centrejove.org/info/2-noies_com_canvia_cos.html>

No es controlen els moviments i costa acceptar la pròpia imatge corporal, sobretot si no coincideix amb els ideals de bellesa que imposen els cànons socials.

Des d’una perspectiva evolutiva, el desig sexual és instintiu. Però en l’espècie humana una activitat instintiva pura només es produeix durant els primers dies de la vida. Després, a mesura que es va desenvolupant, l’escorça cerebral va integrant i controlant totes les funcions del sistema nerviós.

Des d’una perspectiva individual, la conducta sexual requereix unes etapes diferents de maduració anatomicofuncional del sistema nerviós, de manera que l’aprenentatge requereix arribar a unes determinades etapes evolutives.

Durant la pubertat, la modificació dels mecanismes neuroendocrins i el desenvolupament dels aparells genitals fan que la sensualitat es focalitzi en els genitals externs i es puguin produir els alts nivells d’excitació, les modificacions fisiològiques i les sensacions intensament voluptuoses que caracteritzen la resposta sexual humana, la qual cosa incrementa extraordinàriament l’eficàcia erògena de la pell i el plaer sexual inunda la vida adolescent.

L’orientació del desig ve determinada principalment per l’experiència afectiva particular de la persona i pels continguts del seu significat particular de la sexualitat. L’elaboració del significat del plaer sexual i del desig sexual és fonamentalment un procés d’aprenentatge–socialització en el qual els agents principals són la família, l’escola, el grup d’iguals i els mitjans de comunicació. A través d’aquests agents, la gent jove aprèn el significat de la sexualitat i els hàbits de la conducta sexual propis de la cultura de la societat a la qual pertanyen.

ASPECTES DE RISC PER A LA SALUT EN L’ADOLESCÈNCIA

Necessitat d’experimentació: intenten imitar aquells aspectes que defineixen l’individu, mostrant una elevada receptivitat als models proposats per la publicitat i els mitjans de comunicació, experimentant amb diferents possibilitats de comportament; així és relativament fàcil que integrin diferents conductes freqüents en el seu entorn, relacionades amb hàbits nocius (consum de tabac, alcohol...) sobretot si aquestes conductes són considerades com un “signe de maduresa” o “estatus”. També el fet d’haver d’afrontar situacions noves afavoreix la recerca dels límits, i d’intentar verificar què passa quan s’ultrapassen.

Apetència pel risc: en l’adolescència s’està en posició d’un sentiment especial d’invulnerabilitat que proporciona la percepció d’invulnerabilitat enfront de nombroses situacions. Alguns autors es refereixen a aquest tipus de conducta com “pensament màgic”, resumit en l’habitual frase “a mi no em pot passar”.

Absència de formació adequada: hi ha una manca d’informació mínima sobre la qual fonamentar possibles decisions per prendre i, a més a més, la informació incorrecta o deformada de què es disposa es considera com correcta.

Actitud de les persones adultes enfront de la sexualitat del jovent: la manca de reconeixement o l’oposició enfront de la possibilitat que en l’adolescència es mantenguin relacions sexuals té, en general, com a conseqüència relegar a la clandestinitat aquest tipus d’experiència.

Font: Pere Font

Com a conseqüència d’aquests quatre aspectes, en l’adolescència es pot experimentar un nivell de risc important amb relació a:

En aquesta etapa és important fer feina els temes següents: l’autoestima, l’acceptació d’un mateix i d’una mateixa; la identitat sexual i l’orientació sexual; el foment del respecte cap a la diferència; les relacions personals -iguals, família...-; el desig; l’atracció; l’enamorament; la gelosia; el plaer; la imatge corporal; el respecte i el compromís; la pràctica sexual -masturbació, primeres experiències de carícies, abraçades, besades...-; les relacions coitals; la resposta sexual humana; la reproducció i la contracepció; les ITS; la prostitució; la pornografia; la violència i les agressions sexuals... És important adequar aquesta informació al nivell, a les demandes i a les necessitats de cada adolescent o grup d’adolescents.

Dels 16 als 20 anys és l’etapa en què els al•lots i les al•lotes solen començar les relacions sexuals i la por en les famílies. Però el jovent també té por, no saben bé a què s’enfronten i els mites creats al voltant de la sexualitat no fan més que confondre’ls. L’autoestima sol ser baixa, tant en els al•lots com en les al•lotes, i les experiències que els conten les seves amistats solen ser distorsionades. Coneixeran el sexe d’una manera o d’una altra; per tant, és preferible que tenguin una bona informació. En aquesta etapa la gent jove sol fer menys preguntes, per vergonya o perquè pensen que ja ho saben tot; per tant, és important captar-ne l’atenció i motivar-los a partir de les seves pròpies inquietuds. Les explicacions han de ser més tècniques que en l’etapa anterior, i introduir-hi, de manera indirecta o directa, la prevenció d’embarassos i ITS. Aquests coneixements són més efectius si prèviament s’han treballat l’autoestima i l’autoconcepte, i si es proporcionen pautes bàsiques de relacions interpersonals i habilitats socials. També és important incloure-hi les diferències de gènere i els rols sexuals.

•  La maduresa sexual no és només aprendre tècniques o postures, sinó llevar-nos tabús, pors, vergonyes, saber que no hi ha res de pervers o anormal sempre que sigui una forma d’expressió sincera, agradable i desitjada pels dos membres de la parella.

Madurar és també eliminar de les nostres vides els mites i els tòpics, i funcionar amb el que és bo per a les dues persones. Per exemple, l’obsessió per l’orgasme simultani pot fer que una parella no gaudeixi i es frustri si, com és normal, les dues persones tenen ritmes diferents. Es tracta de gaudir espontàniament d’aquest procés de rebre i deproporcionar sensacions agradables.

Madurar és descobrir que el cervell és el principal òrgan sexual, i que tot el cos és capaç de sentir, d’expressar-se i de gaudir. Cada persona pot tenir una sensibilitat sorprenent en qualsevol part del cos. Per això, és important que la persona se senti suficientment lliure per explorar el seu cos i el de l’altra persona, per acariciar i experimentar noves sensacions i inventar la relació cada dia. La carícia no és només una realitat física, sinó psíquica i emocional. Es tracta que la carícia expressi l’emoció i el sentiment que en aquest moment sentim.

La vida sexual no acaba mai, perquè seguim essent sexuats durant tota la vida. La sexualitat té diferents manifestacions en cada època de  la vida. A la vellesa sol disminuir la freqüència de les relacions coitals, cosa que sol passar de manera gradual. També poden aparèixer una certa dificultat en la consecució de l’orgasme i possibles molèsties vaginals durant el coit, per la qual cosa es dóna més importància a l’afecte, a la tendresa i a la comunicació, que també són aspectes de la sexualitat. Fins i tot hi pot haver nous enamoraments i grans desitjos de mantenir o retrobar una parella sexual.