La diversitat sexual
El sexe i el gènere
El sexe el conformen les característiques biològiques del nostre cos (fisiològiques, anatòmiques, cromosòmiques i hormonals). El sexe es determina segons com són els genitals externs d’una persona per poder-li assignar en el moment que neix la categoria de dona, d’home o intersexual.
Les persones intersexuals són les que neixen amb uns genitals externs que presenten una forma ambigua, per la qual cosa no encaixen en la classificació estàndard (dona/home). Es caracteritza per l’existència de discrepància entre el sexe cromosòmic (XY/XX), gonadal (testicles/ovaris) i genital (penis/vagina).
Encara que les dones i els homes tenen característiques que els diferenciïn, també en comparteixen moltes (hi ha dones peludes, homes amb l’espatlla poc ampla, homes amb malucs amples i dones amb malucs estrets...). Totes i tots tenim característiques del sexe contrari. L’estàndard de dona o d’home no existeix, és un invent.
El gènere és el terme que descriu l’assignació de rols i comportaments que cada societat i cultura assigna a cada sexe. Inclou la manera de vestir, de relacionar-se, d’assumir responsabilitats socials, familiars i professionals.
Socialment i culturalment es manté la creença errònia que els homes han de tenir expressions i comportaments “masculins” i les dones “femenins”, però no hi ha cap evidència que ens indiqui que ha de ser així. Qui diu que una manera de ser és masculina o femenina? Hi ha moltes maneres de ser dona i moltes maneres de ser home i totes són vàlides.
Acceptar els estereotips redueix les nostres possibilitats. No importa com ens comportam, el que vertaderament importa és com ens sentim.
La identitat sexual o de gènere
La identitat sexual o de gènere és el sentiment íntim de ser home, dona, home i dona o de cap.
Segons la nostra identitat, les persones ens podem definir, o no, com:
Cissexuals
La identitat coincideix amb el sexe assignat en néixer.
Transsexual
La persona s’identifica amb el sexe contrari al que li assignaren en néixer. La modificació o no del cos mitjançant cirurgia o fàrmacs és una decisió personal.
Transgènere
La identitat de gènere no encaixa en la categoria d’identitat binària (dona/home), que és exclusiva i excloent. Són persones que flueixem entre tots dos sexes (persones de gènere fluid, persones no binàries, altres...)
Alguns autors utilitzen el terme Trans*, amb asterisc. Com a concepte paraiggua on s’inclouen les persones transsexual i transgèneres.
|
FALSES CREENCES SOBRE LA TRANSSEXUALITAT |
|
|
Falsa creença |
Realitat |
|
Les persones transsexuals estan atrapades en cossos equivocats o que no són seus |
No estan atrapades! Estan vivint en el seu propi cos, legítim i natural. No són al·lotes en cossos d’al·lots ni al·lots en cossos d’al·lotes. A més, són cossos sans, funcionals i perfectes. |
|
Són al·lots que volen ser al·lotes i al·lotes que volen ser al·lots |
Si es diu d’aquesta manera semble que és una decisió capritxosa, quan en realitat no es pot decidir, és un sentir. |
|
Les persones transsexuals són malaltes mentals i tenen trastorns. |
No! La transsexualitat no és una patologia, encara que sí pot ocasionar malestar si no es respecta la seva identitat o si se l’acosa, humilia... igual que succeeix amb les persones cissexuals. |
|
Fins que no són grans no poden saber si són homes o dones. |
Error! La majoria de les persones trans coneixen la seva identitat des de molt petites (igual que les persones cissexuals). |
|
En la majoria dels casos les persones es penedeixen. |
Les persones trans no es penedeixen. Algunes vegades la pressió social és tan forta després del trànsit, que decideixen tornar enrere per seguretat. Es necessita el suport de l’entorn per afrontar el dia a dia. |
|
La transsexualitat es pot corregir. |
La identitat sexual no es pot corregir, ni educar, ni modificar. |
|
Font: “Yuna, mi compañera trans”. Chrysallis. Asociació de Families de Menors Transsexual. |
|
Veure el vídeo:
“Un paso más en la defensa de la diversidad. Mikele Grande”
<https://www.youtube.com/watch?v=N90A1h3EcKU&feature=youtu.be>
L’expressió de gènere és la manera que tenim de mostrar-nos al món i inclou la manera de xerrar, el nostre nom, la forma de vestir, els nostres gests, com ens movem, com ocupam l’espai, quins són els nostres gusts, etc.
La pressió social existent amb relació als estereotips de gènere, ha contribuït a generar situacions de desigualtat i discriminació. Perquè existeixi la igualtat, és necessari que les persones puguin expressar els seus gustos i preferències de forma lliure i respectar els de les altres persones.
|
TRENCANT ELS ESTERIOTIPS DE GÈNERE |
Ens hem d’expressar de la manera en què ens sentim a gust També hem de respectar totes les persones siguin quin siguin els seus gustos i la seva aparença Font: “Yuna mi compañera trans. Chrysallis. Asociació de Families de Menors Transsexual” |
Veure el vídeo:
“Pol”
<https://www.youtube.com/watch?v=NR2C6JwLXSE>
L’orientació sexual
L’orientació sexual -també anomenada tendència sexual, inclinació sexual i orientació del desig- es refereix a l’atracció sexual, eròtica, emocional o amorosa cap a persones que pertanyen a un determinat sexe.
Encara que s’ha estudiat molt sobre l’orientació sexual, es desconeixen els factors que la determinen. Se sap que no depèn de la voluntat de les persones i que se sol definir en la infància i en l’adolescència, sense haver de passar necessàriament per una experiència sexual.
Actualment, segons com sigui l’orientació sexual d’una persona, es diu que és:
Heterosexual
Una persona és heterosexual quan sent atracció sexual per les persones del sexe contrari al seu.
En la pubertat i en l’adolescència els contactes sexuals amb altres persones del mateix sexe solen ser habituals, forma part d’aquesta etapa d’experimentació. També és habitual tenir fantasies o somnis en els quals es tenen relacions sexuals amb persones del mateix sexe. En aquests casos, els professionals que ens ocupam de l’educació afectiva i sexual, podem explicar que això és normal i que no ha de ser motiu de confusió.
Homosexual
Una persona és homosexual quan sent atracció cap a les persones del seu mateix sexe. És a dir, una dona que se sent atreta per les dones –lesbiana- o un home que se sent atret per homes –gai-.
Diversos autors Alfred Kinsey (1948 i 1953) i Fritz Klein (1985) observaren que:
- Hi ha diverses formes d’orientació sexual, des d’exclusivament heterosexual fins a l’exclusivament homosexual, passant per situacions intermèdies.
- La orientació sexual pot canviar al llarg de la vida.
A la nostra societat s’han produït avanços socials importants pel que fa a la normalització de l’homosexualitat com una expressió normal i positiva del desig. Això facilita que es pugui compartir aquesta orientació del desig amb les amistats i la família.
Tot i així, quan un al•lot o una al•lota adolescent se n’adona que és homosexual s’enfronta a una situació que, en alguns casos, no és acceptada pel seu entorn i això pot provocar que es visquin contradiccions, com per exemple el desig de satisfer les expectatives de l’entorn -parella heterosexual estable- i el de satisfer les pròpies necessitats.
Malauradament, també són habituals les sensacions de temor al rebuig, que fan que la persona visqui la seva orientació sexual en secret i se senti sola, o que directament dugui una doble vida, precisament pel temor a l’assetjament o al rebuig.
Algunes persones volen imposar a les altres la seva manera d’entendre la sexualitat i es comporten amb desconsideració, falta de respecte i, fins i tot, amb agressivitat cap a les persones que expressen la seva sexualitat de manera diferent a la que elles consideren l’adequada i correcta.
La bisexualitat
És bisexual la persona que, indistintament, sent atracció afectiva i sexual cap a les dones i els homes. Això no significa que senti atracció cap a tothom, sinó que en algun moment pot experimentar atracció per un home i, en un altre, per una dona.
L’ asexualitat
L’asexualitat és la manca d'atracció sexual, o el baix o nul interès per l'activitat sexual. És diferent de l'abstinència sexual i el celibat, que solen ser conductes motivades per creences personals o religioses. Algunes persones asexuals s'involucren en activitats sexuals tot i no tenir un desig sexual cap a altres persones -desig de complaure a la parella, desig de tenir descendència...-. L'acceptació de l'asexualitat com una orientació sexual i com a camp d'investigació científica és relativament nova. Actualment no hi ha consens sobre si l'asexualitat és o no una orientació sexual.
La pansexualitat
La persona pansexual sent atracció per les persones, independentment del seu sexe -homes, dones o intersexuals-, de la seva orientació sexual -homosexuals, heterosexuals, bisexuals, asexuals o pansexuals- i del seu gènere – masculí, femení, trans-. Se senten atretes sobretot per la personalitat de la persona, independentment de la seva aparença i estètica. Per a aquestes persones, el sexe i el gènere són conceptes que no tenen importància.
La societat i la diversitat sexual o de genere
En la nostra societat s’han produït avenços importants pel que fa a l’acceptació de la diversitat sexual i de gènere; fins i tot s’han publicat lleis autonòmiques que reconeixen drets per al col•lectiu de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals (LGTBI). Això facilita que cada vegada més les persones puguin expressar-se lliurement en relació amb la seva afectivitat i la seva sexualitat, així com autodeterminar el seu gènere sense l’obligació de tenir cap diagnòstic ni cap tractament mèdic, i sense haver de modificar el seu cos.
Tot i així, la LGTBI fòbia social (lesbofòbia, homofòbia, transfòbia i bifòbia), l’aversió contra les persones LGTBI encara no està erradicada. Es manifesta de moltes maneres: des del menyspreu i burles, fins als maltractaments físics o psicològics. Es pot menysprear i agredir de moltes maneres:
- Amb paraules.
- Fent acudits ofensius.
- Mirant amb menyspreu o rebutjant l’apropament físic de la persona.
- Fent costat o rient les “gràcies” a qui menysprea o agredeix.
Veure el vídeo:
"El Món al revés. Heterofòbia"
https://www.youtube.com/watch?v=F1Sbswx4_tI
Les persones que estam en contacte amb la gent jove tenim un paper molt important a l’hora de treballar la diversitat sexual, perquè som qui li transmetem una cultura i uns valors determinats, de manera conscient o inconscient. Per potenciar l'aprenentatge de la convivència d’aquest món tan divers, es pot incidir en:
- L'acceptació del propi sexe i el coneixement profund de l'altre.
- La igualtat entre les persones, tot respectant les diferències de cadascuna.
- La desmitificació dels tabús que hi ha sobre el cos masculí, femení, trans.
- Rompre amb els estereotips de gènere.
Veure el vídeo: “Qué es la diversidad sexual, explicación fácil” https://www.youtube.com/watch?v=1QbTZYiQ6BA
A la nostra comunitat autònoma disposam d’una llei, de protocols, de guies i dels recursos següents:
- La Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per erradicar la LGTBI fòbia, sorgeix arran de la vulneració de drets que hi havia i continua havent-hi per raó de l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere a les Illes Balears.
- Unitat d’Identitat de Gènere (UDIG), a l’Hospital Universitari Son Espases, que ofereix atenció, orientació, assessorament i acompanyament psicoterapèutic, tant a la població infantil i adolescent (telèfon: 871 20 50 80/81/82) com a les persones adultes (telèfon: 871 20 62 43).
- Servei d’atenció integral a persones LGTBI i a les seves famílies que ofereix una atenció social, jurídica i psicològica, així com assessorament en diversitat sexual i de gènere als professionals que ho sol•licitin. Aquest servei depèn del Servei de Coordinació i Atenció a la Diversitat Sexual i de Gènere de la Direcció General de Coordinació de la Conselleria de Presidència, que és l’òrgan coordinador de les polítiques públiques LGTBI. Telèfon: 971 17 71 62. A/e: serveilgtbi@dgcg.caib.es