Les necessitats afectives

La seguretat emocional

La seguretat emocional fa referència a la necessitat que tenim les persones de sentir-nos segures i protegides per altres persones que entenem i sentim incondicionals, disponibles i competents.

Aquestes persones són les que denominam figures d’afecció i, generalment, són la mare, el pare i/o les persones que ens cuiden i amb les quals establim un vincle afectiu.

El suport social

El suport social és l’ajuda que ens proporcionen les persones que no formen part de la nostra família. Tots tenim una xarxa de suport social més o menys àmplia. Integren aquesta xarxa les amistats i les persones conegudes i ens permet cobrir necessitats lúdiques, de comunicació, de col•laboració, de socialització...

Com a éssers socials que som, la relació que tenim amb diferents grups -escola, barri, feina, esport, amistats, aficions...-, ens ofereix l’oportunitat de comunicar-nos amb les altres persones i socialitzar-nos millor.

El suport social ens permet sentir que pertanyem a un grup, que participam en la construcció del nostre entorn i que som persones acceptades.

La intimitat

La intimitat és el tipus de relació afectiva que establim quan compartim els nostres sentiments i el nostre cos, i quan establim vincles afectius estrets i intensos.

Quan les necessitats afectives no estan cobertes adequadament, augmenta la nostra vulnerabilitat i tenim més risc:

• D’establir vincles afectius negatius. Això passa quan cercam la seguretat, el suport i la intimitat en persones i grups que ens poden fer mal i amb els quals establim relacions tòxiques.

• De tenir conductes de risc. Sol succeir quan la por a perdre una persona o a sentir que ens rebutgen o no ens accepten passa per damunt de la nostra seguretat. Un exemple d’aquest tipus de conducta pot ser no emprar protecció, per por al rebuig, en les trobades sexuals, malgrat conèixer el risc d’embaràs i d’infeccions de transmissió sexual.

L’educació afectiva i sexual en l’adolescència implica interessar-se pel bagatge afectiu del grup en general i de cada jove en particular i saber quin és. D’aquesta manera ens podem fer una idea sobre si les necessitats afectives estan suficientment cobertes en la família, el grup d’iguals o la parella, si n’és el cas.

Aquesta exploració per elaborar la particular “radiografia afectiva” dels al•lots i de les al•lotes ens permetrà entendre algunes preguntes que ens poden fer en les sessions educatives i situar-nos en la realitat del grup amb el qual treballam. També, si cal, podrem oferir i aproximar recursos al jovent que l’ajudin a respondre positivament a les seves necessitats, un cop que se n’hagi adonat i les vulgui afrontar.

Partim del supòsit que cada adolescent ha viscut una trajectòria i una vivència afectiva i emocional única i que la diversitat de trajectòries i vivències es manifestarà en les opinions i creences que expressin sobre l’afectivitat i la sexualitat.
Tenint en compte que la família és el principal context de socialització, hauria de complir una sèrie de funcions:

• Satisfer necessitats bàsiques com ara dormir, menjar, vestir de manera adequada, etc.
• Ensenyar valors i normes.
• Donar afecte.
• Educar per ajudar a adquirir competències en totes les àrees de la vida.

Aquestes funcions es compleixen millor o pitjor segons l’estil educatiu de la família.