Treballar aquestes temàtiques sovint pot parèixer difícil, però la majoria de professionals consideren que és important. Abans d’iniciar la intervenció és aconsellable plantejar-se una sèrie de qüestions:
- Com em situo davant els temes que tractarem?
- Com els visc? Com els puc transmetre?
- Tenc prejudicis?
- Davant aquests aspectes, oferim dos consells:
- Parlar en primera persona en adreçar-vos al jovent.
- Si hi ha alguna temàtica que us crea incomoditat, és millor no abordar-la i tractar-ne d’altres.
|
ORIENTACIONS QUE PODEN SERVIR D’AJUDA PER TRACTAR
L’EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL
|
- Adequar el projecte a les necessitats i capacitats de cada grup, adaptant les activitats, les qüestions per debatre, etc.
- Crear un clima de confiança, respecte i participació. El respecte i la confiança en el grup s’afavoreixen quan es respecten els límits personals. És fonamental no obligar a donar l’opinió i no criticar les valoracions que es facin -sobre sexualitat, diferents fets i conductes, etc.-.
- Canalitzar convenientment l’ansietat que pugui aparèixer en el grup. Analitzar amb tolerància les situacions d’ansietat -rialles, silencis, interrupcions...- xerrar de manera clara i pràctica pot ajudar a reduir-la.
- El llenguatge ha de ser planer, clar, concret i no sexista.
- No teniu perquè saber-ho tot, ni tenir totes les respostes. Depenent del problema i juntament amb l’alumnat podeu cercar les respostes.
- Mai no es poden consentir comentaris despectius cap a ningú, ni afirmacions generals que puguin danyar l’autoestima d’algú.
- S’ha d’afavorir el treball amb dinàmiques i tècniques de grup (pluja d’idees, jocs de rols, debats, etc.) i activitats adequades que despertin l’interès en l’alumnat -materials audiovisuals, jocs, etc.-.
|