3. INSTRUCCIÓ

a) Al·legacions (article 76 LPAC)

Els interessats poden fer al•legacions i aportar documents en qualsevol moment del procediment anterior a la fase d’audiència.

b) Fase de prova (article 77 LPAC)

Els fets rellevants per a decisió d’un procediment podran acreditar-se mitjançant qualsevol medi de prova admissible en dret (es remet a la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil).

Quant l’Administració no tengui per cert un fet al•legat o la naturalesa del procediment ho requereixi, l’obertura d’un procediment de prova per un termini no superior a 30 dies ni inferior a 10 dies. Se practicaran totes les proves que es proposin per l’interessat i s’admetin per l’instructor i aquelles que consideri l’instructor que són necessàries per determinar la existència o/i quantificació de la responsabilitat. Això no obstant, existeix la possibilitat d’obrir un període extraordinari de prova

La no admissió de les proves sol•licitades requereix una resolució motivada sobre la innecessarietat de la seva pràctica per evitar la indefensió de l’interessat. Les proves que s’admetin s’han de practicar amb audiència de les parts implicades.

És essencial recordar que la jurisprudència constant i reiterada del TS ha establert, per totes citam la Sentència de la Sala 3.ª del Tribunal Suprem dictada, de 19 d’octubre de 2004 (rec. 7286/2000), ha establert clarament que la càrrega de la prova recau en la part recurrent i ha dit que serà «quien desea obtener la reparación que cree justa, como consecuencia de la a su juicio inadecuada prestación del servicio público, quien acredite que se produjo un acontecimiento que desencadenó un daño imputable al funcionamiento del servicio en cualquiera de sus manifestaciones, para que de ese modo se pueda achacar ese daño a la Administración como responsable de aquél».

En qualsevol cas, això no implica que l’Administració quedi exonerada de tota càrrega probatòria, ja que també haurà d’ acreditar les circumstàncies en virtut de les quals pugui demostrar que no existeix l’obligació d’indemnitzar.

Es tracta, d’una càrrega compartida en la qual el perjudicat i l’administració hauran d’atendre en la mesura que pertoqui en cada cas.

L’Administració, per exemple, haurà de provar la influència de l’actuació de tercers que pugui servir per rompre el nexe causal. En paraules del TS «por aplicación de los principios de la carga de la prueba contenidos en el artículo 1214 del Código Civil, es claro que corresponde a la Administración titular del servicio la prueba sobre la incidencia, como causa eficiente, de la acción de terceros, y salvo en el supuesto de hecho notorio le corresponde también a la Administración acreditar aquellas circunstancias de hecho que definen el estándar de rendimiento ofrecido por el servicio público para evitar las situaciones de riesgo de lesión patrimonial a los usuarios del servicio derivadas de la acción de terceros y para reparar los efectos dañosos producidos por los mismos» (STS dictada en el rec. 38/2012).

c) Informes i dictàmens (article 81 LPAC)

Aquest article està previst específicament pels procediments de responsabilitat patrimonial.

En aquest cas, diu que és sol•licitarà informe del servei el funcionament del qual hagi ocasionat la lesió en relació amb la qual es demana la indemnització, que no es pot excedir més de 10 dies el termini per emetre’l.

Així mateix, en cas que la quantia superi 50.000 euros o la quantitat que indiqui la Llei autonòmica corresponent, s’haurà de demanar dictamen al Consell d’Estat o, en cas d’existir, a l’òrgan equivalent de la Comunitat Autònoma.

A l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears s’ha de tenir present l’article l’article 18.12 de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears. Aquest article exigeix el dictamen com a preceptiu en els procediments tramitats per les administracions públiques de les Illes Balears, sempre que la quantitat reclamada sigui superior a 30.000 euros. Aquest Dictamen es demana quant ja ha culminat la instrucció, per aquest motiu, en farem referència més tard.

d) Audiència (article 82 LPAC)

Instruït el procediment, i just abans de redactar la proposta de e resolució, se posarà de manifest a l’interessat.

El tràmit d’audiència consisteix en atorgar un termini de 10 a 15 dies per tal que els interessats, a la vista de l’expedient, formulin al•legacions o aportin els documents que considerin adients.

Concreta l’article 82 de la LPAC que l’audiència serà sempre anterior a l’informe del servei jurídic i del dictamen del òrgan consultiu, si aquest fos necessari. Aquestes aportacions es tendran en compte a l’hora de redactar la proposta de resolució.

S’ha d’indicar que es pot prescindir d’aquest tràmit quant no s’hagin de tenir en compte altres fets ni altres proves que les aportades per l’interessat.

A l’article 82.5 de la LPAC es fa referència a una especialitat del procediment de responsabilitat patrimonial en els casos de l’article 32.9 de la Llei 40/2015, i preveu la necessitat de donar audiència al contractista, a l’efecte de què es personi al procediment i presenti les al•legacions que consideri i proposi les proves que estimi necessàries.

e) Proposta de Resolució o proposta d’acord (article 91.1 LPAC)

Un cop tenim la prova admesa practicada, els informes facultatius que s’hagin pogut demanar i el preceptiu del servei que presumptament ha causat la lesió, i s’ha produït el tràmit d’audiència, l’instructor del procediment dictarà la seva proposta de resolució on valorarà les al•legacions i les proves dutes a terme.

En cas d’acord, es sotmetrà la proposta d’acord per a la formalització per a l’interessat i l’òrgan competent per subscriure-la.

f) Dictamen

Un cop ha finalitzat el tràmit d’audiència, quan ja està conclusa la instrucció de l’expedient de responsabilitat patrimonial,en el termini de 10 dies, l’òrgan instructor, proposarà, quan sigui preceptiu, que es demani, si és obligatori, el dictamen de l’òrgan consultiu que pertoqui. Si es tracta d’una responsabilitat patrimonial d’aquesta Comunitat Autònoma, es tractarà del Consell Consultiu de les Illes Balears (si és de l’Estat serà el “Consejo de Estado”).

S’ha de fer en aquest moment obligatòriament perquè l’òrgan consultiu ha de poder dictaminar sobre l’expedient totalment acabat. Si així no es fes, com ha succeït en multitud d’ocasions, es retornarà l’expedient perquè es tramiti de manera completa.