D. JURISDICCIÓ COMPETENT

Un dels aspectes més controvertits de la distribució de competències entre els diferents ordres jurisdiccionals del nostre país ha estat, durant els anys noranta, el relatiu a la responsabilitat patrimonial de les Administracions públiques. Els quatre ordres jurisdiccionals —el civil, el penal, el contenciós administratiu i el social— s’han considerat competents, en base a diferents arguments, per conèixer de les reclamacions de responsabilitat patrimonial de l'Administració pels danys ocasionats per la seva actuació, sobretot en l'àmbit sanitari.

El 13 de juliol de 1998 el legislador va aprovar la modificació de l'article 9.4 LOPJ i la nova Llei 29/1998, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa(LJCA). Uns mesos després, el 13 de gener de 1999, va afegir la DA 12a a la LPAC. La doble reforma de 1998 va atribuir la competència exclusiva, des d’una perspectiva general, a l'ordre contenciós administratiu; la de 1999 ho va fer a l'àmbit específic —i més polèmic— de l'assistència sanitària. Aquesta triple reforma és determinant, i tracta de neutralitzar els arguments utilitzats pels ordres civil i social per conèixer de les reclamacions de responsabilitat de l'Administració.

Segons el nou apartat que es va afegir a l'article 9.4 LOPJ, «los Tribunales y Juzgados del orden contencioso-administrativo c]onocerán, asimismo, de las pretensiones que se deduzcan en relación con la responsabilidad patrimonial de las Administraciones públicas y del personal a su servicio, cualquiera que sea la naturaleza de la actividad o el tipo de relación de que se derive. Si a la producción del daño hubieran concurrido sujetos privados, el demandante deducirá también frente a ellos su pretensión ante este orden jurisdiccional».

Al seu torn, l'article 2.e) de la nova LJCA estableix que «[el orden jurisdiccional contencioso-administrativo conocerá de les cuestiones que se suscitin en relación con: […l]a responsabilidad patrimonial de las Administraciones públicas, cualquiera que sea naturaleza de la actividad o el tipo de relación de que derive , no pudiendo ser demandadas aquéllas por este motivo ante los órdenes jurisdiccionales civil o social». Aquest precepte serveix de tancament, doncs prohibeix expressament que els ordres civil i social coneguin de reclamacions de responsabilitat patrimonial dirigides contra l'Administració.

Encara així hi hagut problemes posteriorment en aquestes reformes sobre tot davant la possibilitat de què es demandin a les asseguradores , ja que de cada cop és més freqüent que les Administracions Públiques assegurin els riscos derivats de la seva responsabilitat patrimonial.
Dins de l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu s’atribueix la competència per conèixer de les demandes de responsabilitat patrimonial de l’Administració Autonòmica (les demandes contra els actes de l’Administració local són sempre competència dels Jutjats:article 8 de la LJCA) per raó de la quantia:

1.  Las reclamacions de responsabilitat patrimonial que no superin els 30.050 euros són competència dels Jutjats (article 8 LJCA).
2.  Quan es supera aquesta quantia la competència és de la Sala del TSJ de les Illes Balears (article 10 LJCA).