1.1. Causes d’invalidesa
La resolució de concessió de les subvencions és un acte declaratiu de drets i, per tant, es troba protegit per una sèrie de normes que el doten d’estabilitat pel que fa a possibles revisions, modificacions o revocacions posteriors de l’Administració.
No obstant això, aquest règim general que el fa immodificable té unes excepcions la causa de les quals rau en les infraccions de l’ordenament jurídic que es puguin haver comès quan es va dictar, tant en el vessant administratiu com en el pla estrictament pressupostari, i que comporten la invalidesa de l’acte de concessió.
Així, l’article 36.1 de la LGS, de caràcter bàsic, prescriu que són causes de nul·litat de la resolució de concessió:
a) Les que indica l’article 62.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú [Aquesta referència normativa s’ha d’entendre feta a l’actual article 47 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques].
b) La mancança o insuficiència de crèdit, de conformitat amb el que estableix l’article 46 de la Llei general pressupostària (i la resta de normes del mateix caràcter de les administracions públiques subjectes a aquesta Llei).
Pel que fa a les primeres causes, l’article 47 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposa que “els actes de les administracions públiques són nuls de ple dret en els casos següents:
a) Els que lesionin els drets i les llibertats susceptibles d’empara constitucional.
b) Els dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori.
c) Els que tinguin un contingut impossible.
d) Els que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’aquesta.
e) Els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenguin les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col•legiats.
f) Els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic, pels quals s’adquireixen facultats o drets, quan es manqui dels requisits essencials per a la seva adquisició.
g) Qualsevol altre que s’estableixi expressament en una disposició de rang legal.”
Pel que fa a les segones causes, l’article 46 de l’LGP disposa que “els crèdits per a despeses són limitadors. No es poden adquirir compromisos de despesa ni obligacions per una quantia superior a l'import dels crèdits autoritzats als estats de despeses, i són nuls de ple dret els actes administratius i les disposicions generals amb rang inferior a Llei que incompleixin aquesta limitació, sense perjudici de les responsabilitats que regula el títol VII d'aquesta Llei”. En el mateix sentit s’expressa l’article 27 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.