1.2. Efectes de la declaració d’invalidesa
El reconeixement de la invalidesa d’un acte administratiu comporta la privació dels seus efectes, bé des de que aquest es dictà (en cas de la nul•litat de ple dret), o bé des de la seva pròpia declaració (quan es consideri anul·lable).
Per tant, si la disposició gratuïta de fons fou l’efecte principal de l’acte de concessió, quan quedi privat d’eficàcia, serà necessari que els fons es reintegrin. Aquesta és la raó per la qual l’apartat 4 de l’article 36 (LGS) disposa que la declaració judicial o administrativa de nul•litat o anul•lació comporta el deure de reintegrar les quantitats percebudes.
Ara bé, la nul•litat de l’acte administratiu és compatible amb la bona fe del beneficiari i s’ha de tenir en compte que la devolució o el reintegrament li pot ocasionar danys irreparables, sobretot si ja ha aplicat els fons percebuts en el desenvolupament d’una activitat que, sense l’ajuda, no hauria emprès, o si els ha emprat en benefici d’un tercer.
Conscient d’aquest risc, el legislador preveu que les facultats de revisió no poden ser exercides quan, per prescripció de les accions, pel temps transcorregut o per altres circumstàncies, l’exercici d’aquestes sigui contrari a l’equitat, a la bona fe, al dret dels particulars o a les lleis (article 110 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques).
La Llei general pressupostària no preveu que les quantitats que s’han de reintegrar com a conseqüència de la invalidesa de l’acte de concessió reportin interessos de demora, a diferència del que ocorre amb les quantitats que s’han de reintegrar en virtut de l’article 37 de la Llei general de subvencions o de l’article 44 del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005.
No obstant això, en aquests casos és d’aplicació l’article 77.4 en relació amb el 17, ambdós de la Llei general pressupostària, que disposen que els reintegraments derivats de la revisió d’actes reportaran l’interès legal fixat en la Llei de pressuposts per a cada any dels que integrin el període de càlcul.
En conseqüència, l’interès legal aplicable no sofrirà l’increment del 25 % previst per als reintegraments en l’article 38 de la Llei general de subvencions.
Per al cas de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, és d’aplicació l’article 23 de la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.