2.1. Causes del reintegrament

L’article 37 de la Llei general de subvencions i l’article 44 del Text refós de la Llei de subvencions de la CAIB, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005 (preval la norma autonòmica) enumeren una sèrie de causes de reintegrament que tenen en comú el fet que el beneficiari o l’entitat col•laboradora incompleixin els seus deures.

Es tracta de supòsits que ocasionen la privació de l’eficàcia de l’acte subvencional i que són independents de la validesa inicial d’aquest, ja que no concerneixen els requisits essencials per a la seva formació sinó les condicions que regeixen en la seva aplicació o execució.

No obstant això, pot ser que els incompliments del beneficiari es produeixin després de la concessió però amb anterioritat al cobrament de la subvenció, un supòsit gens infreqüent si es considera que, com a norma general, prèviament al cobrament el perceptor ha de justificar la realització de l’activitat i les condicions imposades.

En aquest cas, el que es produirà no serà el reintegrament, atès que no s’ha “cobrat”, sinó la pèrdua del dret al cobrament, com expressament disposa l’article 34.3 de la Llei general de subvencions.

Constitueixen causes de reintegrament d’acord amb l’article 44 del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005:

a) Obtenció de la subvenció falsejant les condicions requerides o ocultant les que ho haurien impedit i qualsevol altre supòsit que doni lloc a l’anul•lació de la resolució de concessió en els termes que preveu l’article 25 d’aquesta Llei.

Aquesta causa suposa una actuació dolosa per tal d’obtenir la subvenció, bé de caràcter actiu (falsejament), o bé de caràcter omissiu (ocultació), que podrà ser de naturalesa delictiva, sempre que la quantia indegudament percebuda depassi l’import de 100.000 €, tal com tipifica l’article 308 del Codi penal.

Article 308.

1. El que obtingui subvencions o ajudes de les Administracions Públiques, inclosa la Unió Europea, en una quantitat o per un valor superior a cent mil euros falsejant les condicions requerides per a la seva concessió o ocultant les que l'haguessin impedit serà castigat amb la pena de presó d'un a cinc anys i multa del punt al sèxtuple del seu import, tret que dugui a terme el reintegrament a què es refereix l'apartat 6.

2. Les mateixes penes s'imposaran al que, en el desenvolupament d'una activitat sufragada totalment o parcialment amb fons de les Administracions públiques, inclosa la Unió Europea, els apliqui en una quantitat superior a cent mil euros a finalitats diferents d'aquells per als quals la subvenció o ajuda va ser concedida, tret que dugui a terme el reintegrament a què es refereix l'apartat 6.

3. A més de les penes assenyalades, s'imposarà al responsable la pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions o ajudes públiques i del dret a gaudir de beneficis o incentius fiscals o de la Seguretat Social durant un període de tres a sis anys.

4. Si la quantia obtinguda, defraudada o aplicada indegudament no superés els cent mil euros però excedís de deu mil, s'imposarà una pena de presó de tres mesos a un any o multa del punt al triple de la citada quantia i la pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions o ajudes públiques i del dret a gaudir dels beneficis o incentius fiscals o de la Seguretat Social durant el període de sis mesos a dos anys, tret que dugui a terme el reintegrament a què es refereix l'apartat 6.

5. A l'efecte de determinar la quantia a què es refereix aquest article, s'atendrà el total de l'obtingut, defraudat o indegudament aplicat, amb independència de si escau d'una o de diverses Administracions Públiques conjuntament.

6. S'entendrà realitzat el reintegrament al qual es refereixen els apartats 1, 2 i 4 quan pel perceptor de la subvenció o ajuda es procedeixi a retornar les subvencions o ajudes indegudament percebudes o aplicades, incrementades en l'interès de demora aplicable en matèria de subvencions des del moment en què les va percebre, i es dugui a terme abans que s'hagi notificat la iniciació d'actuacions de comprovació o control en relació amb aquestes subvencions o ajudes o, en el cas que tals actuacions no s'haguessin produït, abans que el Ministeri Fiscal, l'Advocat de l'Estat o el representant de l'Administració autonòmica o local de què es tracti, interposi querella o denúncia contra aquell dirigida o abans que el Ministeri Fiscal o el jutge d'instrucció realitzin actuacions que li permetin tenir coneixement formal de la iniciació de diligències. El reintegrament impedirà que a aquest subjecte se li persegueixi per les possibles falsedats instrumentals que, exclusivament en relació al deute objecte de regularització, el mateix pogués haver comès amb caràcter previ a la regularització de la seva situació.

7. L'existència d'un procediment penal per algun dels delictes dels apartats 1, 2 i 4 d'aquest article, no impedirà que l'Administració competent exigeixi el reintegrament per via administrativa de les subvencions o ajudes indegudament aplicades. L'import que hagi de ser reintegrat s'entendrà fixat provisionalment per l'Administració, i s'ajustarà després al que finalment es resolgui en el procés penal.

El procediment penal tampoc paralitzarà l'acció de cobrament de l'Administració, que podrà iniciar les actuacions dirigides al cobrament tret que el jutge, d'ofici o a instàncies de part, hagués acordat la suspensió de les actuacions d'execució prèvia prestació de garantia. Si no es pogués prestar garantia en tot o en part, excepcionalment el jutge podrà acordar la suspensió amb dispensa total o parcial de garanties si apreciés que l'execució pogués ocasionar danys irreparables o de molt difícil reparació.

8. Els jutges i tribunals podran imposar al responsable d'aquest delicte la pena inferior en un o dos graus, sempre que, abans que transcorrin dos mesos des de la citació judicial com investigat, dugui a terme el reintegrament a què es refereix l'apartat 6 i reconegui judicialment els fets. L'anterior serà igualment aplicable respecte d'altres partícips en el delicte diferents de l'obligat al reintegrament o de l'autor del delicte, quan col•laborin activament per a l'obtenció de proves decisives per a la identificació o captura d'altres responsables, per al complet esclariment dels fets delictius o per a l'esbrinament del patrimoni de l'obligat o del responsable del delicte.

Aquesta primera causa de reintegrament, a diferència de les restants, es produeix en el moment de la concessió. Això suposa que la causa de reintegrament pot concórrer amb una causa d’invalidesa de la resolució de concessió.

Per resoldre aquest conflicte que es presenta per la concurrència de causes, la Llei general de subvencions opta per seguir el camí per a l’exigència del reintegrament, prescindint del laboriós procediment de la revisió d’ofici.

A aquest efecte, l’article 36 literalment disposa que “no procedeix la revisió d’ofici de l’acte de concessió quan es doni alguna de les causes de reintegrament que preveu l’article següent”.

No obstant això, a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, l’article 25 del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, abans esmentat, disposa que “la resolució de concessió de subvenció o, si n’és el cas, l’acord convencional són invàlids per qualsevol de les causes de nul•litat de ple dret o d’anul•labilitat establertes en l’ordenament jurídic aplicable”.

En aquests supòsits, l’òrgan competent ha de procedir, si escau, a la revisió d’ofici o a la declaració de lesivitat i a la impugnació de l’acte, respectivament, d’acord amb la legislació de règim jurídic de les administracions públiques. Així mateix, l’òrgan competent ha d’iniciar, si pertoca, el procediment de reintegrament de les quantitats abonades”.

b) Incompliment total o parcial de l’objectiu, de l’activitat, del projecte o no-adopció del comportament que fonamenti la concessió de la subvenció.
Tal com assenyala el Reglament de la Llei general de subvencions, aprovat pel Reial decret 887/2006, de 21 de juliol (article 91), el beneficiari ha de complir tots i cadascun dels objectius, les activitats i els projectes; ha d’adoptar els comportaments que fonamentaren la concessió de la subvenció, i ha de complir els compromisos assumits amb motiu d’aquesta. Si no, es procedirà al reintegrament. Ara bé, el reintegrament no sempre és total, sinó que pot ser parcial, segons quin sigui el grau d’incompliment.

c) Incompliment de l’obligació de justificació o justificació insuficient en els termes que estableix l’article 39 d’aquesta Llei i, si escau, en les normes reguladores de la subvenció.

El beneficiari d’una subvenció no sols està obligat a dur a terme l’activitat subvencionada. També ha d’acreditar que l’ha realitzada i que ha invertit en aquesta finalitat tots els fons percebuts mitjançant la presentació dels justificants pertinents.

Per això, la manca de justificació comporta les mateixes conseqüències que el fet de no dur a terme l’activitat. Sempre que l’activitat s’hagi fet totalment, la justificació parcial o insuficient de la despesa, és a dir, l’acreditació d’haver fet una despesa inferior a l’import de la subvenció concedida, serà causa de reintegrament tan sols per l’excés percebut sobre la quantitat justificada.

Aquesta mateixa conseqüència serà predicable del fet que es descartin justificants aïllats per manca de valor probatori en els termes que estableix la normativa. S’entendrà no complerta l’obligació de justificar quan l’Administració, en les seves actuacions de comprovació o de control financer, detecti que en la justificació feta pel beneficiari s’han inclòs despeses que no responen a l’activitat subvencionada, que no han suposat un cost susceptible de subvenció, que han estat ja finançades per altres subvencions o recursos o que han estat justificades mitjançant documents que no reflecteixen la realitat de les operacions.

Pel que fa a la justificació presentada fora de termini, l’article 70.3 del Reglament general de la Llei de subvencions disposa que “si transcorre el termini de justificació sense que el compte justificatiu s’hagi presentat davant l’òrgan administratiu competent, aquest requerirà al beneficiari perquè sigui presentat en l’improrrogable termini de quinze dies.

El fet de no presentar el compte justificatiu en el termini establert comportarà l’exigència del reintegrament i altres responsabilitats establertes a la Llei general de subvencions. La presentació del compte justificatiu en el termini addicional de quinze dies no eximeix el beneficiari de les sancions que, de conformitat amb la Llei general de subvencions corresponguin”.

d) Incompliment de l’obligació d’adoptar les mesures de difusió de l’apartat 4 de l’article 34 d’aquesta Llei.

El precepte esmentat estableix que els beneficiaris han de donar la publicitat adequada del caràcter públic del finançament de programes, activitats, inversions o actuacions de qualsevol tipus que siguin objecte de subvenció, en els termes reglamentàriament establerts.

Pel que fa a això, el Reglament de desplegament de la Llei general de subvencions, estableix que si s’ha incomplert aquesta obligació, però el compliment és encara possible, en els termes que estableixen les bases reguladores o a la resolució de convocatòria, o amb mesures alternatives, s’ha de fixar un termini no superior a quinze dies per adoptar les mesures de difusió. Si no s’atén aquest requeriment serà procedent exigir el reintegrament.

e) Resistència, excusa, obstrucció o negativa a les actuacions de comprovació i control financer que preveuen els articles 11 i 28 d’aquesta Llei, com també incompliment de les obligacions comptables, registrals o de conservació de documents quan se’n derivi la impossibilitat de verificar la finalitat donada als fons percebuts, el compliment de l’objecte, la realitat i regularitat de les activitats subvencionades, o la concurrència de subvencions, ajudes, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat, procedents de qualssevol administracions o ens públics o privats, nacionals, de la Unió Europea o d’organismes internacionals.

f) Incompliment de les obligacions imposades per l’Administració a les entitats col•laboradores i als beneficiaris, com també dels compromisos assumits per aquests, amb motiu de la concessió de la subvenció, sempre que afectin o es refereixin a la forma en què s’hagin d’aconseguir els objectius, dur a terme l’activitat, executar el projecte o adoptar el comportament que fonamenta la concessió de la subvenció.

g) Incompliment de les obligacions imposades per l’Administració a les entitats col•laboradores i als beneficiaris, com també dels compromisos assumits per aquests, amb motiu de la concessió de la subvenció, distints dels anteriors, quan se’n derivi la impossibilitat de verificar la finalitat donada als fons percebuts, el compliment de l’objectiu, la realitat i regularitat de les activitats subvencionades, o la concurrència de subvencions, ajudes, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat, procedents de qualssevol administracions públiques o ens públics o privats, nacionals, de la Unió Europea o d’organismes internacionals.

h) L’adopció, en virtut del que estableixen els articles 87 a 89 del Tractat de la Unió Europea, d’una decisió de la qual se’n derivi una necessitat de reintegrament.

i) La resta de supòsits prevists en la normativa reguladora de la subvenció.
En aquesta darrera circumstància poden quedar inclosos incompliments com ara l’obligació de destinació durant un determinat termini dels béns inventariables adquirits amb la subvenció o el menor import del bé segons el valor comprovat en relació amb l’import justificat, com també els que es puguin haver establert en la normativa reguladora específica del tipus de subvenció.