Omet navegació

2.3. Naturalesa i destinació dels crèdits que s’han de reintegrar

Les quantitats que s’han de reintegrar tenen la consideració d’ingressos de dret públic (article 44.6 del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005 i article 38 de la Llei general de subvencions).

Això suposa que la hisenda pública gaudeix de les prerrogatives de prelació per cobrar-los en concurrència amb altres deutes, i que aquest dret pot ser executat per la mateixa Administració (procediment administratiu de constrenyiment).

Pel que fa a la destinació dels reintegraments, aquest serà satisfer indistintament qualsevol obligació pública de la hisenda perceptora (principi de no afectació).

Ara bé, pot ser que una mateixa activitat es financi amb subvencions procedents de distintes administracions. En aquest cas, la Llei general de subvencions disposa que si les quantitats reintegrades són fons de la Unió Europea tindran el tractament que en cada cas determini la normativa comunitària.

D’altra banda, el Reglament de desplegament de la Llei general de subvencions (article 34), estableix dues regles distintes per al supòsit que es produeixi excés de subvencions percebudes de distintes entitats públiques respecte del cost del projecte o l’activitat i aquestes siguin compatibles entre si.

Si el reintegrament el duu a terme el beneficiari per pròpia iniciativa, ho farà a favor de les entitats concedents en proporció a les subvencions concedides per cadascuna.

Per contra, si és una Administració que adverteix l’excés de finançament, exigirà el reintegrament per l’import total de l’excés, fins al límit de la subvenció atorgada per aquesta.