A. Concepte

El procediment administratiu és el conjunt d’actes o tràmits mitjançant els quals es produeix la voluntat administrativa per al compliment d’una finalitat d’interès públic. Perquè l’actuació administrativa tingui rellevància en el món jurídic i pugui produir efectes vinculants per als administrats ha de seguir un procediment prèviament establert a les normes.

Com a conseqüència dels passos i els resultats obtinguts en les diferents fases del procediment es forma un expedient en el qual figuren els diferents documents generats. L’expedient serà la base que permetrà arribar a la resolució.

El procediment administratiu no s’ha d’entendre exclusivament com una simple successió formalista de pautes de conducta reglades sinó com una garantia tant per a l’Administració com per als administrats. El procediment és una garantia que assegura que l’Administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis de l’article 103 de la CE: eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió a la llei i al dret.

A més, aquesta funció garantista la podem estructurar en tres nivells. El primer el constitueix el procediment administratiu, que es desenvolupa a través de certes vies i dona compliment a determinats tràmits i actes que permeten als particulars exercir i defensar els seus drets. Un segon nivell està constituït pels recursos administratius que permeten a l’Administració —en exercici de la seva potestat d’autotutela— revisar les seves decisions i, si són il·legals, corregir-les. El tercer nivell és la via contenciosa administrativa, que permet als tribunals (poder diferent i independent de l’Administració) revisar les decisions d’aquesta i pronunciar-se sobre la legalitat de la seva actuació i decisió.