Instrucció

La fase d’instrucció del procediment comprèn tots els actes necessaris per a la determinació, el coneixement i la comprovació de les dades en virtut de les quals s’ha de pronunciar la resolució. Les durà a terme d’ofici l’òrgan que tramiti el procediment sense perjudici del dret dels interessats a proposar aquelles actuacions que requereixin la seva intervenció o constitueixin tràmits legals o reglamentàriament establerts, quan els uns o els altres entenguin que s’han de fer determinades actuacions tendents al coneixement i acreditació dels fets que s’han de tenir en compte en el procediment.

La instrucció comprèn cinc activitats, dues les realitza l’Administració, prova i informes, i tres, els interessats, que són al·legacions, audiència i informació.

Veurem el més destacable de cada tipus d’actuació.

Al·legacions (art. 76): Es tracta del dret dels interessats a adduir, en qualsevol moment del procediment anterior, al tràmit d’audiència, les al·legacions que considerin i aportar documents o altres elements de judici, que hauran de ser tinguts en compte per l’òrgan competent a redactar la proposta de resolució.

Les al·legacions són afirmacions de coneixement de fets i raonaments jurídics que per regla general i per sentit comú han de relacionar-se amb els fets i les normes jurídiques que fonamenten la pretensió de l’interessat. La importància i l’efecte de les al·legacions és que el que s’al·legui ha de ser obligatòriament tingut en compte per l’Administració en el moment de redactar la proposta de resolució.

Prova (art. 77 i 78): És la manera d’acreditar la realitat dels fets la concurrència dels quals constitueix el pressupost fàctic de la norma que es vol aplicar. Els articles 77 i 78 contenen les directrius que cal tenir en compte per saber quins són els mitjans de prova que es poden utilitzar, el període en el qual es pot practicar i la pràctica de la mateixa.

Informes (art. 79 i 80): Els informes són les opinions tècniques que emeten els òrgans administratius per il·lustrar les resolucions que dicta l’òrgan competent i, d’acord amb l’article 79.1., s’han de sol·licitar els que siguin preceptius i els que es consideri que és necessari resoldre.

Els informes són valoracions jurídiques o tècniques sobre aspectes objecte del procediment, emeses per subjectes diferents als quals instrueix o resol l’expedient. Tenen per objecte servir de major fonament o afavorir l’encert i la correcció de la decisió administrativa, perquè són parers que emeten institucions o subjectes amb coneixement tècnic o jurídic sobre l’objecte del procés. Precisament per aquest motiu, perquè els emeten experts en la matèria, poden ser una garantia d’encert o almenys contribuir que l’òrgan competent adopti una decisió tan adequada com sigui possible.

La regla general és que els informes són facultatius i no vinculants, tret que la legislació sectorial ho prevegi de manera diferent.

Els informes preceptius són els que se sol·liciten per imposició d’una norma. Els no preceptius o facultatius són els que lliurement acorda l’instructor perquè ho considera necessari per garantir l’encert de la decisió. Els informes vinculants són els que obliguen l’òrgan que decideix a tenir en compte el parer que s’hi emet; en canvi, en els no vinculants l’òrgan que decideix no està lligat al sentit de l’informe.

Com a exemple d’informe preceptiu podem fer esment a l’especialitat establerta a l’article 81, que es refereix a la sol·licitud d’informes i dictàmens en els procediments de responsabilitat patrimonial, en què la sol·licitud d’informe és preceptiva.

El termini per evacuar-los és de deu dies, tret que una disposició o el compliment de la resta de terminis del procediment permetin o exigeixin un altre termini major o menor i han de ser emesos a través de mitjans electrònics.

Audiència (art. 82): La finalitat és que l’Administració pugui sentir i conèixer les raons i justificacions dels interessats abans de la resolució definitiva perquè l’Administració pugui ponderar i prendre en consideració el que consideri necessari per fonamentar la seva resolució. L’omissió d’aquest tràmit és una infracció procedimental molt greu que pot generar indefensió i donar lloc a la nul·litat de les actuacions.

Aquest tràmit té la finalitat de facilitar a l’interessat el coneixement de la totalitat de l’expedient i amb això garantir la defensa dels seus drets i interessos. Li permet fer les al·legacions que estimi pertinents a la vista del desenvolupament de l’expedient. Es tracta d’un dret essencial de les persones interessades en el procediment mitjançant el qual es pot examinar l’expedient administratiu amb la finalitat d’articular davant l’Administració, de manera fonamentada, la defensa dels drets i interessos legítims; aquest tràmit, que es garanteix també per l’article 105c de la CE, s’ha de complir amb totes les persones que tinguin la consideració d’interessades dins del procediment. En aquest, les persones interessades poden formular les seves al·legacions, així com aportar els documents i les justificacions que estimin pertinents en un termini no inferior a 10 ni superior a 15 dies i pugui examinar tot l’expedient.

L’audiència als interessats ha de ser anterior a la sol·licitud de l’informe de l’òrgan competent per a l’assessorament jurídic o a la sol·licitud de dictamen del Consell d’Estat o òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma, en el cas que aquests formessin part del procediment.

Informació pública (art. 83): L’òrgan a què correspon la resolució del procediment pot acordar un període d’informació pública quan la naturalesa del procediment ho requereixi.

Aquest tràmit ha d’anunciar-se al diari oficial corresponent assenyalant el lloc d’exhibició de l’expedient i el termini per formular al·legacions, que en cap cas pot ser inferior a 20 dies.

La incompareixença en aquest tràmit per part dels interessats no fa que aquests perdin la seva condició i poden interposar, amb posterioritat, els recursos que procedeixin i viceversa, la compareixença en aquest tràmit no atorga per si mateixa la condició d’interessat.