Ordenació

L’ordenació del procediment administratiu és el conjunt de tràmits per arribar a una conclusió sobre el caràcter fundat o no de la petició o de l’expedient d’ofici.

El concepte d’expedient administratiu el trobem a l’article 70.1 de la Llei:

Als apartats següents del mateix article hi ha previsions sobre el format dels expedients, que serà electrònic (art. 70.2. «els expedients han de tenir format electrònic...»), sobre la seva remissió de l’expedient en aquest format (art. 70.3. «d’acord amb el que preveuen l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat»), així com el que, en sentit negatiu, ha d’entendre’s que no forma part de l’expedient (art. 70.4. «informació que tingui caràcter auxiliar»).

Quant als principis aplicables a l’ordenació, la llei assenyala els següents:

Impuls d’ofici. Aquest principi té especial rellevància perquè és d’aplicació general a qualsevol procediment. Ja es recollia a la Llei 30/1992, encara que ara afegeix l’obligada referència als mitjans electrònics i al fet que s’han de respectar els principis de transparència i publicitat: «El procediment, sotmès al principi de celeritat, s’ha d’impulsar d’ofici en tots els seus tràmits i a través de mitjans electrònics, respectant els principis de transparència i publicitat.»

Aquest precepte obliga l’Administració a desenvolupar totes les actuacions precises perquè el procediment arribi a bon port sense necessitat de cap acció exterior.

Concentració de tràmits. La Llei esmenta a l’article 72 el principi de simplificació administrativa, especificant que s’acordaran en un sol acte tots els tràmits que, per la seva naturalesa, admetin un impuls simultani i no sigui obligat el seu compliment successiu.