Terminació per silenci administratiu

Com a regla general l’Administració està obligada a donar resposta a les qüestions de fons que es plantegin en els procediments administratius; es tracta del deure de resoldre què preveu l’article 21.1. de la Llei 39/2015:

«L’Administració està obligada a dictar una resolució expressa i notificar-la en tots els procediments sigui quina sigui la seva forma d’iniciació.»

No obstant això, l’Administració pot incomplir els terminis de resolució sotmetent els interessats a un estat d’incertesa jurídica i ocasionar-los perjudicis importants en els seus drets i interessos. Per evitar aquesta circumstància les lleis de procediment administratiu han configurat la figura del silenci administratiu.

El silenci administratiu és una ficció que permet a l’interessat entendre, segons el sentit del silenci, que la seva pretensió ha estat estimada o desestimada, la qual cosa s’anomena silenci positiu en el primer cas i negatiu en l’últim. Té lloc una vegada que ha transcorregut el termini per dictar la resolució i notificar als interessats sense que l’administració hagi donat compliment a tal obligació.

El silenci administratiu es regula als articles 24 i 25 de la Llei. Aquesta distingeix entre: