Terminació per resolució expressa (art. 88)

El procediment administratiu acaba de forma normal mitjançant una resolució expressa dictada per l’òrgan competent per decidir.

L’Administració està obligada a decidir, té un deure de resoldre (art. 21). Però quan la Llei fa referència a l’obligació de resoldre no ho fa en un sentit ampli, que inclogui desistiment, renúncia i caducitat. Es refereix a la resolució en sentit estricte, en la qual es manifesta la voluntat de l’Administració i es dona resposta a la qüestió de fons.

La resolució expressa és un acte administratiu definitiu que decideix totes les qüestions plantejades per les persones interessades en el procediment i les altres que se’n deriven (art. 88.1.) sense que, en cap cas, la situació inicial de la qual parteix l’interessat resulti empitjorada o agreujada (art. 88.2.). A més, s’ha de donar compliment a una sèrie de requisits materials i formals.

Quant als requisits materials cal tenir en compte els dos següents:

• Motivació: la resolució ha d’assenyalar les raons de fet i de dret en què es fonamenta la decisió.
• Congruència: la resolució ha de donar resposta a les qüestions plantejades pels interessats o per la mateixa Administració durant el procediment.

Quant als requisits de forma, existeix certa flexibilitat però normalment la resolució constarà d’uns fets o antecedents en què s’explicarà la situació que esdevingui de manera ordenada i cronològica; també hi ha d’haver uns fonaments o consideracions jurídiques que contindran la motivació de la decisió i serveixen per conèixer el desenvolupament del judici mental a través del qual l’òrgan decisor ha aplicat el dret als fets i les qüestions debatudes; així mateix haurà de plasmar-se la conclusió a què arriba l’òrgan decisor respecte a l’objecte del procediment i, finalment, la indicació dels recursos administratius i judicials que procedeixin contra l’acte administratiu que es dicta, assenyalant, a més, l’òrgan administratiu davant el qual han de presentar-se i el termini.

Quant als efectes de la resolució que finalitza el procediment, aquesta pot ser:

• Estimatòria, quan l’òrgan accedeix a la proposta de l’interessat.
• Desestimatòria, quan l’òrgan no accedeix a la proposta de l’interessat.
• Combinació de les dues anteriors, quan l’òrgan estima part de les pretensions de l’interessat i desestima una altra part.
• Inadmissible, quan la sol·licitud o pretensió de l’interessat no pot ser admesa a tràmit perquè no reuneix les condicions adequades.

Així mateix, i tenint en compte la voluntat de la norma que el funcionament de l’administració sigui totalment electrònic, la Llei assenyala que per a la pràctica de les notificacions la resolució del procediment es dictarà electrònicament i garantirà la identitat de l’òrgan competent així com l’autenticitat i la integritat del document.

Finalment, la llei fa una referència concreta a la proposta de resolució en els procediments sancionadors i les especialitats de la resolució en aquest tipus de procediments (art. 89 i 90) i en els de responsabilitat patrimonial (art. 91 i 92).