Desistiment i renúncia (art. 93 i 94)
Com a novetat respecte de la Llei 30/1992, la Llei introdueix el desistiment per part de l’Administració (abans només existia el desistiment per part de l’interessat).
A continuació, a l’article 94 es preveu tant el desistiment com la renúncia per part dels interessats. Tots dos supòsits determinen la finalització del procediment per causa imputable a l’interessat. La diferència entre l’un i l’altre es dedueix del seu objecte diferent.
El desistiment és un acte de l’interessat pel qual aquest declara la seva voluntat d’abandonar la sol·licitud que va iniciar el procediment administratiu. Es desisteix del procediment però no del dret, amb la qual cosa l’interessat pot iniciar un altre procediment si el dret encara persisteix.
En el cas del desistiment, l’interessat desisteix de continuar en la seva actuació per canviar de criteri i deixa els seus drets inalterats i pot reiniciar el procediment en cas que li torni a interessar. Per exemple, l’interessat ha sol·licitat la inscripció d’una associació, però per les circumstàncies que siguin desisteix d’aquesta sol·licitud en aquell moment. Això no obstant, no impedeix que pugui tornar a plantejar-la en un moment posterior.
La renúncia, a diferència del desistiment, a més d’abandonar la sol·licitud suposa l’abandó del dret, la qual cosa impedeix intentar un altre procediment. No obstant això, l’administrat només podrà renunciar als seus drets quan no estigui prohibit per l’ordenament jurídic.
En el cas de la renúncia, l’interessat renuncia expressament als seus drets sense poder-ne disposar novament. Per exemple, l’interessat renuncia a una subvenció, la qual cosa implica que no podrà disposar-ne. Se’n podrà sol·licitar una altra, però mai la mateixa, ja que s’haurà destinat a una altra persona o finalitat.
En tots dos supòsits hi ha voluntat expressa de l’interessat i l’Administració l’ha d’acceptar declarant conclòs el procediment, excepte quan s’hagi personat un tercer interessat que insti la continuació, quan la qüestió plantejada afecti l’interès general o quan sigui convenient tramitar-la per a un aclariment més bo (art.94.4.).
En tots dos casos també s’ha de formular davant de l’òrgan competent que ha de resoldre el procediment i es pot presentar en qualsevol moment del procediment abans que es dicti resolució i per qualsevol mitjà que permeti tenir-ne constància. En cas que es tracti d’un procediment amb més d’una persona interessada, el desistiment o la renúncia d’una d’elles no afecta la resta (art.94.2).