Caducitat (art. 95)

Com a regla general la caducitat es produeix per inactivitat de l’interessat en els procediments iniciats per sol·licitud. Es veu aquí la diferència amb la renúncia i el desistiment, en què el procediment acaba per voluntat expressa de l’interessat; en aquest cas el que determina la terminació és la falta d’activitat de l’interessat.

Així i tot, a causa que el procediment administratiu es regeix pel principi d’impuls d’ofici, la caducitat només té sentit i és procedent de manera excepcional en aquells casos en què la continuació del mateix depengui de l’actuació o d’un tràmit indispensable per dictar la resolució o continuar el procediment, que depèn de l’interessat. Perquè l’Administració pugui declarar la caducitat és necessari que requereixi l’interessat i l’adverteixi que transcorreguts tres mesos sense que doni compliment al tràmit el procediment caducarà.

Pel que fa als efectes, només comporta la pèrdua del tràmit, però no del dret, sempre que aquest no hagi prescrit, ja que la caducitat no produeix per si mateixa la prescripció de les accions del particular o de l’Administració, però els procediments caducats no interrompen el termini de prescripció.

En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, quan es produeixi la paralització per causa imputable a aquest, l’administració li advertirà que, transcorreguts tres mesos, es produirà la caducitat. Transcorregut aquest termini sense que el particular requerit dugui a terme les activitats necessàries per reprendre la tramitació, l’Administració acordarà l’arxivament de les actuacions i ho notificarà a l’interessat. Contra la resolució que declari la caducitat procediran els recursos pertinents.

La Llei també assenyala que quan sigui possible la iniciació d’un procediment nou perquè no s’hagi produït la prescripció, se li podran incorporar els actes i tràmits el contingut dels quals s’hagués mantingut igual si no s’hagués produït la caducitat.

Finalment, és important esmentar que podrà no ser aplicable la caducitat en el cas que la qüestió plantejada afecti l’interès general o si és convenient suscitar-la per a la seva definició i esclariment.