C. Efectes
La validesa de l’acte administratiu és la concurrència en l’acte de tots els elements que l’integren i té lloc des del moment en què s’acorda o es dicta, ja que l’acte es perfecciona quan en la seva producció hi concorren els elements essencials.
L’eficàcia de l’acte administratiu es refereix a la producció dels efectes propis de l’acte administratiu, creant drets o obligacions
D’acord amb el que preveu l’article 39.1., els actes de les administracions públiques subjectes a dret administratiu es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dicten, tret que s’hi disposi una altra cosa.
D’aquesta manera s’estableix una presumpció de validesa de l’acte però que admet prova en contrari. Així mateix, aquest acte vàlid produeix efectes des de la data en què es dicta (art. 39.1.), excepte dos casos en què l’eficàcia quedarà demorada:
- Si així ho exigeix el contingut de l’acte, ja que n’hi ha que precisen d’alguna actuació posterior, o si l’acte està subjecte a una condició o termini (per exemple, la presa de possessió d’un funcionari).
- Si l’eficàcia de l’acte està supeditada a la seva notificació, publicació o aprovació superior.
Aquest últim supòsit realment es converteix en regla general, ja que, conformement a l’article 40.1. de la Llei, és obligació de l’òrgan administratiu que dicta les resolucions i els actes administratius notificar-los als interessats els drets i interessos dels quals siguin afectats per aquells.