Terminació
D’acord amb que s’estableix a l’article 84, la finalització del procediment administratiu es pot produir per resolució, per desistiment, per renúncia al dret en què es fonamenta la sol·licitud i la declaració de caducitat.
Aquest mateix article preveu una forma anormal de terminació del procediment que és la impossibilitat material de continuar-lo per causes sobrevingudes. En aquest cas, la resolució que es dicti no resoldrà en procediment en concret però haurà de ser motivada en tot cas.
La Llei també fa referència a la terminació en els procediments sancionadors (art. 85), ja que, amb caràcter general, si l’infractor reconeix la seva responsabilitat o si es dona el pagament voluntari en el cas que es tracti d’una sanció pecuniària, es produeix la terminació del procediment.
Finalment també es preveu la terminació convencional (art. 86) mitjançant acord, pacte, conveni o contracte sempre que això no sigui contrari a l’ordenament jurídic ni es tractin matèries no susceptibles de transacció.
A tot això cal afegir que el procediment pot terminar per silenci administratiu (art. 24 i 25), ja que, malgrat que l’Administració està obligada a dictar resolució expressa i a notificar-la en tots els procediments —qualsevol que sigui la forma d’iniciació (art. 21)—, el venciment de termini màxim que assenyala el procediment sense que s’hagi notificat resolució expressa legitima l’interessat per entendre-la estimada per silenci administratiu, excepte en els supòsits en què una norma amb rang de llei estableixi el contrari (art. 24.1.).
Analitzem, llavors, tots els supòsits de terminació del procediment, inclòs el silenci administratiu.
- Terminació per resolució expressa (art. 88)
- Terminació per silenci administratiu
- Silenci administratiu en els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat (art. 24.1.)
- Silenci administratiu en els procediments iniciats d’ofici (art. 25)
- Desistiment i renúncia (art. 93 i 94)
- Caducitat (art. 95)