E. Invalidesa de l’acte administratiu: nul·litat i anul·labilitat
Hi ha dues categories jurídiques d’invalidesa de l’acte administratiu, la nul·litat de ple dret i l’anul·labilitat.
En relació amb la nul·litat de ple dret és important remarcar que no és la regla general, ja que, com s’ha vist anteriorment, els actes administratius es presumeixen vàlids (art. 39.1.).
Així mateix, cal destacar que la nul·litat de ple dret és l’afecció més greu que pot patir l’acte administratiu, ja que no està subjecta a prescripció, s’aplica sempre per causes taxades (art. 47) i, per tant, té caràcter excepcional.
Quant a l’anul·labilitat, s’aplica per a qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, inclosa la desviació de poder, reconeixent així l’existència d’irregularitats o vicis no invalidants que no són causants de nul·litat (art. 48).
Els motius pels quals un acte administratiu pot ser considerat nul de ple dret són els descrits a l’article 47.1. de la Llei:
- Els que lesionin els drets i les llibertats susceptibles d’empara constitucional.
- Els dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori.
- Els que tinguin un contingut impossible.
- Els que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’aquesta.
- Els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.
- Els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixen facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per adquirir-los.
- Qualsevol altre que s’estableixi expressament en una disposició amb rang de llei.
Com s’ha esmentat abans, es tracta de causes taxades (no hi ha més que aquestes) i han d’apreciar-se i aplicar-se de manera restrictiva.
Respecte a les disposicions administratives que vulnerin la Constitució, les lleis o altres disposicions administratives de rang superior, les que regulin matèries reservades a la Llei i les que estableixin la retroactivitat de disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, també s’haurà d’aplicar la nul·litat (art. 47.2.).
D’altra banda, respecte al concepte d’anul·labilitat, aquest es defineix a l’article 48, respecte del qual cal destacar el següent:
- Són anul·lables els actes de l’Administració que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder. S’entén aquesta com l’exercici de potestats administratives per a finalitats diferents de les fixades per l’ordenament jurídic (art. 70.2. de la LJCA).
- El defecte de forma només determina l’anul·labilitat quan l’acte manqui dels requisits formals indispensables per aconseguir la seva finalitat o doni lloc a indefensió.
- La realització d’actuacions administratives fora del temps establert només implicarà l’anul·labilitat de l’acte quan així ho imposi la naturalesa del terme o termini.