10. Transparència passiva o accés a la informació pública.

La Llei 19/2013 configura el dret d’accés a la informació pública (article 13) com un dret que tenen totes les persones a accedir a la informació pública, sense necessitat de cap motivació, definint la informació pública com tots els continguts o documents qualsevol que sigui el seu suport o format, que estiguin en poder d’algun dels subjectes inclosos en l’àmbit d’aplicació de la Llei, i que hagin estat elaborats o adquirits en l'àmbit de les seves funcions.

D’aquesta definició, es desprenen unes precisions importants per delimitar aquest concepte:

1. Continguts o documents: no només inclou documents, sinó també dades disponibles (continguts); i no només documents que formen part d’expedients, sinó també qualsevol document en poder de l’Administració. A més, en cas de documents que formen part d’expedients, no es limita als procediments terminats.
2. Quan diu “informació pública”: no és refereix a que ha de ser informació que ha de ser pública, sinó que l’adjectiu deriva de què és informació que obra en poder d’un òrgan o administració pública, vinculat a l’exercici de funcions publiques, sense tenir en compte l’interès públic o privat que pugui tenir la persona sol·licitant.
3. Ha de ser informació ja existent: que obra en poder de l’administració. No es pot demanar per tant informació a elaborar: que en redacti un informe nou, es faci un certificat o que ens aclareixen les motivacions d’una decisió.

Per tant, el que es dedueix d’aquest canvi legislatiu és que el legislador pretén superar la configuració de la Llei 30/1992 on es limitava l’accés als expedients acabats i, quan afectessin documents de caràcter nominatiu, als que acreditessin un interès legítim i directe, de tal manera que queda configurat com un dret molt ampli d’accés a tots aquells documents que integren el concepte d’informació pública que recull la Llei. Així es desprèn de la seva pròpia exposició de motius que referent a això indica que “Però aquesta regulació pateix d'una sèrie de deficiències que han estat posades de manifest de forma reiterada al no ser clar l'objecte del dret d’accés, en estar limitat a documents continguts en procediments administratius ja acabats i en resultar el seu exercici extraordinàriament limitat en la seva articulació pràctica.”
Actualment, la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, remet en aquesta qüestió a la Llei 19/2013:

Article 13. Drets de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques.
Els qui, de conformitat amb l’article 3, tenen capacitat d’obrar davant les administracions públiques, són titulars, en les seves relacions amb elles, dels drets següents:

d) A l’accés a la informació pública, arxius i registres, d’acord amb el que preveu la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i la resta de l’ordenament jurídic

D’altra banda, tal i com recull la Jurisprudència, després de la Llei 19/2013, el principi general és l’accés a la informació que se sol·licita. Atès que la denegació és l’excepció, les causes d’inadmissió o els límits s’han d’interpretar restrictivament, de forma que no es frustri el principi general a l’accés; és a dir, aquestes excepcions s'han d'interpretar «a la llum del principi del dret a la informació i del principi de proporcionalitat», obligant així a les institucions a examinar, en relació amb el cas concret, si escau concedir un accés parcial, en relació amb les dades no afectades per les excepcions.

Per tant, la informació pública sol·licitada, s’ha de donar sempre llevat dels supòsits d’inadmissió recollits en l’article 18.1 (l’aplicació de les quals s’han de motivar i justificar de forma completa en la resolució) , o quan donar-la suposi un perjudici per a alguna de les qüestions de la llista taxada que la Llei recull com a límits del dret d’accés a la informació pública a l’article 14. A més, com l’accés pot afectar la protecció de dades personals, l’article 15 de la Llei estableix els mecanismes a tenir en compte per a concedir o no l’accés a la informació. És important saber que el fet que afectin dades personals no implica necessàriament la denegació de l’accés, sinó que cal distingir supòsits, sol·licitar si escau el consentiment de la persona interessada, veure si es poden dissociar les dades, etc.

I com s’han d’aplicar aquests límits?

En primer lloc, s’ha de valorar si la informació sol·licitada conté o no dades de caràcter personal i, en cas afirmatiu, aplicar el que diu l’article 15 de la Llei 19/2013. En resumen:

• Si es tracta de dades de categories especials, no s’ha de donar la informació, llevat del consentiment de la persona afectada (o amb anonimització que impedeixi la seva identificació).
• Si es demanen dades merament identificatives relacionades amb l'organització, el funcionament o l'activitat pública de l'òrgan o entitat corresponent: la regla general és donar la informació.
• Si no fossin dades de categories especials però tampoc exclusivament dades merament identificatives relacionades amb l'organització, l’òrgan al qual s’adreci la sol·licitud ha de concedir l’accés prèvia ponderació suficientment raonada de l’interès públic en la divulgació de la informació i els drets dels afectats les dades dels quals apareguin en la informació sol·licitada, en particular el seu dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal, per a la qual cosa es poden tenir en compte, entre d’altres, els criteris que dona en l’article 15.3.

Després, s’ha de valorar si és aplicable algun límit de l’article 14.1 (recordant que atès que el principi general és la transparència, els límits a aquesta han d'interpretar-se de forma restrictiva). Per això, si la informació pot tenir relació amb algun dels béns jurídics enumerats en l’article 14.1 (que és una llista tancada) s’ha de valorar què preval més, si l’interès públic en la divulgació, o l’interès que es salvaguarda amb el límit (test del dany). Així, s’ha de fer una doble ponderació aplicada al cas concret :

• Test de dany: Primer, cal valorar el dany que l'accés podria originar al bé jurídic o interès protegit. Implica identificar el risc d'un perjudici concret, definit i avaluable en cas de concedir-se l'accés, així com argumentar l'existència d'una relació de causalitat entre el perjudici i la divulgació;
• Test de ponderació d'interessos: Després, es ponderarà si hi ha un interès públic o privat a l'accés superior a l'interès o bé que justifica la limitació: si els beneficis derivats de l'evitació del perjudici han de prevaldre sobre els interessos públics o privats que pugui comportar la difusió de la informació (per exemple, veure en quina mesura la divulgació de la informació pot fomentar el debat públic i la participació ciutadana, o fer efectiva la responsabilitat de les autoritats i agents públics, entre d'altres. Però també si hi pot haver un interès privat que ha de prevaldre)

Si finalment es considera que s’ha de desestimar-se la sol licitud, tot això s’ha de motivar de forma completa en la resolució. I recordar que abans de desestimar totalment la petició, s’ha d’analitzar si és possible un accés parcial prèvia omissió de la informació afectada pel límit (llevat que en resulti una informació distorsionada o que no tingui sentit). En aquest cas, cal indicar a la persona sol·licitant quina part de la informació ha estat omesa.

Recordar que, segons l’article 14.2: “L'aplicació dels límits haurà de ser justificada i proporcionada a la finalitat de protecció que aquests persegueixen, atendrà a les circumstàncies del cas concret, especialment a la concurrència d'un interès públic o privat superior que, si escau, pugui justificar l'accés a la informació sol·licitada malgrat la presència d'algun dels límits”

La Llei estableix un procediment per a l’exercici d’aquest dret d’accés que s’ha de resoldre en el termini d’un mes, i indica que l’accés a la informació es realitzarà preferentment per via electrònica, excepte quan no sigui possible o el sol·licitant hagi assenyalat expressament un altre mitjà. A la nostra Comunitat l’accés electrònic es fa a través de l’enllaç següent https://www.caib.es/sites/dretacces/ca/sollicitud_dacces_a_la_informacio_publica/, podent fer-se també de forma presencial o per correu presentant el formulari que es troba penjat a la web.

Especialment important quant a aquest procediment són dues qüestions

• Que no és necessari que la persona sol·licitant indiqui el motiu de la seva sol·licitud, però que si els exposa, es poden tenir en compte quan es dicti la resolució. Per tant, com diu l’article 17.3, l’absència de motivació no és per si sola causa de rebuig de la sol·licitud.
• I que, d’acord amb l’article 19.3, sempre que la informació sol·licitada pugui afectar drets o interessos de tercers, degudament identificats, se’ls ha de concedir un termini de quinze dies perquè puguin fer les al·legacions que considerin oportunes. La persona sol·licitant ha de ser informat d’aquesta circumstància, així com de la suspensió del termini per dictar resolució fins que s’hagin rebut les al·legacions o hagi transcorregut el termini per a la seva presentació.

Finalment, tenir en compte que la Disposició addicional primera de la Llei, a l’apartat segon, estableix que aquelles matèries que tinguin previst un règim jurídic específic d’accés a la informació, es regiran per aquesta normativa específica, sent la Llei 19/2013 només supletòria (per exemple, com diu l’apartat 3 de la disposició esmentada, en relació a l’accés a la informació ambiental i la destinada a la reutilització).

També s’ha de saber que, quan un ciutadà pretén tenir accés a documents d’un procediment en curs en el qual té la condició de persona interessada: segons la mateixa Disposició addicional primera, apartat primer, serà aplicable la normativa reguladora del procediment corresponent, no el procediment de la Llei 19/2013.

A més la Llei crea una reclamació (que té caràcter substitutiu dels recursos administratius), d’interposició potestativa, que els ciutadans poden interposar davant el Consell de Transparència i Bon Govern de l’Estat (si la comunitat autònoma fa un conveni amb l’Estat) o davant l’òrgan que creï la comunitat autònoma respectiva perquè conegui de les reclamacions interposades contra les resolucions expresses o presumptes en aquesta matèria dictades pels òrgans de la comunitat autònoma així com per les entitats locals compreses en el seu àmbit territorial.

En l’àmbit territorial de les Illes Balears ha funcionat successivament dos òrgans. Inicialment una Comissió conformada per membres del Cos d’Advocacia de la Comunitat Autònoma, mitjançant el Decret 24/2016, de 29 d'abril i, posteriorment, i fins a la signatura d’un conveni amb el Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG) el 9 de desembre de 2021, la competència corresponia a la Comissió per a les Reclamacions d’Accés a la Informació Pública (craip) , que es va crear pel Decret 1/2019, de 11 de gener.

Per tant, actualment és el CTBG l’òrgan competent per resoldre les reclamacions que es presentin en relació a sol·licituds de dret d’accés a la informació pública en la Comunitat Autònoma així en les entitats locals compreses en el seu àmbit territorial, d’acord amb la disposició addicional quarta de la Llei 19/2013.