2. Transparència contra secretisme

El catedràtic de Ciències Polítiques i cofundador de Transparència Internacional a Espanya (TIE), Manuel Villoria, en unes jornades de la Xarxa de parlaments autonòmics dedicada a la lluita contra l’opacitat, va recalcar l’arrelament de l’obscurantisme a Espanya, indicant que “Venim d’una cultura de l’opacitat molt forta a Espanya; molts dels nostres responsables es diuen ‘secretaris’, com els secretaris d'Estat. I secretari ve de secret.”

Aquesta obligació de transparència no està en l’ADN de les nostres institucions públiques. Villoria advertia al novembre de 2014 que aquest escenari ha canviat i ara la ciutadania és més exigent en el control i rendició de comptes dels governants.

I és que la transparència no és fàcil, per dir-ho amb un clàssic de les organitzacions, Giandomenico Majone “les burocràcies no neixen transparents”. Com escriu Rodolfo Vergarai, “la transparència s'ha d'elaborar, construir, implementar amb cura, amb una visió de llarg termini que assumeixi alhora diferents objectius: legals, reglamentaris, polítics, organitzacionals, educatius, culturals, dins i fora de les institucions de l'Estat”.

Estudis realitzats en relació a la implantació de normatives de transparència i accés a les administracions llatinoamericanes que porten més anys amb legislació en la matèria (per exemple, la mexicana, la xilena o la peruana) demostren que, per aprofundir en les pràctiques de transparència, els funcionaris públics juguen un paper de màxima importància, i es requereix que la cultura funcionarial adopti la transparència com un valor central. Així mateix, els estudis més recents mostren que les barreres que dificulten una expansió més ràpida de les pràctiques de transparències radicarien en una assentada mentalitat secretista, en deficiències organitzacionals, mancances tecnològiques i en una percepció d’inutilitat entre els funcionaris públics d’exposar informació de l’organisme i actualitzar-la periòdicament.

Per tot això, com deien els membres del Comitè de Direcció de Transparència Internacional Espanya en aprovar-se la Llei 19/2013, el veritable repte del projecte serà la implementació efectiva de la norma, afegint que perquè aquesta sigui eficaç es requeriran “pressupostos que permetin desenvolupar-la, una millora en els sistemes d’arxiu i en la traçabilitat dels processos de presa de decisions, una formació als funcionaris en la norma i en els valors que representa, una reorganització de les dades existents perquè es publiquin de manera que siguin reutilitzables per la ciutadania, l’impuls i desenvolupament de l’anomenat Govern 2.0 a través del disseny i implementació de plataformes de col·laboració i l’ús intensiu de la Web 2.0 i xarxes socials, en suma, sistemes que facilitin la comunicació i la participació dels ciutadans”.