6. Tipus de transparència
Seguint a Agustí Cerrillo i Martínez, podem distingir:
La transparència activa (o Publicitat activa): Es refereix als mecanismes a través dels quals les administracions públiques difonen, de forma proactiva, informació pública, posant d’aquesta manera a disposició de la ciutadania informació que obra en el seu poder que sigui rellevant per garantir la transparència de la activitat pública, de forma veraç, actualitzada, clara, comprensible i gratuïta, principalment per mitjans electrònics d’accés universal i lliure (portals de transparència), amb els límits que deriven de la protecció d’altres drets (per exemple els aplicables al dret d’accés, segons l’article 5.3 de la Llei 19/2013).
La transparència passiva (o dret d’accés a la informació pública): És aquella a través de la qual els ciutadans poden tenir coneixement de la informació pública prèvia sol·licitud a l’Administració pública perquè se la mostri o els faciliti una còpia. Es reconeix un dret subjectiu, que gaudeix de tutela judicial, pel qual el ciutadà, sense necessitat de demostrar un interès, sol·licita a l’Administració pública la informació. Implica la correlativa obligació de l’Administració d’atendre aquestes sol·licituds (en els termes i les condicions de la Llei de transparència i amb els únics límits que hi assenyala)
En este sentido, se entiende como información pública (art 13) los contenidos o documentos, cualquiera que sea su formato o soporte, que obren en poder de la Administración y de sus organismos y entidades de derecho público vinculados o dependientes de ella y que hayan sido elaborados o adquiridos en el ejercicio de sus funciones.
La transparència col·laborativa: Vinculada a la possibilitat que els ciutadans puguin reutilitzar la informació de les administracions públiques i, d’aquesta manera, es pugui incrementar la transparència en la mesura que la pròpia ciutadania dóna una major difusió a informació pública o informació basada en ella mitjançant l’ús intensiu de les tecnologies i controla i supervisa l’activitat pública (Cerrillo i Martínez, 2012).