El desenvolupament psicosexual

L’educació sexual comença d’una manera imperceptible i no intencional des dels primers dies de vida:

• Del 0 al 2 anys es produeix, per part de la família i la societat, l’assignació psicosocial del gènere on es diferència el tracte que es dona a l’infant segons sigui el seu sexe assignat al néixer (color de la roba, to de veu que s’utilitza per xerrar-li, manera de dur-lo en braços...).
  
  
• A partir dels 2 anys i mig l’infant, que ja ha descobert que les seves mans, els seus peus, la seva cara li pertanyen, comença a interessar-se pels seus òrgans sexuals, a voler comparar-los i a saber-ne alguna cosa. No hi ha una orientació específica del desig, les zones erògenes són molt difuses i les sensacions del plaer sexual són poc intenses.
  
  
• La identitat sexual es desenvolupa entre els 2-7 anys, parteix del concepte de saber si som nin o nina, seguit d’una generalització i classificació sexual constant de l’entorn i de les persones amb les quals es relacionen. Aquestes concepcions es manifesten en la conducta.
  
  Aquesta assignació es fa a través de les pautes de criança: assignació dels genitals externs, els noms masculins/femenins i l’adjudicació de vestits i joguines, pentinats, complements —arracades, flocs... 
  
  En aquesta etapa es pot treballar la figura corporal, la identitat sexual, la higiene corporal ila cura del propi cos, fomentant el respecte i l’estima per ell mateix o ella mateixa, els  afectes i el propi origen. Convé afavorir el desenvolupament de rols sexual flexibles i no discriminatoris.
  
  
• A partir dels 7 anys, fins aproximament els 10-12 anys,no hi ha cap zona erògena preponderant; es considera una etapa de tranquil·litat, la qual cosa no vol dir que les inquietuds per la sexualitat desapareguin, sinó que sorgeixen altres interessos i preocupacions amb més força.
  
  És una etapa en què pot aparèixer una certa discriminació sexual expressada a través  dels jocs. També és una etapa de grans amors i relacions sentimentals, es comença a tenir consciència de la pròpia masculinitat o feminitat, i se li dona sentit a través de les diferències que s’observen en el món adult. També s’inicia un procés d’autoafirmació,que s’afavorirà o es refrenarà a través de la consideració de les altres persones.
  
  
• L’adolescència és un període de grans canvis i transformacions: el cos comença a madurar, a convertir-se en adult; la ment s’omple de noves idees i pensaments, apareixen nous gusts i interessos, noves experiències afectives, molt especialment l’emoció sexual i l’enamorament. És l’època del desig d’independència familiar, de l’inconformisme i de les teories que pretenen canviar el món. En aquest moment neixen les grans amistats i els
  primers amors que solen deixar empremta.
  
  A la pubertat (8-13 anys) s’inicia el procés de canvis corporals que permet la transformació del cos infantil en un cos adult, que finalitza a l’adolescència, devers l’edat de 19 anys.
  
  Fins aproximadament els 12 anys en els al·lots i els 10 anys en les al·lotes, la quantitat d’hormones sexuals en la sang és molt petita. A partir de la pubertat l’hipotàlem activa la hipòfisi i aquesta dona ordres als testicles i als ovaris, que produeixen les hormones responsables del canvis que es donen a la pubertat.
  

A l’adolescència és necessari acostumar-se a un cos nou i els canvis solen produir una mica de desconcert. Sovint oblidam que no hi ha cap persona igual, que cada cos és diferent i que la bellesa no és un concepte absolut; que allò que agrada a unes persones, pot no agradar a altres. El que és important és conèixer-se, estimar-se, cuidar-se i gaudir del cos.

Cada persona té el seu propi atractiu. Allò que realment fa atractiva una persona és elrespecte i l’estimació que sent cap a ella mateixa.

Tant els al·lots com les al·lotes fan valoracions del seu propi cos i ho fan en positiu o en negatiu, considerant diferents criteris:

• l’opinió d’altres persones
• el que marca la moda
• els estereotips socials de masculinitat i feminitat
• els estereotips socials de bellesa

S’ensenya a amagar els genitals i és freqüent que les referències als genitals es facin de forma grossera i vulgar, i que es considerin parts del nostre cos «poc nobles», que no mereixen ser tractades amb naturalitat i respecte. Cal superar aquests obstacles i aprendrea relacionar-nos amb el nostre cos de forma natural, sense vergonya ni por.

La manca de coneixement sobre el cos sexuat pot tenir conseqüències negatives en la vivència de la sexualitat:

- Generar dependència d’altres persones (que són «les que saben»).
- Sentir por quan ocorre alguna cosa de la qual no es té informació.
- Exposar-se a pràctiques de risc amb més freqüència.
- Tenir menys autonomia per deixar de complir el que s’espera de nosaltres pel fet de ser dones o homes (estereotips de gènere).

Des d’una perspectiva evolutiva, el desig sexual és instintiu. Però en l’espècie humana una activitat instintiva pura només es produeix durant els primers dies de la vida. Després, a mesura que es va desenvolupant, l’escorça cerebral va integrant i  controlant totes les funcions del sistema nerviós.

Des d’una perspectiva individual, la conducta sexual requereix unes etapes diferents de maduració anatomicofuncional del sistema nerviós, de manera que l’aprenentatge demana arribar a unes determinades etapes evolutives.

Durant la pubertat, la modificació dels mecanismes neuroendocrins i el desenvolupament dels aparells genitals fan que la sensualitat es focalitzi en els genitals externs i es puguin produir els alts nivells d’excitació, les modificacions fisiològiques i les sensacions intensament voluptuoses que caracteritzen la resposta sexual humana, la qual cosa incrementa extraordinàriament l’eficàcia erògena de la pell i el plaer sexual inunda la vida adolescent.

L’orientació del desig ve determinada principalment per l’experiència afectiva particular de la persona i pels continguts del seu significat particular de la sexualitat. L’elaboració del significat del plaer sexual i del desig sexual és fonamentalment un procés d’aprenentatge–socialització en el qual els agents principals són la família, l’escola, el grup d’iguals i els mitjans de comunicació. A través d’aquests agents, la gent jove aprèn el significat de la sexualitat i els hàbits de la conducta sexual propis de la cultura de la societat a la qual pertany.

---

ASPECTES DE RISC PER A LA SALUT EN L’ADOLESCÈNCIA

Necessitat d’experimentació: intenten imitar aquells aspectes que defineixen l’individu, mostrant una elevada receptivitat als models proposats per la publicitat i els mitjans de comunicació, experimentant amb diferents possibilitats de comportament; així és relativament fàcil que integrin diferents conductes freqüents en el seu entorn, relacionades amb hàbits nocius (consum de tabac, alcohol...) sobretot si aquestes conductes són considerades com un «signe de maduresa» o «estatus». També el fet d’haver d’afrontar situacions noves afavoreix la recerca dels límits i d’intentar verificar què passa quan s’ultrapassen.

Apetència pel risc:en l’adolescència s’està en posició d’un sentiment especial d’invulnerabilitat que proporciona la percepció d’invulnerabilitat enfront de nombroses situacions. En la bibliografia es refereix a aquest tipus de conducta com a «pensament màgic», resumit en l’habitual frase «a mi no em pot passar»

Absència de formació adequada: hi ha una manca d’informació mínima sobre la qual fonamentar possibles decisions que s’han de prendre i, a més a més, la informació incorrecta o deformada de què es disposa es considera correcta.

Actitud de les persones adultes enfront de la sexualitat del jovent: la manca de reconeixement o l’oposició enfront de la possibilitat que en l’adolescència es mantenguin relacions sexuals té com a conseqüència, en general, relegar a la clandestinitat aquest tipus d’experiència.

Font: Pere Font

---

Com a conseqüència d’aquests aspectes, en l’adolescència es pot experimentar un nivell de risc important amb relació a:

En aquesta etapa és important fer feina en els temes següents: l’autoestima, l’acceptació d’un mateix i d’una mateixa, la identitat sexual i l’orientació sexual, el foment del respecte cap a la diferència, les relacions personals —iguals, família... —, el desig, l’atracció, l’enamorament, la gelosia, el plaer, la imatge corporal, el respecte i el compromís, la pràctica sexual —masturbació, primeres experiències de carícies, abraçades, besades... —, les relacions coitals, la resposta sexual humana, la reproducció i la contracepció, les ITS, la prostitució, la pornografia, la violència i les agressions sexuals... És important adequar aquesta informació al nivell, a les demandes i a les necessitats de cada grup.

• Dels 16 als 20 anys és l’etapa en què els al·lots i les al·lotes solen començar les relacions sexuals i la por en les famílies. Però el jovent també té por, no saben bé a què s’enfronten i els mites creats al voltant de la sexualitat no fan més que confondre’ls. L’autoestima sol ser baixa, tant en els al·lots com en les al·lotes, i les experiències que els conten les seves amistats solen ser distorsionades.
  
  Coneixeran el sexe d’una manera o d’una altra; per tant, és preferible que tenguin una bona informació. En aquesta etapa la gent jove sol fer menys preguntes, per vergonya o perquè pensen que ja ho saben tot; per tant, és important captar-ne l’atenció i motivar-los a partir de les seves pròpies inquietuds.
  
  Les explicacions han de ser més tècniques que en l’etapa anterior, i introduir-hi, de manera indirecta o directa, la prevenció d’embarassos i ITS. Aquests coneixements són més efectius si prèviament s’han treballat l’autoestima i l’autoconcepte, i si es proporcionen pautes bàsiques de relacions interpersonals i habilitats socials. També és important incloure-hi les diferències de gènere i els rols sexuals.
  
• La maduresa sexual no és només aprendre tècniques o postures, sinó llevar-nos tabús, pors, vergonyes, saber que no hi ha res de pervers o anormal sempre que sigui una forma d’expressió sincera, agradable i desitjada pels dos membres de la parella.
  
  Madurar és també eliminar de les nostres vides els mites i els tòpics, i funcionar amb el que és bo per a les dues persones. Per exemple, l’obsessió per l’orgasme simultani pot fer que una parella no gaudeixi i es frustri si, com sol ser normal, les dues persones tenen ritmes diferents. Es tracta de gaudir espontàniament d’aquest procés de rebre i de proporcionar sensacions agradables.
  
  Madurar és descobrir que el cervell és el principal òrgan sexual, i que tot el cos és capaç de sentir, d’expressar-se i de gaudir. Cada persona pot tenir una sensibilitat sorprenent en qualsevol part del cos. Per això, és important que la persona se senti suficientment lliure per explorar el seu cos i el de l’altra persona, per acariciar i experimentar noves sensacions i inventar la relació cada dia. La carícia no és només una realitat física, sinó psíquica i emocional. Es tracta que la carícia expressi l’emoció i el sentiment que en aquest moment sentim.
  
  
• La vida sexual no acaba mai, perquè seguim essent sexuats durant tota la vida. La sexualitat té diferents manifestacions en cada època de la vida. A la vellesa sol disminuir la freqüència de les relacions coitals, cosa que sol passar de manera gradual. També poden aparèixer una certa dificultat en la consecució de l’orgasme i possibles molèsties vaginals durant el coit, per la qual cosa es dona més importància a l’afecte, a la tendresa i a la comunicació, que també són aspectes de la sexualitat. Fins i tot hi pot haver nous enamoraments i grans desitjos de mantenir o retrobar una parella sexual.