El procés de sexuació
Construïm la nostra sexualitat constantment, durant tota la vida. Aquest fet s’anomena procés de sexuació. Durant aquest procés es defineixen els caràcters sexuals i també construïm la forma d’expressar la nostra sexualitat. Ens anam configurant sexualment en els aspectes següents:
El sexe:
Les característiques corporals i el funcionament del nostre organisme: cromosomes,gens, hormones, genitals (interns i externs) i altrescaràcters sexuals.
L’expressió de gènere:
La assumpció de determinats rols i comportaments (formes de vestir, de relacionar-se, d’assumir responsabilitats socials, familiars i professionals), relacionats amb el que la societat considera masculí o femení (estereotips de gènere).
La identitat sexual:
El sentiment de pertànyer a un determinat sexe, a cap o a ambdós.
L’orientació sexual (orientació del desig):
Fa referència al tipus de persones que ens atreuen per tenir-hi una relació afectiva i sexual.
Les preferències eròtiques:
Es refereix als aspectes (d’una persona, de l’ambient...) que estimulen el nostre desig i ens atreuen de forma eròtica.
La conducta sexual:
És la manifestació del desig sexual, en forma de pràctiques sexuals. Així com el desig i l’atracció són involuntaris, la conducta sexual és voluntària i implica la decisió de dur-la a terme o no.
Hi ha tantes sexualitats com persones. Cada persona és, se sent i es manifesta en tots els aspectes de la seva sexualitat, de forma única i irrepetible, en cada moment de la seva vida. La sexualitat es construeix a través de la interacció entre la persona i les estructures socials.
FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL PROCÉS DE SEXUACIÓ I EN LA VIVÈNCIA DE LA SEXUALITAT
En el procés de sexuació influeixen fonamentalment els factors següents:
La fisiologia
A cada edat correspon un determinat desenvolupament psicosexual, encara que s’ha de tenir en compte que cada persona té el seu propi ritme de desenvolupament, dins els marges que es consideren habituals.
A més de l’edat, en la caracterització de la sexualitat influeix l’estat físic i funcional: els gens, les hormones, la capacitat funcional (física i intel·lectual) i l’energia vital que tenim en un moment determinat.
La satisfacció de necessitats afectives bàsiques (seguretat, afecte i plaer)
La forma en què hem establert els vincles afectius significatius des de la infància (contacte, intimitat, comunicació, plaer, tendresa...), tant en positiu com en negatiu, ens condiciona a l’hora d’expressar la nostra sexualitat.
La capacitat de gestió de les emocions i de tenir cura de l’autoestima
Quan les persones aprenem a gestionar les emocions i a tenir cura de l’autoestima estam en disposició de viure la sexualitat amb assertivitat i seguretat.
Les vivències relacionades amb experiències sexuals
Les experiències sexuals positives afavoreixen un procés de sexuació, mentre que una experiència nociva, en si mateixa, dificulta un procés de sexuació saludable.
Factors socioculturals
Els rols de gènere tenen una influència important en la forma com ens posicionam envers les relacions afectives i sexuals. Les creences sobre l’amor i la sexualitat que se’ns transmeten des de la infància poden facilitar o dificultar l’expressió d’una sexualitat satisfactòria, plaent i segura.
D’altra banda, l’educació sexual integral positiva, integral i basada en l’evidència, facilita el desenvolupament sexual saludable i actua com un factor de protecció.
Factors econòmics
La situació econòmica pot influir en l’estil de vida (alimentació, activitat física i intel·lectual, accés a material educatiu o a pàgines web de pagament, entre d’altres).
Factors mediambientals
El clima local i la zona on es viu (rural, ciutat, barriada...) influeixen en la facilitat per moure’s i accedir a noves experiències i interaccions socials, per conèixer estils de vida diferents i per accedir a recursos.
La forma com l’infant s’ha relacionant amb el seu cos
Encara que s’observen progressos en la forma d’ensenyar als infants a viure el seu cos amb naturalitat i respecte, malauradament són freqüents les referències als genitals de forma grossera i vulgar, així com la consideració de les zones íntimes com parts del cos «poc nobles», que no mereixen ser tractades amb naturalitat i respecte.
Els estereotips sobre el plaer i el dolor
Vivim en una societat hedonista, que valora el plaer efímer, com ara la recompensa que s’obté amb la possessió de béns materials, la consecució de reconeixement social o altres formes de satisfer necessitats de forma immediata.
Considerar el plaer com una forma d’autoconeixement permet gaudir de la sexualitat. En les societats patriarcals s’ha hagut de lluitar de forma específica pel dret al plaer sexual de les dones. Encara ara, en algunes cultures, les dones, per no ser malvistes, es veuen en la necessitat de negar el desig i el plaer sexuals.
Pel que fa al dolor, se sublima el sofriment i se’l considera «normal» en les relacions humanes, de manera especial en les relacions amoroses. Encara s’accepta que l’amor implica sofriment i que s’ha d’aguantar el que sigui per amor, mentre que s’ha de saber que continuar una relació que fa mal, pensant que l’amor triomfarà, és, si més no, una imprudència que pot sortir molt cara.
Els estereotips socials de bellesa
En la societat occidental, encara que hi ha diversitat de cultures que hi conviuen, predomina un model estereotipat de bellesa. Aquest model valora el cos i cada una de les seves parts conforme a uns patrons rígids. Això és especialment important en una etapa en què comença l’interès per ressaltar l’atractiu propi..
Els estereotips socials de feminitat i masculinitat
Persisteix la creença errònia que els homes han de tenir expressions i comportaments «masculins» i les dones «femenins», però no hi ha cap evidència que ens indiqui que això hagi de ser així.
El maneig del poder en les relacions
Les relacions amb iguals són també un factor que condiciona l’expressió de la sexualitat a la pubertat i a l’adolescència. Per aquest motiu és essencial que s’aprengui, des de la infància, a manejar el poder en les relacions. El poder, com a capacitat per influir, en qualsevol de les seves formes (amor, autoritat, força i diferència social), es pot utilitzar per fer bé o per fer mal. És essencial incorporar el concepte de poder en l’educació afectiva i sexual.